Vés al contingut

Friedrich Schneider

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Friedrich Schneider (pedagog)».
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Schneider

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Christian Friedrich Schneider Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJohann Christian Friedrich Schneider
3 gener 1786 Modifica el valor a Wikidata
Waltersdorf (Großschönau) (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 1853 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Dessau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicògraf
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsAugust Eberhard Müller i Johann Gottfried Schicht Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAugust Freyer, August Ferdinand Anacker i Fritz Spindler Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i piano Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohann Gottlob Schneider senior Modifica el valor a Wikidata
GermansJoseph Amadeus Schneider
Johann Gottlieb Schneider Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 71c7f43d-a426-4feb-bc12-616215c8ad82 Lieder.net: 21734 IMSLP: Category:Schneider,_Friedrich Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Schneider de nom complet Johann Christian Friedrich Schneider (Altwaltersdorf, 1786 - Dessau, 1853) fou un compositor i musicògraf alemany.

El seu pare, que era teixidor passà, gràcies a les seves aficions musicals, a organista de la població, i després de la de Gersdorf, dirigí la seva primera educació musical. Allà començà Johann i el seu germà, Joseph Amadeus Schneider (1789-1864) a estudiar seriosament la música. Johann tocava força bé l'orgue quan encara no arribava amb els peus als pedals, interpretant als vuit anys les sonates de Mozart i fent exercicis de composició.

Els concerts de Zittau, i l'audició de La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart i de les Misses de Joseph Haydn, i en particular de l'obra d'aquest autor La Creació, donaren direcció al seu esperit musical, i en ocasió d'executar-se aquesta obra, i a instàncies del seu mestre Henry Schoenfeld, un ric propietari de Görlitz l'agafà sota la seva protecció, i fent-li donar concerts li feu guanyar una reputació mercès a la qual fou sortint no tan sols de la foscor, sinó de la seva situació, no gaire folgada.

El 1804 fou nomenat director de la societat Cant de Zittau, d'on se'n separà per acabar els seus estudis en la Universitat de Leipzig, el director de la qual l'encomanà la classe de cant de l'escola lliure del Consell, rebent l'any següent (1806) el títol d'organista de la Universitat, passant el 1810 a director de la companyia de Seconda, que representava, alternativament, òperes a Dresden i Leipzig, i abandonant aquest càrrec pel d'organista de l'església de Sant Tomàs de Leipzig (1813).

El 1817 fou nomenat director del nou teatre d'aquella ciutat, prenent el 1821 possessió del càrrec de mestre de capella del príncep d'Anhalt-Dessau, on demostrà una gran fecunditat artística. El 1829 fundà a Dessau una escola de música, on ensenyà harmonia hi on tingué entre altres alunes a Karl Ernest Naumann,[1] hi on trobaren feina hàbils professors que ensems formaren notables artistes, entre ells l'holandès Dijkhuijzen[2] i Johann Dürrner,[3] Carl Banck,[4] Gustav Rebling,[5] Fritz Spindler,[6] Gustav Merkel[7]Karl Anschütz,[8] Edward Thiele,[9] Robert Franz.[10] Emil Fromm,[11] Gustav Rösler, Friedrich Wilhelm Markull,[12] Francis Edward Bache[13] etc... Des de llavors fins a la seva mort, es dedicà a la composició i a la direcció dels seus oratoris, que donà a conèixer en moltes ciutats, i a la publicació de les seves obres sobre teoria musical.

Obres

[modifica]

Entre les seves principals composicions hi ha 15 grans oratoris, 2 misses, amb orquestra i orgue, 1 glòria, 1 te déum, 10 cantates, 4 himnes, 12 salms, 12 cants religiosos, 1 salve regina, una òpera, en tres actes, set grans simfonies, 5 introduccions, de festa i de comerç, sis introduccions d'òpera, trenta-cinc sonates per a piano, sis concerts per a piano amb orquestra i un quartet per a piano, violí, viola i violoncel.

Entre les seves obres sobre teoria musical hi ha:

  • Tractat elemental de música i composició,
  • Principis de música,
  • Manual de l'organista.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 915, ed. SARPE, ISBN 84-7291-226-4)
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 1134 (ISBN 84-239-4518-9)
  3. ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, segona part, pàg. 2629. (ISBN 84-239-4581-2)
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 7, pàg. 469 (ISBN 84-239-4507-3)
  5. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 49, pàg. 1108 (ISBN 84 239-4549-9)
  6. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 828 (ISBN 84 239-4556-1)
  7. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 34, pàg. 954 (ISBN 84-239-4534-0)
  8. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 5, pàg. 714 (ISBN 84-239-4505-7)
  9. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 61, pàg. 603 (ISBN 84-239-4561-8)
  10. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1136 (ISBN 84-239-4524-3)
  11. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1364 (ISBN 84-239-4524-3)
  12. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 249 (ISBN 84 239-4533-2)
  13. ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Schneider
  • «Thüringisches Staatsarchiv Rudolstadt - Findbuch - Hofkapelle Rudolstadt - Komponisten M - Z (Ende 17. - Anfang 20. Jh.)» ( PDF) (en alemany) p. 522-526. [Consulta: 2 febrer 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Friedrich_Schneider&oldid=34007274»