Frederick Gowland Hopkins

Frederick Gowland Hopkins

Biografia
Naixement	20 juny 1861 Eastbourne (Anglaterra)
Mort	16 maig 1947 (85 anys) Cambridge (Regne Unit)
45è President de la Royal Society
1930 – 1935 ← Ernest Rutherford – William Henry Bragg →
Dades personals
Religió	Agnosticisme
Formació	King's College de Londres Universitat de Londres Trinity College Guy's Hospital Imperial College School of Medicine
Director de tesi	Thomas Stevenson
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Ocupació	professor d'universitat (1914–), bioquímic, metge, químic
Ocupador	King's College de Londres Universitat de Cambridge
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1924–) Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Royal Society Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Alumnes	Luis Federico Leloir, John Burdon Sanderson Haldane, Ernst Boris Chain i Rudolph Peters
Obra
Estudiant doctoral	Malcolm Dixon i John Burdon Sanderson Haldane
Premis
(1945)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1934)  Medalla Albert (1929)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1926)  Medalla Copley (1918)  Medalla de la Royal Society (1915)  Medalla Baly (1915)  Croonian Medal and Lecture  Knight Bachelor  membre honorífic de la Royal Society de Nova Zelanda  Cameron Prize of the University of Edinburgh (en)  Orde del Mèrit  Membre de la Royal Society

Frederick Gowland Hopkins OM PRS (Eastbourne, Anglaterra, 1861 - Cambridge, 1947) fou un bioquímic, metge i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1929.

Biografia

Va néixer el 20 de juny de 1861 a la ciutat d'Eastbourne, situada al comtat de Sussex. Va estudiar química a la Universitat de Londres i posteriorment medicina al Kings's College de Londres. Va ser professor de fisiologia clínica a la Universitat de Cambridge, on tingué sota la seva supervisió Luis Federico Leloir, i des de 1914 professor de bioquímica, on entre 1921 i l'any 1943 va ocupar la càtedra Dunn de bioquímica.

Membre de la Royal Society des de 1905, en fou nomenat president entre 1930 i el 1935, i des de l'any 1933 ho fou de la British Association for the Advancement of Science. L'any 1925 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi V del Regne Unit. Morí el 16 de maig de 1947 a la seva residència de Cambridge.

Recerca científica

La seva recerca se centrà en el coneixement de les substàncies elementals, posteriorment denominades vitmanina, aquelles que l'organisme necessita adquirir de la dieta i que la seva falta comporta l'aparició d'una malaltia. Va descobrir que uns aliments tenien relació directa amb el creixement, comprovant que el consum de llet aconseguia reprendre el creixement aturat d'un ésser viu en formació. També va ser el primer en aïllar la tiamina, durant els seus experiments per determinar la causa del beri-beri.

L'any 1892 descobrí nous mètodes per a apreciar quantitativament l'àcid úric de l'orina, el 1901 mètodes d'anàlisis del triptòfan (aminoàcid cristal·litzat) i, el 1921 mètodes per a aïllar el glutatió, compost aminoàcid important en l'autoxidació cel·lular.

L'any 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de les vitamines estimuladores del creixement. Compartí el premi amb el neerlandès Christiaan Eijkman seu descobriment de les vitamines antineurètiques.

Enllaços externs

• «Frederick Gowland Hopkins» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.