Vés al contingut

Front Obrer (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Frente Obrero (Espanya))

 

Infotaula d'organitzacióFront Obrer
Dades
Nom curtFO Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització política
partit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologiarepublicanisme federal
sobirania nacional
euroescepticisme dur
obrerisme
transversalisme
natalisme
patriotisme socialista
antifeminisme
hispanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 14 octubre 2018:  Organització política
12 juny 2022:  Partit polític
Governança corporativa
PresidènciaRoberto Vaquero Arribas Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfrenteobrero.es Modifica el valor a Wikidata

El Front Obrer (en castellà: Frente Obrero; FO per les seves sigles) és una organització política espanyola sincrètica, constituïda com a partit polític,[1] d'ideologia republicana,[2] comunista,[3] hoxhaista[4] i en contra de la permanència d'Espanya a l'OTAN[5] i a la Unió Europea.[6]

Entre les organitzacions que l'integren es troben el Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista),[7] la Joventut del Front Obrer, Juventud Combativa, Front Republicà, el sindicat Front d'Obrers en Lluita, el Banc Obrer,[8] l'Esperança Obrera[9] i la secció estudiantil Estudiants en Lluita.[8]

L'organització es caracteritza per les seves accions en contra de diferents partits polítics i els seus discursos en contra del feminisme, l'ecologisme o el col·lectiu LGBT.[10][11]

El 12 de juny del 2022 es va celebrar el seu primer congrés, en què va passar de ser una organització política a ser un partit polític.[1]

Història

[modifica]
El Front Obrer en l'acte realitzat a l'Ateneu de Madrid

Orígens

[modifica]

El Front Obrer es va constituir el 14 d'octubre del 2018 a l'Ateneu de Madrid[12] com a front de masses del Partit Marxista-Leninista (RC). Durant l'acte van intervenir diversos representants de les organitzacions que conformen el front, tancant les intervencions el secretari del PML (RC), Roberto Vaquero Arribas.

Posteriorment, el Front Obrer es va expandir per diverses ciutats d'Espanya, com la Corunya, Lleó, Ponferrada, Saragossa o Cadis.[13]

Constitució com a partit

[modifica]

El 12 de juny del 2022 es va celebrar el primer congrés.[1] Es va votar a mà alçada la decisió de convertir-se en un partit polític, proposta que va ser aprovada pels militants, escollint com a president a Roberto Vaquero Arribas. Durant el congrés van intervenir representants d'altres organitzacions, com el Front Polisario.[14]

Escarnis a polítics

[modifica]

El dia 19 de febrer de 2019 diversos membres del Front Obrer i de les seves joventuts van increpar el polític de Més Madrid, Iñigo Errejón, mentre feia campanya al barri de l'Hortaleza, en el marc de la celebració de les eleccions regionals de la Comunitat de Madrid.[15][16] Més d'un any després, el març del 2020, militants del partit es van concentrar davant la celebració d'un acte a la Universitat Complutense de Madrid que comptaria amb una ponència del llavors vicepresident del Govern, Pablo Iglesias.[17]

Resultats electorals

[modifica]

El partit es va presentar a les eleccions municipals de maig de 2023 a quatre municipis, aconseguint un regidor a Mandayona i a les generals de juliol es van presentar al Congrés a totes les circumscripcions tret de Huelva i Melilla, obtenint 46.530 vots sense aconseguint representació,[18] presentant com a cap de llista a Alicia Sanz Fernández, que també ho faria a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.


Eleccions al Parlament Europeu
Any Candidat Vots +/– % +/– Escons +/–
2024 Roberto Vaquero Arribas 66.242 N/A 0,38 N/A
0 / 64
 N/A

Crítiques

[modifica]

El partit ha fet gala d'un pretès antipostmodernisme com a manera de diferenciar-se de la resta de forces comunistes i de l'esquerra espanyola. Això els ha motivat crítiques des de sectors progressistes pel caire transfòbic de diverses de les seves accions,[19] sent habitual l'apel·latiu de rojipardos per referir-se als membres de l'organització.[20] A més d'això, el partit «matriu» del Front Obrer, el PML (RC), ha estat criticat pel comportament de diversos militants, comptant amb la condemna penal d'una.[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Se constituye oficialmente el Frente Obrero en su primer Congreso» (en castellà). El Plural, 15-06-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  2. ↑ «Frente Obrero: ¿Qué hay detrás del grupo que ha realizado un escrache a Pablo Iglesias?» (en castellà). El Plural, 05-03-2020. [Consulta: 17 octubre 2022].
  3. ↑ «Comunistas del Frente Obrero vuelven a reventar un acto de Yolanda Díaz: «¡Eres una hipócrita!»» (en castellà). okdiario.com, 15-10-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  4. ↑ José María Olmo. «Vaquero, el marxista que odia a Podemos, ataca el feminismo y no deja de sumar fieles». El Confidencial, 06-06-2021.
  5. ↑ «¡NO A LA GUERRA IMPERIALISTA!» (en castellà). Frente Obrero, 24-02-2022. [Consulta: 17 març 2022].
  6. ↑ 20minutos. «¿Quién es el Frente Obrero, el colectivo que intentó un escrache a Pablo Iglesias en Somosaguas?» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 04-03-2020. [Consulta: 5 gener 2022].
  7. ↑ «Podemos: Así es el Frente Obrero que desmonta a Podemos con el "chalet de 600.000 €" de Iglesias» (en castellà). okdiario.com, 22-02-2019. [Consulta: 17 octubre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 COMITÉ PRO-FRENTE OBRERO ESPAÑA «Revista UNIÓN». Revista UNIÓN, 10-2018. Arxivat de l'original el 2021-01-04 [Consulta: 9 desembre 2022].
  9. ↑ Terrasa, Montse. «Cajamar vende el local okupado por Esperanza Obrera y retira los cargos» (en castellà). Diario de Mallorca, 03-05-2021. [Consulta: 17 març 2022].
  10. ↑ «Qué es Frente Obrero, el partido de izquierdas que escrachea a políticos de Podemos» (en castellà). El Plural, 19-09-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  11. ↑ Bécares, Roberto. «Este ex preso fan de Lenin sacude la guerra cultural a la izquierda de la izquierda: rojipardos versus posmodernos» (en castellà), 27-12-2021. [Consulta: 9 desembre 2022].
  12. ↑ «Unión-1». Unión - 1, 10-2018. Arxivat de l'original el 2021-01-04 [Consulta: 4 octubre 2022].
  13. ↑ «Unión2». Unión2, Enero 2019. Arxivat de l'original el 2020-03-21 [Consulta: 6 octubre 2022].
  14. ↑ . 
  15. ↑ «El escrache a Íñigo Errejón de un grupo de jóvenes de extrema izquierda: "Os habéis dedicado a vender humo, sois unos traidores"» (en castellà). ELMUNDO, 21-02-2019. [Consulta: 16 octubre 2022].
  16. ↑ 20minutos. «Escrache a Errejón, al que acusan de "traidor", de "vendehumos" y de provocar el auge de "partidos fascistas"» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 21-02-2019. [Consulta: 16 octubre 2022].
  17. ↑ 20minutos. «Escrache a Pablo Iglesias en la Complutense por jóvenes de izquierdas» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 04-03-2020. [Consulta: 17 octubre 2022].
  18. ↑ «El Frente Obrero de Roberto Vaquero obtiene 46.530 votos en las generales» (en castellà). El Diario, 24-07-2023. [Consulta: 10 abril 2024].
  19. ↑ «L'organització trànsfoba Frente Obrero posa un cartell a l'Ajuntament de Palma per a atacar Samantha Hudson i la Llei Trans». dBalears, 30-06-2021. [Consulta: 17 octubre 2022].
  20. ↑ Bécares, Roberto. «Este ex preso fan de Lenin sacude la guerra cultural a la izquierda de la izquierda: rojipardos versus posmodernos» (en castellà). elperiodico, 27-12-2021. [Consulta: 17 octubre 2022].
  21. ↑ Marco, Lucas. «Condenada una militante del partido Reconstrucción Comunista por agredir a una amiga que abandonó la militancia y acusarla de "claudicadora"» (en castellà). elDiario.es, 19-08-2020. [Consulta: 17 octubre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Front_Obrer_(Espanya)&oldid=33603346»