Vés al contingut

Francisco de Paula del Villar y Lozano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco de Paula Villar i Lozano)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco de Paula del Villar y Lozano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1828 Modifica el valor a Wikidata
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1901 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Barcelona) 
Director de l'ETSAB
1889 – 1900
← Elies Rogent i AmatLluís Domènech i Montaner → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióarquitecte, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsFrancesc de Paula del Villar i Carmona Modifica el valor a Wikidata

Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) va ser un arquitecte espanyol que dugué a terme la seva activitat principalment a Barcelona i rodalia en arquitectura religiosa, industrial, sanitària i edificis públics, entre altres tipus d'edificacions; el seu estil fou essencialment els imperants a l'època, com ara el neogoticisme o l'historicisme.[1]

Biografia

[modifica]

Joventut i estudis

[modifica]

Nascut a Múrcia el 22 de gener de 1828, fill de Francisco de Paula del Villar Castillo i d'Ana Lozano Menchirón. Estudià ensenyaments secundari de batxillerat en filosofia, de 1838 a 1843 a l'Institut de Múrcia i en matemàtiques de 1843 a 1845. Estudià també en la Sociedad Económica de Amigos del País de Murcia el 1844 mecànica i química aplicada a les arts, ben considerat pels seus superiors.[2]

Es matricula el 1845 a la Escuela Especial de Arquitectura de Madrid.[2] També sol·licità l'examen d'agrimensor a la Diputació de Múrcia el mateix any i li fou concedit l'11 d'agost. Entre 1849-1850 segueix cursant a Madrid el tercer curs de carrera, mentre també sol·licita i obté el títol de Director de Camins Veïnals.[2] El 5 de juny de 1852[3] aconseguia finalment el seu títol en arquitectura per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[4][5] Intentà treballar a la seva ciutat natal oferint-se al consistori murcià, però no li fou possible i, finalment, no treballà mai a Múrcia.[2]

Trasllat a Barcelona

[modifica]

El 1852 feu oposicions per a la càtedra de Mecànica i Construcció de segon any de la carrera de Mestres d'Obra i Directors de Camins Veïnals de Sevilla, quedà en segona posició. L'any següent s'instal·la a Barcelona i ho intentà de nou a l'Escola de Belles Arts, per la qual fou escollit per a ocupar-la el 17 de març de 1853. Dos anys més tard publicava un llibre amb les seves lliçons, encara deutores de la seva formació a San Fernando.[2] Fou també acadèmic numèric, el 1853, i bibliotecari de l'ara anomenada Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de 1855 a 1873.[6]

Es va casar amb Eloïsa Carmona Trallero. A Barcelona fou cridat com arquitecte municipal a prestar servei durant l'epidèmia de còlera el 1854, i com a mèrit d'aquest fet fou condecorat amb la creu de 2a classe de l'Ordre Civil de Beneficència,[2] ja que tingué al seu càrrec els hospitals.[4] Del Villar també exercí d'arquitecte diocesà de 1874 a 1892,[4] substituït en el càrrec pel seu propi fill, Francesc de Paula del Villar i Carmona,[7] nascut el 1861. El 1859 es presenta a Arquitecte Provincial de Barcelona però, malgrat quedar primer en la terna, hi renuncia perquè preferí conservar la seva càtedra.[2] Als anys seixanta i setanta actua com arquitecte municipal de Badalona.[8]

El 1875 passà a ser catedràtic de l'Escola Provincial d'Arquitectura, mantinguda per la Diputació de Barcelona[2] i també acadèmic de Ciències i Arts.[4] Fou nomenat acadèmic de mèrit de la de San Fernando el 1879;[2] també esdevingué president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya de 1878 a 1980.[4] Deu anys més tard, el 1889, a causa de la mala salut d'Elies Rogent durant la preparació de l'Exposició Universal de 1888, Francisco de Paula fou nomenat Director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, per la seva antiguitat i mèrits propis. El 1900 abandonà el càrrec per jubilació reglamentària.[2]

Obres i actuacions

[modifica]

Una de les vessants més importants de Francisco de Paula fou la religiosa, com arquitecte diocesà va restaurar l'església de Santa Maria del Pi,[9] la Casa de Misericòrdia.[10] Així mateix va ser autor de nombroses esglésies parroquials, com la de Sant Cebrià de Tiana o en la restauració de Sant Pere de Camprodon; també va projectar l'absis del Monestir de Montserrat[11] amb l'assistència de Gaudí,[12] i algunes restauracions en el mateix monestir.[9] L'any 1877 va rebre l'encàrrec per part de l'Associació de Devots de Sant Josep de construir el temple de la Sagrada Família. Villar va concebre un projecte neogòtic, del que no obstant això només es va construir part de la cripta. Va abandonar el projecte el 1883 per desacords amb Joan Martorell i Montells, arquitecte assessor de Josep Maria Bocabella, president de l'Associació de Devots i promotor del projecte. Ofert l'encàrrec a Martorell, va refusar la seva realització, recomanant en canvi el jove Antoni Gaudí, qui es va fer càrrec del projecte.[13]

No obstant, els edifics religiosos no foren els únics que realitzà. Per exemple, durant el seu període com arquitecte municipal de Badalona hi projectà el nou Ajuntament de la vila, d'estil historicista,[8][14] i també dissenyà la Rambla de Badalona.[15]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. «VILLAR I LOZANO, Francesc de Paula». [Consulta: 15 juliol 2013].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 NICOLÁS GÓMEZ, Dora «Contribución a la biografía del segundo director de la Escuela de Arquitectura de Barcelona: Francisco de Paula del Villar y Lozano». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [Barcelona], 6, 1992.
  3. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Enciclopèdia Catalana. «Francisco de Paula del Villar y Lozano».
  5. Títol arquitecte número 1852
  6. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. «Relació de càrrecs i d'acadèmics d'ençà de la seva fundació». Arxivat de l'original el 30 de novembre 2021. [Consulta: 15 juliol 2013].
  7. MOLINER VÁZQUEZ, Enrique. «Catalogación y levantamiento arquitectónico de fachadas de una isla de ensanche de Barcelona» (en castellà). Universitat Politècnica de Catalunya, 2010. Arxivat de l'original el 2014-06-02. [Consulta: 15 juliol 2013].
  8. 8,0 8,1 Ajuntament de Badalona. «L'Ajuntament». [Consulta: 15 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
  9. 9,0 9,1 Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. «Villar i Lozano, Francesc de Paula: restauracions de monuments i edifics». [Consulta: 15 juliol 2013].
  10. Ajuntament de Barcelona. «Intervenció: Casa de la Misericòrdia». [Consulta: 15 juliol 2013].
  11. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. «Villar i Lozano, Francesc de Paula: arquitectura religiosa». [Consulta: 15 juliol 2013].
  12. «Francisco de Paula del Villar y Lozano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. VITAL, Ferran «La Sagrada Família». Sapiens, 08-11-2010. Arxivat de l'original el 2012-07-15 [Consulta: 15 juliol 2013].
  14. LLADÓ, Francesc; PADRÓS, Joan Antoni. «Casa Consistorial» (PDF). Arxivat de l'original el 2018-02-13. [Consulta: 15 juliol 2013].
  15. LLADÓ, Francesc; PADRÓS, Joan Antoni. «Conjunt urbà de la Rambla». Arxivat de l'original el 2014-05-05. [Consulta: 15 juliol 2013].
  16. «Francesc de Paula del Villar i Carmona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.