Friisita
 Friisita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₈Al₃Si₈O₂₇Cl₃ |
| Localitat tipus | mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.50  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,5955(1) Å; c = 23,4092(2) Å |
| Grup espacial | p6₂c |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2024-047 |
| Símbol | Fii |
| Referències | [1] |
La friisita és un mineral de la classe dels silicats.
Característiques
[modifica]La friisita és un fil·losilicat de fórmula química Pb₈Al₃Si₈O₂₇Cl₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d’octubre de l'any 2024, [2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És una espècie isostructural amb la jagoïta.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços i més grans» juntament amb altres espècies com la naujakasita, l'estilpnomelana o la wickenburgita.[3] L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: GEO-NRM #19610234.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la dipòsit de Långban, situada al municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). Aquest indret és l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Friisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 82». European Journal of Mineralogy, 36, 6, 09-12-2024, pàg. 1005–1010. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-1005-2024 [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - Double nets with 6-membered and larger rings». Mindat. [Consulta: 22 desembre 2024].