Sacrofanita

Sacrofanita
Fórmula química	(Na61K19Ca32)(Si84Al84O336)(SO₄)26Cl₂F₆· 2H₂O
Epònim	Sacrofano
Localitat tipus	Vall de Biachella, Sacrofano, Caldera de Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.5.13
Heys	17.10.15
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,86 Å; c = 72,24 Å;
Grup espacial	space group P-62c (en)
Color	incolor
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,505 nε = 1,486
Birefringència	δ = 0,019
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-058
Any d'aprovació	1979
Símbol	Scf
Referències

La sacrofanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom de la localitat de Sacrofano, a Itàlia, la seva localitat tipus.

Característiques

La sacrofanita és un silicat de fórmula química (Na₆₁K₁₉Ca₃₂)(Si₈₄Al₈₄O₃₃₆)(SO₄)₂₆Cl₂F₆· 2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sacrofanita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la vall de Biachella, a la localitat de Sacrofano, a la regió del Laci (Itàlia). També ha estat trobada a la propera muntanya de Cavalluccio, així com al massís alcalí de Turii, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.