Ganciclovir

Ganciclovir
Malaltia objecte	infecció per citomegalovirus, neuroretinitis, retinitis per citomegalovirus, infecció oportunista i queratitis herpètica
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	C;
Via	Oral, intravenosa i intravitreal
Grup farmacològic	anàleg de nucleòsids i purine alkaloid (en)
Codi ATC	J05AB06 S01</spaS01AD09 AD09S01AD09 i J05AB06
Dades químiques i físiques
Fórmula	C9H13N5O4
Massa molecular	255,23 g·mol−1
Model 3D (Jmol)	Imatge interactiva
	SMILES O=C2/N=C(\Nc1n(cnc12)COC(CO)CO)N
Estat legal
R. dispensació	E: RM ;
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat	5% (oral)
Metabolisme	guanilat cinasa
Vida mitjana	2,5 - 5 hores
Excreció	Renal
Identificadors
	Nom IUPAC 2-amino-9-{[(1,3-dihidroxipropan-2-il)oxi]metil}-6,9-dihidro-3H-purin-6-ona
Número CAS	82410-32-0
PubChem (CID)	3454
DrugBank	DB01004
ChemSpider	3336
UNII	P9G3CKZ4P5
KEGG	D00333
ChEBI	465284
ChEMBL	CHEMBL182
PDB ligand ID	GA2
AEPQ	100.155.403

El ganciclovir (9-(1,3-dihidroxi-2-propoximetil)guanina) és un medicament antivíric utilitzat per al tractament d'infeccions per citomegalovirus (CMV).^[1] El ganciclovir sòdic es distribueix sota les marques Cytovene i Cymevene (Roche). El ganciclovir per ús ocular es distribueix sota la marca Vitrasert (Bausch & Lomb). També se n'ha desenvolupat un profàrmac amb una biodisponibilitat oral millorada (valganciclovir).

Mecanisme d'acció

El ganciclovir és un anàleg sintètic de la 2'-desoxi-guanosina. Aquesta molècula és fosforilada a ganciclovir monofosfat per un enzim amb activitat cinasa codificat pel gen UL97 del citomegalovirus (CMV), per tant només present en cèl·lules infectades. Posteriorment, les cinases cel·lulars catalitzen la formació de ganciclovir difosfat i ganciclovir trifosfat. La forma trifosfat es troba en concentracions fins a 10 cops més alta en cèl·lules infectades amb CMV o amb virus herpes simplex que en cèl·lules sanes.

El ganciclovir trifosfat és un inhibidor competitiu de la incorporació de desoxiguanosina trifosfat (dGTP) a l'ADN, i inhibeix preferentment les ADN polimerases víriques abans que les cel·lulars. A més, el ganciclovir trifosfat també pot ser usat com a substrat pobre per les polimerases en l'elongació de la cadena, fet que constitueix una segona via d'interrupció de la síntesi d'ADN.

Ús clínic

Indicacions

El ganciclovir està indicat per:^[1]

Retinitis per CMV amb amenaça per la vista en pacients severament immunocompromesos.
Pneumonitis per CMV en receptors de trasplantament de medul·la òssia.
Prevenció de la infecció per CMV en receptors de trasplantaments de medul·la òssia i d'òrgans sòlids.
En pacients amb retinitis per CMV confirmada i amb SIDA (implant intravitreal).

També s'utilitza en colitis aguda per CMV en VIH/SIDA i en pneumonitis per CMV en pacients immunosuprimits.

El ganciclovir també s'ha utilitzat amb un cert èxit en el tractament d'infeccions per herpesvirus humà 6.^[2]

També s'ha trobat que el ganciclovir és un tractament efectiu en queratitis epitelial per herpes simplex.^[3]

Efectes adversos

El ganciclovir s'associa comunament amb una sèrie d'efectes adversos hematològics greus. Reaccions adverses comunes (≥1% dels pacients) inclouen: granulocitopènia, neutropènia, anèmia, trombocitopènia, febre, nàusees, vòmits, dispèpsia, diarrea, dolor abdominal, flatulències, anorèxia, nivells augmentats d'enzims hepàtics, mal de cap, confusió, al·lucinacions, convulsions, dolor i flebitis al lloc d'injecció (a causa de l'alt pH), sudoració, erupció, picor, increment dels nivells de creatinina en sèrum i increment de la urea en sang.

Ús en enginyeria genètica

El ganciclovir també s'utilitza com a marcador de selecció negativa en experiments de substitució dirigida de gens,^[4] amb la finalitat d'obtenir cèl·lules que hagin incorporat ADN per recombinació homòloga dirigida però no per integració a l'atzar. Per fer-ho, s'inclou en la construcció genètica un gen timidina-cinasa (TK) fora dels braços d'homologia. Les cèl·lules que introdueixin la construcció en el seu genoma per recombinació homòloga no tindran el gen TK, pel que sobreviuran. Per contra, aquelles que l'introdueixin per integració a l'atzar incorporaran també el gen TK, metabolitzaran el ganciclovir a la seva forma monofosfat i s'acabarà inhibint la síntesi d'ADN a la cèl·lula i desencadenant la seva mort.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ganciclovir

↑ ^1,0 ^1,1 Rossi S, editor. Australian Medicines Handbook 2006. Adelaide: Australian Medicines Handbook; 2006. ISBN 0-9757919-2-3
↑ Nakano. Detection and identification of U69 gene mutations encoded by ganciclovir-resistant human herpesvirus 6 using denaturing high-performance liquid chromatography, 2009.
↑ Wilhelmus KR «Antiviral treatment and other therapeutic interventions for herpes simplex virus epithelial keratitis». Cochrane Database Syst Rev, 12, 2010, pàg. CD002898. DOI: 10.1002/14651858.CD002898.pub4. PMID: 21154352.
↑ Perera, Julián; Tormo, Antonio; García, José Luis. Ingeniería Genética. Volumen II. Madrid: Editorial Síntesis, 2002. ISBN 84-7738-965-9.

[AMH2006-1] 1,0 ^1,1 Rossi S, editor. Australian Medicines Handbook 2006. Adelaide: Australian Medicines Handbook; 2006. ISBN 0-9757919-2-3

[2] Nakano. Detection and identification of U69 gene mutations encoded by ganciclovir-resistant human herpesvirus 6 using denaturing high-performance liquid chromatography, 2009.

[Wilhelmus-3] Wilhelmus KR «Antiviral treatment and other therapeutic interventions for herpes simplex virus epithelial keratitis». Cochrane Database Syst Rev, 12, 2010, pàg. CD002898. DOI: 10.1002/14651858.CD002898.pub4. PMID: 21154352.

[4] Perera, Julián; Tormo, Antonio; García, José Luis. Ingeniería Genética. Volumen II. Madrid: Editorial Síntesis, 2002. ISBN 84-7738-965-9.

[1]

[2]

[3]

[4]