Gustav Rebling
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1821  Barby (Alemanya) | ||
| Mort | 9 gener 1902 (80 anys) Magdeburg (Alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, organista | ||
| Instrument | Orgue | ||
 
| |||
Gustav Rebling (Barby, 10 de juliol de 1821 - Magdeburg, 9 de gener de 1902) fou un organista i compositor alemany.
Era fill d'un cantor i a Dessau fou deixeble de Schneider de 1836 a 1839, va ser nomenat organista de l'església francesa de Magdeburg. El 1847 succeí a Mühling com a professor de música en el Seminari d'aquella ciutat de Saxònia-Anhalt, més tard fou director de cor de la catedral i professor de música del Liceu (1853), rebent el 1856 el títol de director de la Música Reial i des de 1858 fou organista de l'església de Sant Joan. El 1886 havia fundat una societat de cant religiós. Entre els seus alumnes de cant a Leipzig va tenir Emil Pinks,[1] Henry Ernst.[2] Prengué la seva jubilació en el professorat el 1897.
Va compondre salms, motets, amb acompanyament o sense, cançons, peces per a piano i orgue, una sonata per a violoncel, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 49, pàg. 1108 (ISBN 84 239-4549-9)
- ↑ * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 44, pàg. 1039. (ISBN 84-239-4544-8)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 20, pàg. 499, (ISBN 84-239-4520-0)