Vés al contingut

Funció generatriu de probabilitats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En teoria de la probabilitat, la funció generatriu de probabilitats o funció generadora de probabilitat d'una variable aleatòria discreta que pren valors en el conjunt dels nombres naturals és una representació en sèrie de potències (la funció generadora) de la funció de probabilitat de la variable aleatòria. .[1]. Aquesta funció, definida mitjançant una sèrie de potències, conté tota la informació probabilística de la variable aleatòria i té bones propietats respecte la suma de variables aleatòries independents i la convergència en distribució, amb la qual cosa pot suplir en moltes ocasions, de forma senzilla, la funció característica.

Les funcions generatrius s'utilitzen molt en situacions on apareixen variables aleatòries que prenen només valors naturals, com en els processos de ramificació [2].

Les referències bàsiques d'aquest article són Feller [3], Johnson et al.[4] i Sanz i Solé [5].

Definició

[modifica]

Sigui una variable aleatòria que només pren valors naturals (zero inclòs) i sigui la seva funció de probabilitat o funció de repartiment de massa. S'anomena funció generatriu (o generadora) de probabilitats de a la sèrie de potències [6]

(amb el conveni [7]) la qual convergeix absolutament, almenys per a , ja que en aquest interval,Abreujarem l'expressió funció generatriu de probabilitats per fgp.

La fgm es pot escriure en termes de l'esperança matemàtica[8]:

Si no hi ha confusió, escriurem en lloc de .


Recordem que per a una sèrie de potències existeix un nombre , anomenat radi de convergència de la sèrie, tal que la sèrie convergeix absolutament per a i divergeix per a ; a més, convergeix uniformement en tot conjunt compacte contingut en . La funció definida en els punts on la sèrie convergeix, és contínua i derivable en , i la derivada en aquests punts s'obté derivant la sèrie terme a terme. Per aquestes i altres propietats de les sèries de potències vegeu, per exemple, Apostol [9].

Observacions

1. En Combinatòria la funció generatriu és una sèrie de potències formal associada a una successió de nombres, sense preocupar-se dels punts on convergeix. Però, tal com hem dit, les sèries de potències que intervenen en les funcions generatrius de probabilitats sempre convergeixen en [-1,1] i potser en conjunts més grans, i són sèries de potències ordinàries.
2. La fgp també s'anomena funció generatriu de moments factorials, Casella and Berger [10] ; vegeu la secció Funció generatriu de moments factorials per una explicació.
3. Alguns autors, per exemple Moran [11] , defineixen les fgp per a valors complexos de la variable, , amb , la qual és convergent, almenys, per a tal que . En aquest article només considerarem el cas real, excepte en la secció Relació de la funció generatriu de probabilitats amb la funció característica i la funció generatriu de moments.


Exemples de funcions generatrius de probabilitats

[modifica]

En el següents exemples s'indica a la dreta de la fgp el conjunt , on és el radi de convergència.
1. La fgp d'una variable de Bernoulli de paràmetre és on .

2. La fgp d'una variable binomial és on .

3. La fgp d'una variable uniforme en el conjunt és 4. La fgp d'una variable Poisson és on hem utilitzat la sèrie exponencial

5. Distribució geomètrica. En una successió de repeticions d'un experiment aleatori que només pot donar dos resultats, que anomenem èxit o fracàs, amb probabilitat d'èxit , compten el nombre fracassos fins el primer èxit: designem aquest nombre per ; es diu que aquesta variable té una distribució geomètrica de paràmetre (cal tenir present que alguns autors també s'anomena distribució geomètrica al nombre de repeticions fins al primer èxit inclòs aquest, que seria la variable ). La seva funció de probabilitat és on . En conseqüència, la funció generatriu ésAquí hem utilitzat la fórmula de la suma d'una progressió geomètrica de raó ,

La funció generatriu de probabilitats determina la distribució de la variable. Fórmula d'inversió

[modifica]

Propietat. La distribució d'una variable aleatòria que només pren valors naturals, està determinada per la seva fgp.

Prova. Amb les notacions anteriors, del fet que el radi de convergència de la fgp sigui més gran o igual a 1 resulta que té derivades de tots els ordres en i que la seva derivada es pot calcular derivant la sèrie terme a terme. Llavors,i per tant determina la funció de probabilitat de .

Aquesta fórmula s'anomena fórmula d'inversió.

Altres funcions generatrius associades a variables aleatòries a valors els nombres naturals

[modifica]

Amb les mateixes notacions que abans, sigui una variable aleatòria que només pren valors naturals, amb funció de probabilitats , i fgp G(s).

A més de la fgp també és molt útil la funció generatriu associada a la funció de distribució , que designarem per :Degut a que , la sèrie convergeix, almenys en . Atès que per a i que es dedueix que

També és útil la funció generatriu associada amb la funció de supervivència , que designarem per :Està relacionada amb la fgp per la fórmula

Funció generatriu d'una suma de variables independents

[modifica]

Tal com hem comentat (fórmula (2)), si una variable aleatòria que només pren valors naturals, Una conseqüència immediata és que si i són independents, la funció generatriu de pot obtenir--se multiplicant les funcions generatrius de i :(Recordeu que les funcions de variables independents són independents.) El mateix argument serveix quan tenim un nombre arbitrari de variables aleatòries.

Concretament,

Propietat. Siguin variables aleatòries independents que només prenen valors naturals, amb funcions generatrius respectivament. Aleshores

Exemples de fgp de sumas de variables aleatòries independents

[modifica]

1. Suma de variables binomials. La fgp d'una variable amb distribució binomial pot calcular-se utilitzant que una variable binomial es pot expressar com a suma de variables de Bernoulli independents totes amb paràmetre . Però encara més: si i són independents, aleshores , ja quei Atès, com hem dit, que la fgp caracteritza la distribució d'una variable aleatòria, tenim que .

2. Suma de variables de Poisson. De la mateixa manera es demostra que la suma de dues variables de Poisson independents de paràmetres i segueix una distribució de Poisson de paràmetre .

3. Distribució binomial negativa. En aquest exemple utilitzarem la fórmula de la sèrie binomial amb exponent negatiu: per a qualsevol natural , Vegeu més endavant un comentari sobre la seva demostració.
Sigui una variable aleatòria amb la llei geomètrica de paràmetre . Hem calculat a l'exemple 5 que la seva fgp és Considerem variables geomètriques independents del mateix paràmetre , . La variable compta el nombre de fracassos fins a obtenir èxits, i la seva fgp és, aplicant la fórmula (4),Donat que és el coeficient de a l'expressió anterior tenimEs diu que la variable segueix una distribució binomial negativa de paràmetres i .

Un exemple històric. De Moivre [12] estudia la següent situació: tirem daus cadascun amb cares (en una dau normal el nombre de cares és ). Designem per la suma dels resultats i volem calcular la probabilitat que . De Moivre resol completament el problema utilitzant funcions generatrius (sense emprar aquest nom i sense utilitzar coeficients binomials!) i obté, per a on i designa la part entera del nombre . També es demostra que per a , on és igual que abans.


Un dels exemples que dóna De Moivre és el següent: tirem 6 daus ordinaris 6 vegades això és, . Llavors, la probabilitat d'obtenir una suma de 15 punts és

Funció generatrius i convolució

[modifica]

Donades dues sèries de potències ambdues convergents en un interval , el producte també és una sèrie de potències [13] convergent (almenys) en , que ve donada peramb La sèrie (numèrica) és diu que és el producte de Cauchy[14] de les sèries i .

D'altra banda, si considerem les successions i es diu que la successió , on ve donat per (5), és la convolució (discreta) de les successions i i s'escriu

Retornant a les fgp, si i són variables aleatòries independents que només prenen valors naturals, amb funcions de probabilitat i i fgm i respectivament, llavors, del fet que deduïm que la funció de probabilitat de , que designarem per , compleixO, si escrivim, i anàlogament i , tenim que

Exemple. Tirem dos daus i siguin i els resultats de la tirada. La seva funció de probabilitats ésAleshores està concentrada en el conjunt i val: De manera similar es completa la taula:

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Funció generatriu i moments

[modifica]

Les fgp faciliten molt el càlcul dels moments d'una variable aleatòria del tipus que estem considerant. Sigui una variable aleatòria amb fgm i radi de convergència . Llavors, Però la sèrie de la dreta per a és que és exactament l'expressió de l'esperança de . Per tant, si , llavors la fórmula de valdrà per a i tindrem que iPerò, ¿què passa quan ? La següent propietat respon aquesta pregunta:

Propietat. Sigui una variable aleatòria que només pren valors naturals i sigui la seva funció generatriu. Designem per el límit per l'esquerra de en el punt 1:Aleshores i, en aquest cas,

Observacions.

1. Atès que la sèrie que defineix és de termes positius, tenim que és positiva i monòtona creixent en . Llavors sempre existirà el límit però pot ser .
2. Quan està definida en , es pot canviar per i s'obté la fórmula

Exemples.

1. Sigui una variable Poisson de paràmetre . Segons hem vist, la seva fgp és Llavors, Per tant, la esperança de és finita i


2. Considerem una variable aleatòria amb distribució zeta de paràmetre 2, amb funció de probabilitat Està ben definida perquèon és la funció zeta de Riemann.

La funció generatriu és on és el dilogaritme o funció de Spence. Derivant la sèrie de potències s'obtéja queLlavors, Per tant no té esperança finita.


Moments factorials

[modifica]

Donat un nombre real i un nombre natural , designarem per el factorial decreixent: amb el conveni . El factorial decreixent també es designa per , vegeu símbol de Pochhammer.

Quan és un nombre natural, llavors per a qualsevol nombre natural tenim que , ja que

Per tant, si és una variable aleatòria que només pren valors naturals sempre es pot calcular però pot donar ; quan aquesta quantitat és finita, s'anomena el moment factorial d'ordre de .

Propietat. Sigui una variable aleatòria que només pren valors naturals i la seva fgp. Aleshores i, en aquest cas,

Exemple. Continuem amb una variable de Poisson de paràmetre . La seva funció generatriu és Llavors, D'on resulta que té moment factorial de tots els ordres i


Funció generatriu de moments factorials

[modifica]

Sigui una variable aleatòria que només pren valors naturals i la seva fgp. Si el radi de convergència de és estrictament més gran que 1, es pot desenvolupar en sèrie de Taylor en el punt 1, i llavorson és un entorn de 1 i és el moment factorial d'ordre de :Vegeu Daley and Vere-Jones [17] .

En aquest cas, la funció està definida en un entorn de 0 i s'anomena funció generatriu de moments factorials [18].

Funció generatriu de probabilitats i convergència en distribució

[modifica]

La Convergència en distribució d'una successió de variables aleatòries que només prenen valors naturals a una variable aleatòria que només pren valors natural es simplifica molt mitjançant les fgp.

Propietat. (Sanz i Solé [19]) Sigui una sucessió de variables aleatòries que només prenen valors naturals, amb funció de probabilitat i fgp , . Aleshores hi ha equivalència entre

  1. Existeix una successió tal que
  2. Existeix una funció , tal que

Si es compleix (2), i per tant, (1), llavors i

D'aquí, vegeu la Propietat 2 de la Convergència en distribució, tenim:

Propietat. (Moran [20]) Siguin , i variables aleatòries que només prenen valors naturals, amb fgp i respectivament. Aleshores



Exemple. Sigui una successió de variables binomials amb . Llavorson té una distribució de Poisson de paràmetre .

En efecte, segons hem vist,on . Llavors,Per tant,que és la funció generatriu d'una distribució de Poisson de paràmetre .


Relació de la funció generatriu de probabilitats amb la funció característica i la funció generatriu de moments

[modifica]

Sigui una variable aleatòria que només pren valors naturals i la seva fgp. Aleshores:

  • Sigui la seva funció característica: Llavors
  • Suposem que tingui funció generatriu de moments en un entorn de zero:per a algun . Llavors,

Cas multivariant

[modifica]

La definició i propietats són anàlogues al cas unidimensional. La referència d'aquesta secció és Kimmel and Axelrod [21], on es troben tots els resultats que segueixen.

Sigui un vector aleatori que només pren valors naturals (zero inclòs), amb funció de probabilitats : La funció generatriu de probabilitats (multidimènsional), que també abreujarem per fgp, és la funció La sèrie de la dreta és una sèrie de potències multidimensional, que és absolutament convergent per a , ja que A vegades la regió de convergència és més gran que .

Propietats.

1. La funció és contínua i infinitament diferenciable en .
2. Fórmula d'inversió. La fgp determina la funció de probabilitat del vector :
3. Moments factorials. Amb les notacions de la secció Moments factorials, s'anomena moment factorial [22] d'ordre del vector a la quantitat sempre que sigui finita. Escrivim Aleshores el moment factorial d'ordre existeix si i només si . En aquest cas,

4. Suma de vectors aleatoris independents. Siguin i dos vectors aleatoris independents que només prenen valors naturals. Aleshores
5. Convergència en distribució i fgp. Siguin i vectors aleatòries - dimensionals que només prenen valors naturals, amb fgp i respectivament. Aleshores

Exemple. Vector multinomial . La funció generatriu de probabilitat és



Vegeu també

[modifica]


Referències

[modifica]
  1. «Chapter 4: Generating Functions» (en anglès). https://www.stat.auckland.ac.nz.+[Consulta: 23 març 2023].
  2. Johnson, Kemp i Kotz, 2005, Cap. XII.
  3. Feller, 1973, Cap. XI.
  4. Johnson, Kemp i Kotz, 2005, Chap. I, Sect. B9.
  5. Sanz i Solé, 1999, seccions 3.9 i 4.5.
  6. «Probability Generating Function: Definition | StudySmarter» (en anglès). https://www.studysmarter.co.uk.+[Consulta: 23 març 2023].
  7. Habitualment es considera una expressió indeterminada; però a Combinatòria i Àlgebra, el conveni ajuda a simplificar fórmules i evita enumerar casos particulars, vegeu Graham, Ronald Lewis; Knuth, Donald Ervin; Patashnik, Oren. Concrete mathematics: a foundation for computer science. Reading (Mass.) Menlo Park (Calif.) Paris [etc.]: Addison-Wesley, 1991, p. 162. ISBN 978-0-201-14236-5. 
  8. [enllaç sense format] http://www.am.qub.ac.uk/users/g.gribakin/sor/Chap3.pdf Plantilla:Bare URL PDF
  9. Apostol, Tom M.. Análisis matemático, Cap. 13. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965. 
  10. Casella, George; Berger, Roger L. Statistical inference. 2nd ed. Australia ; Pacific Grove, CA: Thomson Learning, 2002, p. 83. ISBN 978-0-534-24312-8. 
  11. Moran, Patrick A. P.. An introduction to probability theory. Oxford: Clarendon Press, 1986, p. 67. ISBN 978-0-19-853242-2. 
  12. De Moivre, A.. The Doctrine of Chances. The Third Edition. London: Printed for A. Millar, 1756, p. 41. 
  13. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 395. 
  14. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 359. 
  15. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 402. 
  16. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 408, 13.33. 
  17. Daley, Daryl J.; Vere-Jones, D. An introduction to the theory of point processes. 2nd ed. New York: Springer, 2003, p. 115. ISBN 978-0-387-95541-4. 
  18. Johnson, Kemp i Kotz, 2002, p. 49.
  19. Sanz i Solé, 1999, p. 142.
  20. Moran, Patrick A. P.. An introduction to probability theory. Oxford: Clarendon Press, 1986, p. 67. ISBN 978-0-19-853242-2. 
  21. Kimmel i Axelrod, 2002, Appendix A.
  22. Johnson, N. L.; Kotz. Discrete multivariate distributions. Nova York: Wiley, 1997, p. 4. ISBN 0-471-12844-9. 

Bibliografia

[modifica]
  • Feller, William. Introducción a la teoría de probabilidades y sus aplicaciones. México: Editorial Limusa-Wiley, S. A., 1973. 
  • Johnson, Norman L.; Kemp, Adrienne W.; Kotz, Samuel; Johnson, Norman Lloyd. Univariate discrete distributions. 3. ed. Hoboken, NJ: Wiley-Interscience, 2005. ISBN 978-0-471-27246-5. 
  • Kimmel, Marek; Axelrod, David E. Branching processes in biology. New York Berlin Heidelberg: Springer, 2002. ISBN 978-0-387-95340-3. 
  • Sanz i Solé, Marta. Probabilitats. Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 84-8338-091-9.