Franzinita
Franzinita | |
---|---|
Fórmula química | (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(SO₄)₂·0,5H₂O |
Epònim | Marco Franzini (en) |
Localitat tipus | Pedrera Toscopomici, Pitigliano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
Dana | 76.2.5.6 |
Heys | 17.10.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 12,88 Å; c = 26,58 Å; |
Grup espacial | space group P321 (en) |
Color | incolor, blanc perla |
Exfoliació | distingible/bona - {0001} |
Duresa (Mohs) | 5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 2,46 a 2,52 g/cm³ (mesurada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,510 nε = 1,512 |
Birefringència | δ = 0,002 |
Impureses comunes | Fe, Mg, K |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1976-020 |
Any d'aprovació | 1976 |
Símbol | Frz |
Referències | [1] |
La franzinita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Marco Franzini (Florència, Itàlia, 3 d'octubre de 1938 - 15 de maig de 2010), professor de mineralogia a la Universitat de Pisa (Itàlia).
Característiques
[modifica]La franzinita és un silicat de fórmula química (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(SO₄)₂·0,5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976, sent publicada per primera vegada el 1977. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la franzinita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera Toscopomici, a la localitat de Pitigliano de la província de Grosseto (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita en algunes localitats de la Ciutat metropolitana de Roma Capital i de la província de Viterbo, a la també regió italiana del Laci.
Referències
[modifica]- ↑ «Franzinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 febrer 2020].