Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 2024 (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 2024 (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 2024 a Espanya
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata
Data9 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir61 diputat al Parlament Europeu ≈ X legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinfo.eleccioneseuropeas2024.es Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat38.050.286 Modifica el valor a Wikidata
17.652.007
   46.39٪
Punt percentual 14.34
Nombre de vots vàlids17.527.438    Nombre de vots en blanc 124.655   Nombre de vots nuls 124.569
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PP  — Dolors Montserrat i Montserrat
5.996.627   34.21٪
 Punt percentual 14.06
Diputat 12 → 22 Nombre d'escons 10
<1
2>
 PSOE  — Teresa Ribera Rodríguez
5.290.945   30.19٪
 Punt percentual 2.67
Diputat 20 → 20
<1
2>
 VOX  — Jorge Buxadé Villalba
1.688.255   9.63٪
 Punt percentual 3.42
Diputat 3 → 6 Nombre d'escons 3
<1
2>
 Ara Repúbliques  — Diana Riba i Giner
860.660   4.91٪
 Punt percentual 0.67
Diputat 3 → 3
<1
2>
 Sumar  — Estrella Galán Pérez
818.015   4.67٪
Diputat 3
<1
2>
 SALF  — Alvise Pérez Fernández
803.545   4.58٪
Diputat 3
<1
2>
 Podem  — Irene Montero Gil
578.007   3.3٪
Diputat 2
<1
2>
 Junts UE  — Antoni Comín i Oliveres
Comparació amb: Lliures per Europa
442.297   2.52٪
 Punt percentual 2.02
Diputat 2 → 1 Nombre d'escons 1
<1
2>
 CEUS  — Oihane Agirregoitia Martínez
284.888   1.63٪
 Punt percentual 1.19
Diputat 1 → 1
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 a Espanya van tenir lloc el 9 de juny de 2024 com a part de les eleccions al Parlament Europeu de 2024 que es van celebrar simultàniament a tota la Unió Europea. Es van escollir 61 diputats al Parlament Europeu, en una circumscripció única, dos més que en les eleccions anteriors.

El Partit Popular (PP), membre del Partit Popular Europeu (PPE), va guanyar les eleccions amb 22 escons, pujant 9 sobre 2019 mentre que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), membre del Partit dels Socialistes Europeus (PSE), va aconseguir 20 escons, 1 menys que a les anteriors. Vox, que forma part del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), va ser la tercera força amb 6 escons, mentre la coalició Ara Repúbliques va quedar quarta, per davant de Sumar i Podem.

Sistema electoral

[modifica]

Les característiques de la convocatòria electoral venen regulades principalment pel reial decret pel qual es convoquen eleccions de diputats al Parlament Europeu, signat el 15 d'abril d'aquest any pel rei, a proposta del president Pedro Sánchez, prèvia deliberació del Consell de Ministres sobre el seu contingut en la reunió celebrada el 9 d'abril anterior.[1]

L'estat espanyol té assignats 61 membres del Parlament Europeu segons el Tractat de Lisboa i actes posteriors. Inicialment el Tractat assignava 54 escons a Espanya, però arran de la sortida del Regne Unit de la UE n'hi van tocar cinc més. El Consell Europeu n'hi va atorgar encara dos d'addicionals el 2023 després d'augmentar la mida de la cambra a 720 escons, de manera que el total de diputats assignats puja a 61.[2][3]

La votació es realitza sobre la base del sufragi universal, que comprèn a tots els ciutadans europeus nacionals i no nacionals residents majors de divuit anys i en ple gaudi dels seus drets polítics. Les modificacions a la llei electoral de 2022 van abolir el sistema de vot pregat, segons el qual els espanyols a l'estranger havien de sol·licitar el registre de votants abans de poder votar. Es va atribuir al sistema de vot d'expatriats la responsabilitat d'una important disminució en la participació d'espanyols en l'exterior durant els anys de la seva vigència.

Tots els escons es triaran en una única circumscripció plurinominal que comprèn tot el territori nacional, mitjançant un repartiment segons el mètode D'Hondt i una representació proporcional de llista tancada, sense que s'apliqui cap llindar electoral per a tenir dret a participar en la distribució d'escons. Si bé, el fet que el nombre d'escons a repartir és finit implica l'existència d'un llindar electoral efectiu.[4]

Candidatures

[modifica]

Les següents són les principals candidatures presentades en aquestes eleccions:

Partit o coalició Cap de llista Ref
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

 Teresa Ribera [5]
Partit Popular (PP) Dolors Montserrat [6]
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs) Jordi Cañas [7]
[8]
Sumar (Sumar)
 Estrella Galán Pérez [9]
Podem (Podem) Irene Montero [10]
[11]
[12]
Vox (Vox) Jorge Buxadé Villalba [13]
Ara Repúbliques (Ara Repúbliques)
 Diana Riba [14]
Junts i Lliures per Europa (Junts UE)

 Toni Comín [15]
Oihane Agirregoitia [16]
[17]

Resultats

[modifica]
Eleccions al Parlament Europeu
Candidatura Candidat Vots +/– % +/– Escons +/–
Partit Popular (PP) Dolors Montserrat i Montserrat 5.963.074 ▲ 1.443.869
34,2 / 100
 ▲ 14,05
22 / 61
 ▲ 9
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Teresa Ribera 5.261.293[18] ▼ 2.108.496
30,18 / 100
 ▼ 2,18
20 / 61
 ▼ 1
Vox (Vox) Jorge Buxadé Villalba 1.677.828 ▲ 284.534
9,63 / 100
 ▲ 3,42
6 / 61
 ▲ 3
Ara Repúbliques (Ara Repúbliques) Diana Riba i Giner 856.500[19] Disminució 395.639
4,91 / 100
 Disminució 0,67
3 / 61
 =
Sumar (Sumar) Estrella Galán Pérez 811.545[19] N/A
4,65 / 100
 N/A
3 / 61
 N/A
S'ha Acabat la Festa (SALF) Luis Pérez Fernández 800.650 N/A
4,58 / 100
 N/A
3 / 61
 N/A
Podem (Podem) Irene Montero Gil 571.902 Disminució 1.686.955
3,28 / 100
 Disminució 6,79
2 / 61
 Disminució 4
Junts i Lliures per Europa (Junts UE) Antoni Comín 443.275 Disminució 575.160
2,54 / 100
 Disminució 2,00
1 / 61
 Disminució 2
Coalició per una Europa Solidària (CEUS) Oihane Agirregoitia 281.064 Disminució 352.026
1,21 / 100
 Disminució 1,61
1 / 61
 =

Conseqüències

[modifica]

Després que a les eleccions la coalició Sumar va quedar frec a frec amb Podem a tot l'Estat, obtenint tres escons, el 10 de juny Yolanda Díaz va presentar la dimissió com a líder de Moviment Sumar.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Reial decret 363/2024, de 9 d'abril, pel qual es convoquen eleccions de diputats i diputades al Parlament Europeu.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 16-04-2024. [Consulta: 18 juny 2024].
  2. ↑ «El Consell Europeu estableix la composició del Parlament Europeu» (en anglès). Consell Europeu, 22-09-2023. [Consulta: 18 juny 2024].
  3. ↑ «Reial decret 206/2019, d'1 d'abril, pel qual es convoquen eleccions de Diputats al Parlament Europeu» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 02-04-2019. [Consulta: 18 juny 2024].
  4. ↑ «Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 19-06-1985. [Consulta: 18 juny 2024].
  5. ↑ «El PSOE propone a Teresa Ribera para encabezar la candidatura a las elecciones al Parlamento Europeo» (en castellà). Cadena SER [Madrid], 24-04-2024. Arxivat 15 de maig 2024 a Wayback Machine.
  6. ↑ Ramos, Ana Belén «Feijóo ratifica a Dolors Montserrat como cabeza de lista del PP en las elecciones europeas» (en castellà). , 03-05-2024. Arxivat 21 de maig 2024 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Ciudadanos se presentará a las próximas elecciones europeas y a las catalanas» (en castellà). EFE, 21-11-2023. Arxivat 30 de maig 2024 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Ciudadanos elige al eurodiputado Jordi Cañas como cabeza de lista a los comicios europeos» (en castellà). EFE [Barcelona], 22-04-2024. Arxivat 15 de maig 2024 a Wayback Machine.
  9. ↑ «Jaume Asens serà el número dos i Compromís tindrà el número tres en la llista de Sumar a les eleccions europees». Públic, 11-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-16. [Consulta: 16 maig 2024].
  10. ↑ Belver, Marta «Podemos sienta las bases para concurrir en solitario a las elecciones europeas» (en castellà). [Madrid], 05-11-2023. Arxivat 23 de novembre 2023 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Pablo Iglesias da por hecha la ruptura entre Sumar y Podemos» (en castellà). EFE. COPE, 15-11-2023.
  12. ↑ Cabanillas, Ana «Podemos unge a Irene Montero candidata a las europeas con el 85% de los votos y se hace con el control total de sus federaciones» (en castellà). [Madrid], 02-02-2024.
  13. ↑ «Vox confirma a Ignacio Garriga como candidato a presidir la Generalitat catalana» (en castellà). EFE, 24-03-2024.
  14. ↑ «ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més signen l'acord de coalició per a les europees per "treballar per les nacions i aconseguir un Estat propi"». , 28-03-2024.
  15. ↑ «Toni Comín serà el cap de llista de Junts a les eleccions europees». VilaWeb, 10-04-2024.
  16. ↑ Rioja Andueza, Iñaki «Oihane Agirregoitia, candidata del PNV para salvar el escaño en Europa previsiblemente sin Junts» (en castellà). [Vitoria], 27-01-2024. Arxivat 20 de febrer 2024 a Wayback Machine.
  17. ↑ Rioja Andueza, Iñaki «CC aprueba acudir a las Elecciones Europeas en alianza electoral con el PNV para que Canarias "tenga voz" en la UE» (en castellà). Europa Press [Las Palmas de Gran Canaria], 09-03-2024. Arxivat 14 April 2024[Date mismatch] a Wayback Machine.
  18. ↑ «Elecciones Europeas 2024 España» (en castellà). El Pais. Arxivat de l'original el 12 de juny 2024. [Consulta: 16 juny 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Resultados provisionales» (en castellà). Ministerio del Interior, 10-06-2024. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  20. ↑ «Sumar (coalició)». Nació Digital, 10-06-2024. Arxivat de l'original el 10 de juny 2024. [Consulta: 10 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_Europeu_de_2024_(Espanya)&oldid=34162229»