Vés al contingut

Frank McCourt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrank McCourt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Francis McCourt Modifica el valor a Wikidata
19 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 2009 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmelanoma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York
Escola Steinhardt de Cultura, Educació i Desenvolupament Humà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor, guionista, autobiògraf, escriptor, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de la Ciutat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMalachy McCourt Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0566660 Allocine: 82901 Allmovie: p278129 TMDB.org: 65033
Spotify: 00cwrbFzC9PwjFOIxTXyuU Apple Music: 2086590 Musicbrainz: 551e5261-28f5-4992-81f0-795a1cde0031 Discogs: 950973 Goodreads author: 3347 Find a Grave: 39643273 Modifica el valor a Wikidata

Francis "Frank" McCourt (Brooklyn, Nova York, 19 d'agost de 1930 - Manhattan, Nova York, 19 de juliol de 2009) va ser un professor i escriptor estatunidenc criat a Limerick, Irlanda. Sobretot és conegut per ser autor del llibre Les cendres d'Àngela, pel qual va rebre un Premi Pulitzer.[1]

Els seus pares, Malachy McCourt (1901-1985), i Angela Sheehan (1908-1981), catòlica irlandesa,nascuda a Limerick, es van casar el 28 de març de 1930 i va tenir el seu primer fill, Frank.[2] Frank McCourt va viure a Nova York amb els seus pares i quatre germans menors: Malachy, nascut el 1931; els bessons Oliver i Eugene, nascuts el 1932; i una germana menor, Margaret, que va morir només set setmanes després del naixement, el 1934.

Enmig de la Gran Depressió, la família es va traslladar a Irlanda. El pare no va poder trobar treballs constants a Belfast o Dublín i es va refugiar a l'alcoholisme. La família McCourt va tornar a Limerick (lloc de naixement de la mare), on es va enfonsar encara més en la pobresa.[3] Van viure en un barri amarat per la pluja; els pares i els nens compartien un llit junts; el pare de McCourt, bevent els escassos diners que tenien. El seu pare, havent nascut al nord i mantenint el seu accent, va trobar que aquest tret era un estressor afegit per trobar feina. El pare era alcohòlic i va abandonar la seva família quan McCourt només tenia 12 anys.

Els bessons Oliver i Eugene van morir a la primera infància a causa de la misèria de les seves circumstàncies, i van néixer dos nens més: Michael, que més tard va viure a San Francisco (on va ser nomenat "degà de Bartenders") fins a la seva mort, al setembre de 2015, i Alphonsus, que va publicar una memòria pròpia i va morir el 2016. El propi Frank McCourt gairebé va morir de febre tifoidea quan tenia 11 anys.

Quan Frank McCourt complí 19 anys va emigrar als Estats Units. Va agafar un vaixell des de Cork a la ciutat de Nova York. Un sacerdot que havia conegut al vaixell li va aconseguir una habitació per quedar-se i un treball a l'hotel Biltmore de la ciutat de Nova York. Va guanyar al voltant de 26 dòlars a la setmana i envià 10 dòlars a la seva mare a Limerick. Els germans Malachy i Michael el van seguir a Nova York i, després, també ho va fer la seva mare, Angela. Al 1951, McCourt va ser reclutat durant la Guerra de Corea i enviat a Baviera durant dos anys, inicialment entrenant gossos i després com a empleat. En ser donat de baixa de l'Exèrcit dels EUA, va tornar a la ciutat de Nova York, on va exercir una sèrie de treballs en molls, magatzems i bancs. Va estudiar una carrera a la Universitat de Nova York. Després de fer un màster a la Universitat de Brooklyn, el 1958; va ensenyar anglès a l'Institut McKee i a l'Institut Stuyvesant, a la ciutat de Nova York, on es va fer de la Federació Americana de Professors. Al principi tenia problemes amb l'ensenyament, perquè els seus estudiants eren indisciplinats i desobedients. Però finalment Frank McCourt es convertí en un professor molt experimentat. Va acabar la seva carrera com a mestre després de 30 anys.

Va rebre el Premi Pulitzer el 1997 per les seves memòries a Les cendres d'Angela (Angela's Ashes) (1996), llibre autobiogràfic que detalla la seva pobre infantesa com a catòlic irlandès en el poble de Limerick. És també l'autor de I tant (Tis) (1999), que continua la narrativa de la seva vida, començant a partir del final del llibre previ i centrant-se en la vida com a nou immigrant a Amèrica.[4] El seu últim títol és El professor (Teacher Man) (2005), en el qual detalla els desafiaments de ser un professor jove, que ha de transmetre coneixement als seus estudiants.[5] Els seus treballs són sovint part del programa escolar dels instituts. El 2002 la Universitat de Western Ontario li va atorgar un títol honorífic.[6]

El seu germà Malachy McCourt també és un escriptor autobiogràfic. Junts van crear l'espectacle A Couple of Blaguards, dos homes que parlen sobre les seves vides i experiències.[7]

Frank McCourt vivia amb la seva muller Ellen a la ciutat de Nova York i Connecticut. Tenia una filla, Maggie, amb la seva primera muller, i una neta, Chiara.

Traduccions al català

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 324cat. «Mor Frank McCourt, l'autor de "Les cendres d'Angela"», 20-07-2009. [Consulta: 5 maig 2024].
  2. Donoghue, Denis. «Some Day I'll Be In Out of the Rain» (en anglès). The New York Times, 15-09-1996. [Consulta: 5 maig 2024].
  3. López Romero, Emilio. «Mor Frank McCourt, l'autor del supervendes 'Les cendres d'Angela'». ElPerioódico, 21-07-2009. [Consulta: 5 maig 2024].
  4. «I tant». Bromera. [Consulta: 5 maig 2024].
  5. «McCourt Goes Back to School in 'Teacher Man'» (en anglès). NPR.org, 14-01-2006. [Consulta: 5 maig 2024].
  6. «Frank McCourt, Pulitzer Prize winner, dies» (en anglès). CBC. [Consulta: 5 maig 2024].
  7. «Frank and Malachy McCourt's "A Couple Of Blaguards" Returns To Chicago - Theatre News». Theatre In Chicago. [Consulta: 5 maig 2024].