Vés al contingut

GUAM

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb l'illa de Guam.
Infotaula d'organitzacióGUAM
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització intergovernamental
aliança militar Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialrus Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 octubre 1997, Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalAltay Efendiyev Modifica el valor a Wikidata
Lloc webguam-organization.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: odedguam X: GUAMSecretariat Modifica el valor a Wikidata

GUAM (en ciríl·lic: ГУАМ) és un acord regional entre quatre països de la CEI: Geòrgia, Ucraïna, l'Azerbaidjan i Moldàvia.[1] El grup va ser creat per contrarestar la influència de Rússia a la zona, i ha rebut el suport dels Estats Units.

La cooperació entre Geòrgia, Ucraïna, l'Azerbaidjan i Moldàvia va començar en el fòrum consultiu GUAM, establert el 10 d'octubre de 1997 a Estrasburg, i que va ser batejat amb les inicials d'aquests països. El 1999, l'Uzbekistan es va unir al grup i, per aquest motiu, es va canviar el nom a GUUAM. El 5 de maig de 2005 l'Uzbekistan va abandonar el grup, que es va tornar a anomenar GUAM.[1] Actualment es considera que el grup està estancat. Per aquest i d'altres motius, la reunió prevista a Ialta el 2004, es va anul·lar.

Història

[modifica]

Orígens i fundació, afiliació uzbeka (1997-2005)

[modifica]
Segell de correus ucraïnès de 70 copecs commemoratiu de la Cimera GUAM celebrada a Kíiv els dies 22 i 23 de maig de 2006.

La cooperació entre Geòrgia, Ucraïna, Azerbaidjan i Moldàvia va començar amb el "Fòrum Consultiu GUAM", creat el 10 d'octubre de 1997 a Estrasburg i batejat amb les inicials de cadascun d'aquests països.[2] El 1999, l'organització va adoptar el nom de GUUAM a causa de l'adhesió d'Uzbekistan. En una cimera celebrada a Ialta els dies 6 i 7 de juny del 2001 es va signar la carta de GUUAM, que va formalitzar l'organització. Segons l'expresident ucraïnès Víktor Iúsxenko, la carta fixava objectius per a la cooperació, com ara promoure els valors democràtics, garantir un desenvolupament estable, millorar la seguretat internacional i regional i intensificar la integració europea.[3]

El 2002, Uzbekistan va anunciar que planejava retirar-se de l'organització i, després d'aquest anunci, va deixar d'assistir a les cimeres i reunions de GUUAM.[4] El maig de 2005, poc després de la massacre d'Andidjan, Uzbekistan va notificar finalment de forma oficial la seva retirada de l'organització a la presidència moldava, de manera que el grup va tornar a dir-se GUAM.

El 22 d'abril del 2005 es va celebrar una cimera de GUUAM a Chișinău, Moldàvia. A la cimera hi van participar el representant especial del Departament d'Estat dels EUA per a conflictes euroasiàtics, Steven Mann, i el Secretari General de l'OSCE, Ján Kubiš. L'ambaixador rus a Chișinău va criticar que no es convidés Rússia a assistir-hi.[5] Ilham Alíev, president d'Azerbaidjan, va declarar després de la cimera: "La nostra organització està emergint com una força poderosa, que participa en la resolució dels problemes de la regió del Mar Caspi i el Mar Negra", mentre que el president d'Ucraïna, Viktor Iúsxenko, va afirmar que s'havia escrit una nova pàgina en la història de l'organització.[6]

Estrenyiment de les relacions i integració (2006-2013)

[modifica]

Atès el creixement de la seva influència a la regió i l'existència de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), liderada per Rússia, GUAM es va considerar a Rússia com una forma de contrarestar la influència russa a la zona i com a part d'una estratègia recolzada per Estats Units.[7] No obstant això, els líders de GUAM rebutgen reiterada i oficialment aquestes afirmacions i declaren la seva ferma voluntat de desenvolupar estretes relacions amistoses amb Rússia. A més, l'Azerbaidjan, principal potència energètica del grup, ha aconseguit evitar qualsevol conflicte amb Rússia en els darrers anys.

L'abril del 2006, tres nacions del GUAM van donar suport a la proposta d'Ucraïna de condemnar com a genocidi l'Holodomor, la fam que va assolar Ucraïna a la dècada de 1930 i que va matar milions de persones.[8]

Al maig de 2006, Ucraïna i Azerbaidjan van anunciar plans per augmentar encara més les relacions entre els membres de GUAM, rebatejant l'organització com a Organització GUAM per a la Democràcia i el Desenvolupament Econòmic i establint la seva seu a la capital ucraïnesa.[9] Els altres membres van dir que era un pas i un avenç notables. També s'esperava que els participants a la cimera aprovessin els estatuts de GUAM, una declaració i un comunicat. També al maig de 2006, el Ministeri de Defensa ucraïnès va anunciar plans per establir forces de manteniment de la pau del GUAM.[10] L'any següent, les nacions del GUAM van acordar formar una força conjunta de manteniment de la pau de 500 efectius per lluitar contra el separatisme.

Mapa dels països membres (taronja) i observadors (verd) del GUAM

El juny de 2007, els presidents de Lituània, Polònia i Romania es van unir als líders dels Estats membres de GUAM a la cimera de GUAM a Bakú, Azerbaidjan. També van participar a la cimera el Vicepresident de Bulgària, el Vicepresident del Parlament estonià, el Ministre d'Economia de Letònia i representants d'alt nivell dels Estats Units, el Japó, l'OSCE, l'Organització de Cooperació Econòmica del Mar Negre (BSEC), la UNESCO i caps de missions diplomàtiques acreditades a l'Azerbaidjan.[11]

Després de la invasió i annexió russa de Crimea (2014-present)

[modifica]

El desembre del 2014, el llavors ministre d'Afers Estrangers d'Ucraïna, Pavlo Klimkin, va proposar que GUAM utilitzés l'anglès durant les reunions, en lloc del rus, que també era l'idioma principal utilitzat a les reunions oficials a la Unió Soviètica. Els representants de GUAM hi van estar d'acord.[12][13]

Al març del 2017, GUAM va establir oficialment acords sobre una zona de lliure comerç i l'harmonització dels procediments duaners entre els seus Estats membres.[14]

El maig del 2021, tres dels seus quatre membres, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, es van unir creant un Trio d'Associació per facilitar conjuntament una integració europea més gran.[15]

Negociacions sobre la zona de lliure comerç

[modifica]

El 20 de juliol del 2002 es va signar un Acord sobre l'establiment d'una zona de lliure comerç entre els Estats participants al GUUAM.[16]

El 2017, Ucraïna va anunciar acords sobre una àrea de lliure comerç i l'harmonització dels procediments duaners entre els seus Estats membres.[14]

A la 77a Sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) celebrada a Nova York el 20 de setembre de 2022, els Ministres d'Afers Exteriors dels membres de l'Organització per a la Democràcia i el Desenvolupament Econòmic (GUAM) es van reunir al marge i van celebrar la 39a reunió del Gabinet de GUAM. Després de la reunió, els ministres d'Afers Estrangers de Geòrgia, Ucraïna, Azerbaidjan i Moldàvia van signar un protocol sobre la determinació del país d'origen de les mercaderies. A més, el Ministeri d'Afers Estrangers d'Ucraïna va anunciar l'establiment d'una zona de lliure comerç entre els països GUAM.[17][16]

La zona de lliure comerç no ha estat ratificada i no ha entrat en vigor. És massa aviat per saber si els Estats membres de GUAM ratificaran aviat la zona de lliure comerç o si el projecte quedarà en suspens. També cal preguntar-se fins a quin punt una zona de lliure comerç podria ajudar financerament els països de GUAM en comparació amb altres projectes, com l'adhesió a la Unió Europea o el Corredor del Medi. GUAM és un bloc regional que no ha demostrat la seva utilitat per als seus Estats membres en comparació amb altres organitzacions o projectes de què formen part els Estats membres de GUAM.[18]

Membres

[modifica]
Actuals[19]
Antics

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Peimani, Hooman. Conflict and Security in Central Asia and the Caucasus (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 328. ISBN 9781598840544. 
  2. ↑ «1997 consultiva forum guuam». [Consulta: 19 agost 2023].
  3. ↑ «Russian Deputy FM: "GUAM not anti-Russian group"». Today.az, 23-05-2006. Arxivat de l'original el 29 setembre 2007. [Consulta: 18 abril 2007].
  4. ↑ «Uzbekistan: Tashkent Withdraws From GUUAM, Remaining Members Forge Ahead», 18-06-2002. Arxivat de l'original el 13 novembre 2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
  5. ↑ «Itar-Tass article». Itar-Tass. Arxivat de l'original el 30 setembre 2007. [Consulta: 18 abril 2007].
  6. ↑ «GUAM Leaders Hail Chişinău Summit». Civil Georgia, 22-04-2005. Arxivat de l'original el 8 octubre 2007. [Consulta: 18 abril 2007].
  7. ↑ «Axis of Evil Shaping Against Moscow». Kommersant, 03-03-2005. Arxivat de l'original el 20 maig 2014. [Consulta: 18 abril 2007].
  8. ↑ «CIS Split at Ministerial Conference». Eurasia Daily Monitor, 25-04-2006. Arxivat de l'original el 17 abril 2007. [Consulta: 18 abril 2007].
  9. ↑ «Foreign Ministers of Georgia, Ukraine, Azerbaijan and Moldova Discussed the Upcoming Guam Summit». InfoMarket. Moldova Azi, 19-05-2006. Arxivat de l'original el 3 febrer 2008. [Consulta: 18 abril 2007].
  10. ↑ «Ukraine suggests setting up GUAM peacekeeping unit». Today.az, 31-05-2006. Arxivat de l'original el 23 octubre 2007. [Consulta: 18 abril 2007].
  11. ↑ «Embassy of Azerbaijan in the U.S.: Baku hosts GUAM Second Summit». Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 24 agost 2007].
  12. ↑ «Ex-Soviet GUAM Switches To English». Radio Free Europe/Radio Liberty, 05-12-2014 [Consulta: 7 abril 2018].
  13. ↑ «Ex-Soviet GUAM Group Drops Russian, Switches To English». Radio Free Europe/Radio Liberty, 05-12-2014. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 14 gener 2015].
  14. ↑ 14,0 14,1 «In the framework of the GUAM summit governments of Georgia, Ukraine, Azerbaijan and Moldova signed protocols on the establishment of the FTA and mutual recognition of results of customs control procedures», 27-03-2017. Arxivat de l'original el 13 novembre 2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
  15. ↑ Black, J.L.. Eternal Putin?: Confronting Navalny, the Pandemic, Sanctions, and War with Ukraine. Lexington Books, 2023, p. 140. ISBN 978-1-6669-1904-2 [Consulta: 19 agost 2023]. 
  16. ↑ 16,0 16,1 «Protocol on rules for determining the country of origin of goods to the Agreement on Establishment of Free Trade Area between the GUUAM Participating States», 20-09-2022. Arxivat de l'original el 19 juny 2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  17. ↑ «Free Zone Developed in the Shadow of the Russia-Ukraine War: Economies of GUAM», 01-10-2022. Arxivat de l'original el 19 juny 2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  18. ↑ «GUAM 2.0: Can Free Trade Revive the Forgotten Regional Bloc?», 03-10-2022. Arxivat de l'original el 19 juny 2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  19. ↑ Shafiyev, Farid. Azerbaijan's Geopolitical Landscape: Contemporary Issues, 1991–2018 (en anglès). Charles University in Prague, Karolinum Press, 2020-12-01, p. 51. ISBN 978-80-246-4391-5. 
  20. ↑ Dwan, Renata; Pavliuk, Oleksandr. Building Security in the New States of Eurasia: Subregional Cooperation in the Former Soviet Space: Subregional Cooperation in the Former Soviet Space (en anglès). Routledge, 2015-07-17, p. 159. ISBN 978-1-317-47558-3. 
  21. ↑ USA, IBP. Georgia (Republic) Customs, Trade Regulations and Procedures Handbook Volume 1 Strategic and Practical Information (en anglès). Lulu.com, 2013-08, p. 36. ISBN 978-1-4330-1710-0. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GUAM
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=GUAM&oldid=32544543»