Vés al contingut

Garrulax

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGarrulax Modifica el valor a Wikidata

Garrulax leucolophus
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSylviidae
GènereGarrulax Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1831

Garrulax és un dels gèneres d'ocells de la família leiotríquids (Leiothrichidae), que molts autors han ubicat als timàlids (Timaliidae). Habiten a l'Àsia tropical, amb el major nombre d'espècies a l'Himàlaia i Xina meridional. Vint-i-una de les espècies que eren classificades dins el gènere Garrulax, ho són ara al gènere Trochalopteron.[1]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Garrulax va ser descrit pel naturalista francès René Lesson el 1831.[2] L'espècie tipus va ser designada el 1961 com a xerraire front-rogenc (Garrulax rufifrons).[3]

Anteriorment aquest gènere incloïa més espècies. Després de la publicació d'un estudi filogenètic molecular complet el 2018, Garrulax es va dividir i les espècies es van traslladar als gèneres recupertats Ianthocincla i Pterorhinus.[4][5]

Les espècies Garrulax són molt apreciades i comercialitzades com a ocells cantaires. Un estudi de vuit mercats d'ocells a Indonèsia, dut a terme el 2014-2015, va trobar 615 exemplars de xerraires de nou espècies que estaven en venda.[6] Gran part del comerç d'aquestes espècies a Indonèsia és il·legal i està empenyent a vàries d'aquestes espècies cap a l'extinció.[7] El xerraire bicolor, per exemple, està en greu declivi a causa del comerç il·legal continu i incontrolat en els mercats d'ocells a les illes de Java i Sumatra, i es troba cada vegada més en el comerç internacional, encara que en menor nombre.[8]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 14 espècies:[5]

Referències

[modifica]
  1. Gelang, Magnus; Cibois, Alice; Pasquet, Eric; Olsson, Urban; Alström, Per «Phylogeny of babblers (Aves, Passeriformes): major lineages, family limits and classification» (en anglès). Zoologica Scripta, 38, 3, 5-2009, pàg. 225–236. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2008.00374.x. ISSN: 0300-3256.
  2. Lesson, R. P.; Lesson, R. P.; Prêtre, J. G.. Traité d'ornithologie, ou, Tableau méthodique des ordres, sous-ordres, familles, tribus, genres, sous-genres et races d'oiseaux : ouvrage entièrement neuf, formant le catalogue le plus complet des espèces réunies dans les collections publiques de la France / par R. P. Lesson. t.1 (1831). Bruxelles: Chez F.G. Levrault, 1831, p. 647. 
  3. Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names: from aalge to zusii. London: Christopher Helm, 2010, p. 171. ISBN 978-1-4081-2501-4. 
  4. Cibois, Alice; Gelang, Magnus; Alström, Per; Pasquet, Eric; Fjeldså, Jon «Comprehensive phylogeny of the laughingthrushes and allies (Aves, Leiothrichidae) and a proposal for a revised taxonomy» (en anglès). Zoologica Scripta, 47, 4, 7-2018, pàg. 428–440. DOI: 10.1111/zsc.12296. ISSN: 0300-3256.
  5. 5,0 5,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Laughingthrushes and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 5 desembre 2024].
  6. Shepherd, Chris R.; Eaton, James A.; Chng, Serene C. L. «Nothing to laugh about – the ongoing illegal trade in laughingthrushes ( Garrulax species) in the bird markets of Java, Indonesia» (en anglès). Bird Conservation International, 26, 4, 12-2016, pàg. 524–530. DOI: 10.1017/S0959270916000320. ISSN: 0959-2709.
  7. Shepherd, Chris R. «Observations on trade in laughingthrushes ( Garrulax spp.) in North Sumatra, Indonesia» (en anglès). Bird Conservation International, 21, 1, 3-2011, pàg. 86–91. DOI: 10.1017/S0959270910000274. ISSN: 0959-2709.
  8. Heinrich, Sarah; Leupen, Boyd T.C.; Bruslund, Simon; Owen, Andrew; Shepherd, Chris R. «A case for better international protection of the Sumatran Laughingthrush (Garrulax bicolor)» (en anglès). Global Ecology and Conservation, 25, 1-2021, pàg. e01414. DOI: 10.1016/j.gecco.2020.e01414.