En teoria de la probabilitat, la funció generatriu de probabilitats o funció generadora de probabilitat d'una variable aleatòria discreta que pren valors en el conjunt dels nombres naturals és una representació en sèrie de potències (la funció generadora) de la funció de probabilitat de la variable aleatòria. Aquesta funció conté tota la informació probabilística de la variable aleatòria i té bones propietats respecte la suma de variables aleatòries independents i la convergència en distribució, amb la qual cosa pot suplir en moltes ocasions, de forma senzilla, la funció característica.
Les funcions generatrius s'utilitzen molt en situacions on apareixen variables aleatòries que prenen només valors naturals, com en els processos de ramificació .
Les referències bàsiques d'aquest article són Feller , Johnson et al. i Sanz i Solé .
Sigui
una variable aleatòria que només pren valors naturals (zero inclòs) i sigui
la seva funció de probabilitat o funció de repartiment de massa. S'anomena funció generatriu (o generadora) de probabilitats de
a la sèrie de potències [5]
|
(amb el conveni
[6]) la qual convergeix absolutament, almenys per a
, ja que en aquest interval,
Abreujarem l'expressió funció generatriu de probabilitats per fgp.
La fgm es pot escriure en termes de l'esperança matemàtica:[7]
|
Si no hi ha confusió, escriurem
en lloc de
.
Recordem que per a una sèrie de potències
existeix un nombre
, anomenat radi de convergència de la sèrie, tal que la sèrie convergeix absolutament per a
i divergeix per a
; a més, convergeix uniformement en tot conjunt compacte contingut en
. La funció
definida en els punts on la sèrie convergeix, és contínua i derivable en
, i la derivada en aquests punts s'obté derivant la sèrie terme a terme. Per aquestes i altres propietats de les sèries de potències vegeu, per exemple, Apostol.[8]
Observacions
- 1. En Combinatòria la funció generatriu és una sèrie de potències formal associada a una successió de nombres, sense preocupar-se dels punts on convergeix. Però, tal com hem dit, les sèries de potències que intervenen en les funcions generatrius de probabilitats sempre convergeixen en [-1,1] i potser en conjunts més grans, i són sèries de potències ordinàries.
- 2. La fgp també s'anomena funció generatriu de moments factorials, Casella and Berger;[9] vegeu la secció Funció generatriu de moments factorials per una explicació.
- 3. Alguns autors, per exemple Moran,[10] defineixen les fgp per a valors complexos de la variable,
, amb
, la qual és convergent, almenys, per a
tal que
. En aquest article només considerarem el cas real, excepte en la secció Relació de la funció generatriu de probabilitats amb la funció característica i la funció generatriu de moments.
Exemples de funcions generatrius de probabilitats
[modifica]
En el següents exemples s'indica a la dreta de la fgp el conjunt
, on
és el radi de convergència.
1. La fgp d'una variable de Bernoulli
de paràmetre
és
on
.
2. La fgp d'una variable binomial
és
on
.
3. La fgp d'una variable uniforme
en el conjunt
és
4. La fgp d'una variable Poisson
és
on hem utilitzat la sèrie exponencial
5. Distribució geomètrica. En una successió de repeticions d'un experiment aleatori que només pot donar dos resultats, que anomenem èxit o fracàs, amb probabilitat d'èxit
, compten el nombre fracassos fins al primer èxit: designem aquest nombre per
; es diu que aquesta variable té una distribució geomètrica de paràmetre
(cal tenir present que alguns autors també s'anomena distribució geomètrica al nombre de repeticions fins al primer èxit inclòs aquest, que seria la variable
). La seva funció de probabilitat és
on
. En conseqüència, la funció generatriu és
Aquí hem utilitzat la fórmula de la suma d'una progressió geomètrica de raó
,
La funció generatriu de probabilitats determina la distribució de la variable. Fórmula d'inversió
[modifica]
Propietat. La distribució d'una variable aleatòria que només pren valors naturals, està determinada per la seva fgp.
Prova. Amb les notacions anteriors, del fet que el radi de convergència de la fgp
sigui més gran o igual a 1 resulta que
té derivades de tots els ordres en
i que la seva derivada es pot calcular derivant la sèrie terme a terme. Llavors,
i per tant
determina la funció de probabilitat de
.
Aquesta fórmula s'anomena fórmula d'inversió.
Altres funcions generatrius associades a variables aleatòries a valors els nombres naturals
[modifica]
Amb les mateixes notacions que abans, sigui
una variable aleatòria que només pren valors naturals, amb funció de probabilitats
, i fgp G(s).
A més de la fgp també és molt útil la funció generatriu associada a la funció de distribució
, que designarem per
:
Com que
, la sèrie
convergeix, almenys en
. Atès que per a ![{\displaystyle n\in \mathbb {N} }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d059936e77a2d707e9ee0a1d9575a1d693ce5d0b)
i que
es dedueix que
També és útil la funció generatriu associada amb la funció de supervivència
, que designarem per
:
Està relacionada amb la fgp
per la fórmula
Funció generatriu d'una suma de variables independents
[modifica]
Tal com hem comentat (fórmula (2)), si
una variable aleatòria que només pren valors naturals,
Una conseqüència immediata és que si
i
són independents, la funció generatriu de
pot obtenir--se multiplicant les funcions generatrius de
i
:
(Recordeu que les funcions de variables independents són independents.) El mateix argument serveix quan tenim un nombre arbitrari de variables aleatòries.
Concretament,
Propietat. Siguin
variables aleatòries independents que només prenen valors naturals, amb funcions generatrius
respectivament. Aleshores
|
Exemples de fgp de sumes de variables aleatòries independents
[modifica]
1. Suma de variables binomials. La fgp d'una variable
amb distribució binomial
pot calcular-se utilitzant que una variable binomial es pot expressar com a suma de
variables de Bernoulli independents totes amb paràmetre
. Però encara més: si
i
són independents, aleshores
, ja que
i
Atès, com hem dit, que la fgp caracteritza la distribució d'una variable aleatòria, tenim que
.
2. Suma de variables de Poisson. De la mateixa manera es demostra que la suma de dues variables de Poisson independents de paràmetres
i
segueix una distribució de Poisson de paràmetre
.
3. Distribució binomial negativa. En aquest exemple utilitzarem la fórmula de la sèrie binomial amb exponent negatiu: per a qualsevol natural
,
Vegeu més endavant un comentari sobre la seva demostració.
Sigui
una variable aleatòria amb la llei geomètrica de paràmetre
. Hem calculat a l'exemple 5 que la seva fgp és
Considerem
variables geomètriques independents del mateix paràmetre
,
. La variable
compta el nombre de fracassos fins a obtenir
èxits, i la seva fgp és, aplicant la fórmula (4),
Donat que
és el coeficient de
a l'expressió anterior tenim
Es diu que la variable
segueix una distribució binomial negativa de paràmetres
i
.
Demostració de la fórmula de la sèrie binomial amb exponent negatiu
Suposarem sempre
![{\displaystyle x\in (-1,1)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f446ac0c868b888c4de512cbdb5976f236855521)
. Volem demostrar
![{\displaystyle {\frac {1}{(1-x)^{r}}}=\sum _{n=0}^{\infty }{\binom {n+r-1}{n}}x^{n},\qquad (4)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/42915bb6ce0293de7ce18bd02d8db5e8adb5ec40)
Ho farem per inducció. Per a
![{\displaystyle r=1}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2e6584ba3b7843583b757896c2f0686efc0489e5)
, la igualtat (4) és
![{\displaystyle {\frac {1}{1-x}}=\sum _{n=0}^{\infty }x^{n},}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/851db45af2196f0a8bf843b2ea98ae77947adf29)
que és la fórmula (3) de la suma d'una progressió geomètrica. Suposem la fórmula (4) certa per a
![{\displaystyle k}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c3c9a2c7b599b37105512c5d570edc034056dd40)
i derivem ambdós costats (derivem la sèrie terme a terme)
![{\displaystyle r\,{\frac {1}{(1-x)^{r+1}}}=\sum _{n=1}^{\infty }n{\binom {n+r-1}{n}}x^{n-1}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/b84a2564abb4d96133f2045355a3c8c8d65665de)
Però
![{\displaystyle {\frac {n}{r}}\,{\binom {n+r-1}{n}}={\binom {n+r-1}{n-1}}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c946a7c6db7547c40bd80aa864453d66e8f70f30)
Llavors,
![{\displaystyle {\frac {1}{(1-x)^{r+1}}}=\sum _{n=1}^{\infty }{\binom {n+r-1}{n-1}}x^{n-1}=\sum _{n=0}^{\infty }{\binom {n+r}{n}}x^{n}=\sum _{n=0}^{\infty }{\binom {n+(r+1)-1}{n}}x^{n},}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/1cb881306722358e6aa77609630ef140f7e7f1c0)
que és la igualtat (4) per a
![{\displaystyle r+1}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7bf1b7e1e8ed2801660c299494ed10e6f18f790d)
.
Alternativament, la igualtat (4) és un cas particular de la
sèrie binomial: per a qualsevol
![{\displaystyle \alpha \in \mathbb {R} }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7988141e89a37e7f4deb883dbd74d9bbd6d11317)
![{\displaystyle (1+x)^{\alpha }=\sum _{n=0}^{\infty }{\binom {\alpha }{n}}x^{n},\quad x\in (-1,1)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/1f5580e18cd0a2b6448b8ef674fc8d21e67d9fe7)
on per a
![{\displaystyle n\in \mathbb {N} }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d059936e77a2d707e9ee0a1d9575a1d693ce5d0b)
,
![{\displaystyle {\binom {\alpha }{n}}={\frac {\alpha (\alpha -1)\cdots (\alpha -n+1)}{n!}}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/1f91e86cff6f0f2d4a32ccc4941dcfa2c38a9a47)
En particular, per a
![{\displaystyle \alpha =-r}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6d74768f6fa04fe00e7bceea419380fc0adb403c)
, amb
![{\displaystyle r\in \mathbb {N} }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2f7b1b20ccd888e84ebffce5446840cc882b3dc6)
, tenim que
![{\displaystyle {\binom {-r}{n}}=(-1)^{n}{\binom {n+r-1}{n}}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/63fb228d6b5aecfc7f65a1600fea96b611cea3f3)
Un exemple històric. De Moivre [11] estudia la següent situació: tirem
daus cadascun amb
cares (en una dau normal el nombre de cares és
). Designem per
la suma dels resultats i volem calcular la probabilitat que
. De Moivre resol completament el problema utilitzant funcions generatrius (sense emprar aquest nom i sense utilitzar coeficients binomials!) i obté, per a ![{\displaystyle \ell =m,\,m+1,\dots ,km,}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6c007342802f1dced11cc7e56bdb20f967e2a7e2)
on
i
designa la part entera del nombre
. També es demostra que per a
,
on
és igual que abans. Vegeu Feller .
Un dels exemples que dóna De Moivre és el següent: tirem 6 daus ordinaris 6 vegades això és,
. Llavors, la probabilitat d'obtenir una suma de 15 punts és
Càlculs de l'exemple de De Moivre
En llenguatge actual, l'argument de DeMoivre és el següent : Siguin
![{\displaystyle X_{1},\dots ,X_{m}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/52837aba486d2689e4cc270345b9c18590c88f46)
variables aleatòries independents, totes amb distribució uniforme en el conjunt
![{\displaystyle \{1,\dots ,k\}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/05e40b628fc948f4392fae8501aeaa0fc788a3ab)
, i designem per
![{\displaystyle S_{m}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e6749c5ba85b0fce4b16adf795e6f53d197b7991)
la seva suma:
![{\displaystyle S_{m}=X_{1}+\cdots +X_{m}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a9e4f4af4af8a34dadbe5b203de4cee22482a999)
Volem calcular
![{\displaystyle P\{S_{m}=\ell \},\ell \in \mathbb {N} }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/848c4f000713cce5063d1b24191bcd6214b88da6)
.
La fgm de
és
on a l'última igualtat hem utilitzat la fórmula de la suma de
termes d'una progressió geomètrica de raó
.
Ara, d'una banda, per la fórmula del binomi de Newton,
D'altra banda, per la fórmula (4), tenint en compte que
s'obté
Llavors,
Atès que
és el coeficient de
d'aquest polinomi, tenim que per a
, (òbviament)
. Per a
,
on la suma es fa sobre tots els
i
tals que
. D'on resulta
on
Cal notar que per a
, si
, llavors
i
, amb la qual cosa ambdós nombres binomials que intervenen a la fórmula estan ben definits.
Anem ara a calcular
![{\displaystyle P\{S_{m}\leq \ell \}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5903778d0b65018b044fe861fa5ae026b7968f52)
. Segons hem vist abans, la funció generatriu associada a la funció de distribució
![{\displaystyle P\{S_{m}\leq j\},\,j=0,1,\dots ,}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/971306ea0ab12bb71f584d3fa9bab3227252717d)
és
![{\displaystyle H(s)={\frac {P(s)}{1-s}}={\frac {1}{k^{m}}}{\frac {s^{m}(1-s^{k})^{m}}{(1-s)^{m+1}}}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0c4f2924cd7a5335838cddefbeba29afd20dbcc0)
Per tant, dels càlculs anteriors deduïm que per
![{\displaystyle \ell =m,m+1,\dots ,km}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/23d9a8d76a1881c418ebee0c3961717b8b8154c2)
,
![{\displaystyle P\{S_{m}\leq \ell \}={\frac {1}{k^{m}}}\sum _{i=0}^{\ell ^{*}}(-1)^{i}{\binom {m}{i}}{\binom {\ell -ki}{m}},}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8583ebc20a8b484c5803c7c6a5a96ce6e4815a9c)
on
![{\displaystyle \ell ^{*}={\Big \lfloor }{\frac {\ell -m}{k}}{\Big \rfloor }.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/b7ded7e1c132815074027cce28a718479ae6f3d9)
Funció generatrius i convolució
[modifica]
Donades dues sèries de potències
ambdues convergents en un interval
, el producte
també és una sèrie de potències [13] convergent (almenys) en
, que ve donada per
amb
La sèrie (numèrica)
és diu que és el producte de Cauchy[14] de les sèries
i
.
D'altra banda, si considerem les successions
i
es diu que la successió
, on
ve donat per (5), és la convolució (discreta) de les successions
i
i s'escriu
Retornant a les fgp, si
i
són variables aleatòries independents que només prenen valors naturals, amb funcions de probabilitat
i
i fgm
i
respectivament, llavors, del fet que
deduïm que la funció de probabilitat de
, que designarem per
, compleix
O, si escrivim,
i anàlogament
i
, tenim que
Exemple. Tirem dos daus i siguin
i
els resultats de la tirada. La seva funció de probabilitats és
Aleshores
està concentrada en el conjunt
i val:
De manera similar es completa la taula:
|
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12
|
|
![{\displaystyle {\frac {1}{36}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5bedda9b5f37af6ec8cd00847393be73ae7d746b) |
![{\displaystyle {\frac {1}{18}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d0ab65e5b6dabdbc9c6684139976d15111dd3590) |
![{\displaystyle {\frac {1}{12}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ff11356aa26897b393d8263bbc42082509b26e0b) |
![{\displaystyle {\frac {1}{9}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f5e41e551372333b5c0d7d525ecf3797d67f980a) |
![{\displaystyle {\frac {5}{36}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8ae39b67027e4bebacc22c5e7180daf6cc8dc712) |
![{\displaystyle {\frac {1}{6}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ba1caf4c96d913f6aafa9da0634f069fa42e0290) |
![{\displaystyle {\frac {5}{36}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8ae39b67027e4bebacc22c5e7180daf6cc8dc712) |
![{\displaystyle {\frac {1}{9}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f5e41e551372333b5c0d7d525ecf3797d67f980a) |
![{\displaystyle {\frac {1}{12}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ff11356aa26897b393d8263bbc42082509b26e0b) |
![{\displaystyle {\frac {1}{18}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d0ab65e5b6dabdbc9c6684139976d15111dd3590) |
|
Les fgp faciliten molt el càlcul dels moments d'una variable aleatòria del tipus que estem considerant. Sigui
una variable aleatòria amb fgm
i radi de convergència
. Llavors,
Però la sèrie de la dreta per a
és
que és exactament l'expressió de l'esperança de
. Per tant, si
, llavors la fórmula de
valdrà per a
i tindrem que
i
Però, ¿què passa quan
? La següent propietat respon aquesta pregunta:
Propietat. Sigui
una variable aleatòria que només pren valors naturals i sigui
la seva funció generatriu. Designem per
el límit per l'esquerra de
en el punt 1:
Aleshores
i, en aquest cas,
Observacions.
- 1. Atès que la sèrie que defineix
és de termes positius, tenim que
és positiva i monòtona creixent en
. Llavors sempre existirà el límit
però pot ser
.
- 2. Quan
està definida en
, es pot canviar
per
i s'obté la fórmula
Prova
Tal com hem comentat, la funció
![{\displaystyle G(s)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/cb2e6025c8f4c9d44fb1dc2da68407e4eb56f9db)
és derivable a l'interior del seu cercle de convergència i
![{\displaystyle G'(s)=\sum _{n=1}^{\infty }np_{n}s^{n-1},\quad s\in (-R,R),\qquad (5)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/783e0d7849b474e10c4aa4c009734e9afe89676e)
on
![{\displaystyle R\geq 1}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c70d99e2e857fe2d1fbe3e397185f33568d2c894)
és el radi de convergència de la sèrie.
Distingim dos casos:
- 1. Si
, l'expressió (5) valdrà per a
, i tindrem
Però la sèrie de la dreta és, precisament,
. D'altra banda, com que
és contínua en
tindrem que
- 2. Quan
, la implicació
és exactament el Teorema d'Abel per a sèries de potències.[15] Però per sèries de termes positius, la implicació recíproca d'aquest Teorema d'Abel també és certa.[16]
Exemples.
1. Sigui
una variable Poisson de paràmetre
. Segons hem vist, la seva fgp és
Llavors,
Per tant, la esperança de
és finita i
2. Considerem una variable aleatòria
amb distribució zeta de paràmetre 2, amb funció de probabilitat
Està ben definida perquè
on
és la funció zeta de Riemann.
La funció generatriu és
on
és el dilogaritme o funció de Spence. Derivant la sèrie de potències s'obté
ja que
Llavors,
Per tant,
no té esperança finita.
Donat un nombre real
i un nombre natural
, designarem per
el factorial decreixent:
amb el conveni
. El factorial decreixent també es designa per
, vegeu símbol de Pochhammer.
Quan
és un nombre natural, llavors per a qualsevol nombre natural
tenim que
, ja que
Per tant, si
és una variable aleatòria que només pren valors naturals sempre es pot calcular
però pot donar
; quan aquesta quantitat és finita, s'anomena el moment factorial d'ordre
de
.
Propietat. Sigui
una variable aleatòria que només pren valors naturals i
la seva fgp. Aleshores
i, en aquest cas,
Exemple. Continuem amb una variable de Poisson de paràmetre
. La seva funció generatriu és
Llavors,
D'on resulta que
té moment factorial de tots els ordres i
Funció generatriu de moments factorials
[modifica]
Sigui
una variable aleatòria que només pren valors naturals i
la seva fgp. Si el radi de convergència de
és estrictament més gran que 1, es pot desenvolupar
en sèrie de Taylor en el punt 1, i llavors
on
és un entorn de 1 i
és el moment factorial d'ordre
de
:
Vegeu Daley and Vere-Jones.[17]
En aquest cas, la funció
està definida en un entorn de 0 i s'anomena funció generatriu de moments factorials .
Funció generatriu de probabilitats i convergència en distribució
[modifica]
La Convergència en distribució d'una successió de variables aleatòries que només prenen valors naturals a una variable aleatòria que només pren valors natural es simplifica molt mitjançant les fgp.
Propietat. (Sanz i Solé ) Sigui
una successió de variables aleatòries que només prenen valors naturals,
amb funció de probabilitat
i fgp
,
. Aleshores hi ha equivalència entre
- Existeix una successió
tal que ![{\displaystyle \lim _{m\to \infty }p_{n}^{(m)}=p_{n}^{(0)},\ \forall n\in \mathbb {N} .}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/b6e5a1e9eb3d8f66f574f064e3359fc1286c3f2d)
- Existeix una funció
, tal que![{\displaystyle \lim _{m\to \infty }G_{m}(s)=G(s),\ \forall s\in (0,1).}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ea45ceb09af4b0ae341760a34c425e98d4ff399e)
Si es compleix (2), i per tant, (1), llavors
i
D'aquí, vegeu la Propietat 2 de la Convergència en distribució, tenim:
Propietat. (Moran)[10] Siguin
, i
variables aleatòries que només prenen valors naturals, amb fgp
i
respectivament. Aleshores
Exemple. Sigui
una successió de variables binomials
amb
. Llavors
on
té una distribució de Poisson de paràmetre
.
En efecte, segons hem vist,
on
. Llavors,
Per tant,
que és la funció generatriu d'una distribució de Poisson de paràmetre
.
Relació de la funció generatriu de probabilitats amb la funció característica i la funció generatriu de moments
[modifica]
Sigui
una variable aleatòria que només pren valors naturals i
la seva fgp. Aleshores:
- Sigui
la seva funció característica:
Llavors ![{\displaystyle \varphi (t)=G(e^{it}).}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0bc154bc785adb89528669bc32317f9eb93feb99)
- Suposem que
tingui funció generatriu de moments
en un entorn de zero:
per a algun
. Llavors,![{\displaystyle M(t)=G(e^{t}).}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6b669b3672c2e11855ee5c34f020ea6d290afcc7)
La definició i propietats són anàlogues al cas unidimensional. La referència d'aquesta secció és Kimmel and Axelrod , on es troben tots els resultats que segueixen.
Sigui
un vector aleatori que només pren valors naturals (zero inclòs), amb funció de probabilitats
:
La funció generatriu de probabilitats (multidimènsional), que també abreujarem per fgp, és la funció
La sèrie de la dreta és una sèrie de potències multidimensional, que és absolutament convergent per a
, ja que
A vegades la regió de convergència és més gran que
.
Propietats.
1. La funció
és contínua i infinitament diferenciable en
.
2. Fórmula d'inversió. La fgp determina la funció de probabilitat del vector
:
3. Moments factorials. Amb les notacions de la secció Moments factorials, s'anomena moment factorial [21] d'ordre
del vector
a la quantitat
sempre que sigui finita. Escrivim
Aleshores el moment factorial d'ordre
existeix si i només si
. En aquest cas,
4. Suma de vectors aleatoris independents. Siguin
i
dos vectors aleatoris independents que només prenen valors naturals. Aleshores ![{\displaystyle {\boldsymbol {G}}_{{\boldsymbol {X}}+{\boldsymbol {Y}}}({\boldsymbol {s}})=G_{\boldsymbol {X}}({\boldsymbol {s}})\,{\boldsymbol {G}}_{\boldsymbol {Y}}({\boldsymbol {s}}).}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9890d0d477f0e2aae351269d32522cd6f22a0cbe)
5. Convergència en distribució i fgp. Siguin
i
vectors aleatòries
- dimensionals que només prenen valors naturals, amb fgp
i
respectivament. Aleshores
Exemple. Vector multinomial
. La funció generatriu de probabilitat és
- ↑ «Probability Generating Function: Definition | StudySmarter» (en anglès). https://www.studysmarter.co.uk.+[Consulta: 23 març 2023].
- ↑ Habitualment es considera
una expressió indeterminada; però a Combinatòria i Àlgebra, el conveni
ajuda a simplificar fórmules i evita enumerar casos particulars, vegeu Graham, Ronald Lewis; Knuth, Donald Ervin; Patashnik, Oren. Concrete mathematics: a foundation for computer science. Reading (Mass.) Menlo Park (Calif.) Paris [etc.]: Addison-Wesley, 1991, p. 162. ISBN 978-0-201-14236-5.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.am.qub.ac.uk/users/g.gribakin/sor/Chap3.pdf Plantilla:Bare URL PDF
- ↑ Apostol, Tom M.. Análisis matemático, Cap. 13. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965.
- ↑ {{{títol}}}. 2a edició. títol=Statistical inference|editorial=Thomson Learning|data=2002|lloc=Australia ; Pacific Grove, CA|isbn=978-0-534-24312-8|nom=George|cognom=Casella|nom2=Roger L.|cognom2=Berger|pàgines=83}}
- ↑ 10,0 10,1 Moran, Patrick A. P.. An introduction to probability theory. Oxford: Clarendon Press, 1986, p. 67. ISBN 978-0-19-853242-2.
- ↑ De Moivre, A.. The Doctrine of Chances. The Third Edition. London: Printed for A. Millar, 1756, p. 41.
- ↑ Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 395.
- ↑ Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 359.
- ↑ Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 402.
- ↑ Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 408, 13.33.
- ↑ {{{títol}}}. 2a edició. títol=An introduction to the theory of point processes|editorial=Springer|data=2003|lloc=New York|isbn=978-0-387-95541-4|nom=Daryl J.|cognom=Daley|nom2=D.|cognom2=Vere-Jones|pàgines=115}}
- ↑ Johnson, N. L.; Kotz. Discrete multivariate distributions. Nova York: Wiley, 1997, p. 4. ISBN 0-471-12844-9.
- Feller, William. Introducción a la teoría de probabilidades y sus aplicaciones, Vol. 1. México: Editorial Limusa-Wiley, S. A., 1973.
- Johnson, Norman L.; Kemp, Adrienne W.; Kotz, Samuel; Johnson, Norman Lloyd. Univariate discrete distributions. 3. ed. Hoboken, NJ: Wiley-Interscience, 2005. ISBN 978-0-471-27246-5.
- Kimmel, Marek; Axelrod, David E. Branching processes in biology. New York Berlin Heidelberg: Springer, 2002. ISBN 978-0-387-95340-3.
- Sanz i Solé, Marta. Probabilitats. Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 84-8338-091-9.