Vés al contingut

Frederick Gowland Hopkins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrederick Gowland Hopkins
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
Eastbourne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Cambridge (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
45è President de la Royal Society
1930 – 1935
← Ernest RutherfordWilliam Henry Bragg → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióKing's College de Londres
Universitat de Londres
Trinity College
Guy's Hospital
Imperial College School of Medicine Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiThomas Stevenson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1914–), bioquímic, metge, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKing's College de Londres
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLuis Federico Leloir, John Burdon Sanderson Haldane, Ernst Boris Chain i Rudolph Peters Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMalcolm Dixon i John Burdon Sanderson Haldane Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 96738496 Modifica el valor a Wikidata

Frederick Gowland Hopkins OM PRS (Eastbourne, Anglaterra, 1861 - Cambridge, 1947) fou un bioquímic, metge i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1929.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 20 de juny de 1861 a la ciutat d'Eastbourne, situada al comtat de Sussex. Va estudiar química a la Universitat de Londres i posteriorment medicina al Kings's College de Londres. Va ser professor de fisiologia clínica a la Universitat de Cambridge, on tingué sota la seva supervisió Luis Federico Leloir, i des de 1914 professor de bioquímica, on entre 1921 i l'any 1943 va ocupar la càtedra Dunn de bioquímica.

Membre de la Royal Society des de 1905, en fou nomenat president entre 1930 i el 1935, i des de l'any 1933 ho fou de la British Association for the Advancement of Science. L'any 1925 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi V del Regne Unit. Morí el 16 de maig de 1947 a la seva residència de Cambridge.

Recerca científica

[modifica]

La seva recerca se centrà en el coneixement de les substàncies elementals, posteriorment denominades vitmanina, aquelles que l'organisme necessita adquirir de la dieta i que la seva falta comporta l'aparició d'una malaltia. Va descobrir que uns aliments tenien relació directa amb el creixement, comprovant que el consum de llet aconseguia reprendre el creixement aturat d'un ésser viu en formació. També va ser el primer en aïllar la tiamina, durant els seus experiments per determinar la causa del beri-beri.[1]

L'any 1892 descobrí nous mètodes per a apreciar quantitativament l'àcid úric de l'orina, el 1901 mètodes d'anàlisis del triptòfan (aminoàcid cristal·litzat) i, el 1921 mètodes per a aïllar el glutatió, compost aminoàcid important en l'autoxidació cel·lular.

L'any 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de les vitamines estimuladores del creixement. Compartí el premi amb el neerlandès Christiaan Eijkman seu descobriment de les vitamines antineurètiques.

Referències

[modifica]
  1. Beriberi without White Rice. University of California Press, 2023-11-10, p. 133–154. ISBN 978-0-520-92364-5. 

Enllaços externs

[modifica]