Vés al contingut

Galepsos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGalepsos
Imatge
Esteles commemoratives de Galepsos
Tipusciutat antiga
polis Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaTràcia Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 45′ N, 24° 00′ E / 40.75°N,24°E / 40.75; 24
Història
Períodeantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata

Galepsos (grec antic: Γαληψός, llatí: Galepsus) fou una ciutat grega de la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia. Va ser fundada com a colònia de Tasos.[1] Era situada entre Amfípolis, a la desembocadura de l'Estrímon, i Neàpolis de Macedònia, vora el delta del Nestos, i molt a prop de Fagres.[2]

En el context de la Guerra del Peloponnès, va ser ocupada pel general espartà Bràsides el 424 aC després de conquerir Amfípolis, però Cleó la recuperà l'any següent pels atenesos, segons el relat de Tucídides. Tant Bràsides com Cleó moriren en la lluita l'any 422 aC.[1]

Titus Livi explica que, segles més tard, quan el rei Perseu de Macedònia va fugir davant els romans que l'havien derrotat a Pidna, va navegar de la desembocadura de l'Estrímon fins a arribar a Galepsos, i d'allí va continuar fins a Samotràcia; aquesta anècdota fa pensar que el segle ii aC era un dels ports més notables de la zona.[1]

Les restes de la ciutat es troben a la vila de Kariani,gr al municipi de Pangéo amb capital a Eleftheroúpoli.[3] Entre les troballes principals del jaciment destaquen dues esteles del santuari de Demèter amb una inscripció de la qual es dedueix que en aquell indret s'erigia un hecatòmpedon.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). «2. Galepsus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 abril 2021].
  2. «Galepsos». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  3. Talbert, Richard (ed.). Barrington Atlas of the Greek and Roman World. Princeton University Press, 2000, p. 51. 
  4. Zahrnt, Michael. «Galepsos». A: Siegfried Lauffer (Hrsg.). Griechenland. Lexikon der historischen Stätten. München: C. H. Beck, 1989, p. 229.