Noseana

Noseana
Grup de cristalls de noseana de Wannenköpfe, regió d'Eifel, Alemanya
Fórmula química	Na₈(Al₆Si₆O24)(SO₄)·H₂O
Epònim	Karl Wilhelm Nose
Localitat tipus	Laach lake volcanic complex (en)
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.07
Dana	76.2.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Estructura cristal·lina	a = 9.07(1) Å
Grup espacial	grup espacial 215
Color	blanc, blau, gris, marró, negre
Macles	en {111}
Exfoliació	perfecta
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcid, transparent
Densitat	2,3 a 2,4
Índex de refracció	n = 1.461 - 1.495
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Nsn
Referències

La noseana és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que pertany al grup sodalita. Va ser descoberta l'any 1815 a la regió volcànica d'Eifel, a l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya). Martin H. Klaproth li va posar el nom en honor del físic, químic i mineralogista alemany Karl Wilhelm Nose (1753-1835).

Característiques

La noseana és un alumino-tectosilicat amb anió addicional de sulfat, del tipus feldspatoide, amb catió de sodi hidratat. Pertany al grup sodalita de minerals. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls dodecahedrals, tot i que també s'hi troba de manera granular i massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5, i la seva fractura és concoidal. Es pot confondre amb haüyna de color pàl·lid. La noseana de color blau brillant es confon fàcilment amb la latzurita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la noseana pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Es forma en fonolites (roques volcàniques alcalines) deficients en silici. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sanidina, mica, leucita, magnetita, ilmenita, titanita o zircó.