Walter Bonatti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 juny 1930  Bèrgam (Itàlia) | ||
| Mort | 13 setembre 2011 (81 anys) Roma | ||
| Causa de mort | càncer de pàncrees | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | alpinista, guia de muntanya, escriptor, fotògraf, explorador, periodista | ||
| Company professional | Carlo Mauri | ||
| Esport | alpinisme | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Rossana Podestà | ||
| Parella | Rossana Podestà (1981–2011) | ||
| Premis | |||
 | |||
Walter Bonatti (Bèrgam, 22 de juny de 1930 - Roma, 13 de setembre de 2011) fou un escalador italià, un dels millors de la postguerra.[1] Va ser pioner en vies d'escalada als Alps.[2]
A l'edat de 21 anys, el 1951, va fer la primera ascensió, en quatre dies, al Grand Capucin, una ascensió considerada impossible fins aleshores, per una extraordinària agulla de granit vermell al massís del Mont Blanc.[3]
Entre les seves ascensions més famoses hi ha :
- l'escalada en solitari d'una nova via al pilar sud-oest del Petit Dru, als Drus, el 22 d'agost de 1955.[4]
- la primera ascensió hivernal en solitari de la cara nord del Cervino o Matterhorn el 1965[5]
Escalades i expedicions
[modifica]
Una llista -no exhaustiva- de les seves principals escalades i expedicions és:
- 1951 - Paret est del Gran Caputxí
- 1953 - Hivernal a la paret nord de Lavaredo
- 1954 - Expedició italiana al K2 (no fa cim)
- 1955 - Pilar sud-oest del Dru, al massís del Mont Blanc
- 1956 - Mont Blanc
- 1958 - Cerro Torre, a la Patagònia (no fa cim)
- 1958 - Gasherbrum IV,7.925m, al Karakoram
- 1959 - Pilar Roig de Broulliard, al massís del Mont Blanc
- 1961 - Rondoy Nord, 5.820m, als Andes peruans
- 1961 - Pilar Central, al massís del Mont Blanc (tragèdia)
- 1962 - Pilar d'Angle, al massís del Mont Blanc
- 1963 - Hivernal a la paret Nord de les Grans Jorasses
- 1964 - Esperó Wimper, al massís del Mont Blanc
- 1965 - Hivernal en solitari a la paret Nord del Cervino
- 1984 - Mont Blanc
- 1986 - Patagònia
La controvèrsia
[modifica]Bonatti es va convertir en el centre d'una virulenta controvèrsia arran del primer intent aconseguit d'ascensió al K2, realitzat pels membres de l'equip italià Lino Lacedelli i Achille Compagnoni l'any 1954 quan, amb tan sols 24 anys, va carretejar bombones d'oxigen per a la cordada d'atac fins al Camp IX.[6] Bonatti va ser acusat d'utilitzar part del vital oxigen durant el dramàtic vivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i Mahdi, el portador d'alçada hunza que el va ajudar a pujar les bombones, en un graó, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, i que va marcar una fita en la història de l'escalada a l'Himàlaia.[7] L'endemà van descendir deixant l'oxigen -intacte- per tal que Lacedelli i Compagnoni l'utilitzessin en l'ascens reeixit al cim. Aquest oxigen que van haver d'utilitzar per poder finalitzar els darrers trams del K2, va ser el que Bonatti va arriscar la seva vida per fer-los-el arribar.[8]
A principis dels 90, dues fotos del cim van provar la versió de Bonatti que els muntanyencs estaven utilitzant l'oxigen.[9]
Walter Bonatti ha estat condecorat amb la medalla de la Legió d'Honor francesa per salvar la vida de dos escaladors novells en una tragèdia als Alps que ocorregué l'any 1961, al Pilar Central.[10]
Bonatti és autor de diversos llibres sobre escalada i muntanyisme.
Referències
[modifica]- ↑ Calvert, Kathy; Portman, Dale. Guardians of the Peaks: Mountain Rescue in the Canadian Rockies And Columbia Mountains (en anglès). Rocky Mountain Books Ltd, 2006, p.17. ISBN 189476580X.
- ↑ Fiennes, Ranulph. Mad, Bad and Dangerous to Know (en anglès). Hachette UK, 2009. ISBN 1848944403.
- ↑ Camurri, Lamberto; Bassanini, Giovanni. Mont Blanc Supercracks (en anglès). Lamberto Camurri, 2012, p.26. ISBN 8895224159.
- ↑ Eberlein, Hartmut. Mont-Blanc-Gruppe: Gebietsführer für Bergsteiger und Kletterer; verfasst nach den Richtlinien der UIAA (en alemany). Bergverlag Rother, 1995, p.383. ISBN 3763324143.
- ↑ Bonatti, Walter. K2. La verità. Storia di un caso (en italià). Baldini Castoldi Dalai, 2003, p.219. ISBN 8884904315.[Enllaç no actiu]
- ↑ Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.317. ISBN 0300164203.
- ↑ Bonatti, Walter [1999]. «El cas del K2». A: Muntanyes d'una vida. 2a edició. Barcelona: Editorial Proa, 2000, p. 65-97. ISBN 84-8256-833-7.
- ↑ The American Alpine Journal (en anglès). American Alpine Club, 2002, p.444. ISBN 0930410912.
- ↑ «La foto al cim del K2 el 1954: la prova de la màscara». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 17 gener 2008].
- ↑ «Walter Bonatti obituary» (en anglès). The Guardian, 14-09-2011. [Consulta: 31 maig 2012].
Bibliografia
[modifica]- Bonatti, Walter. Les meves muntanyes. Barcelona: Editorial Bruguera, 1962.
- Bonatti, Walter. Muntanyes d'una vida. Barcelona: Editorial Proa, 2000. ISBN 84-8256-833-7.
Enllaços externs
[modifica]
- Desnivel, 12-2-1999: Entrevista a Walter Bonatti Arxivat 2005-01-18 a Wayback Machine. (castellà)