Gaspar Rosés i Arús
Nom original | (ca) Gaspar Rosés |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1870 Barcelona |
Mort | 24 setembre 1932 (61/62 anys) Ribes de Freser (Ripollès) |
President del FC Barcelona | |
30 juny 1930 – 22 octubre 1931 ← Tomàs Rosés i Ibbotson – Antoni Oliver i Gras → | |
President del FC Barcelona | |
27 juny 1920 – 17 juliol 1921 ← Ricard Graells i Miró – Joan Gamper → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
2 març 1918 – 2 maig 1919 ← Joaquim Sagnier i Villavecchia – Josep Maria Milà i Camps → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Arenys de Mar | |
14è President del FC Barcelona | |
25 juny 1916 – 17 juny 1917 ← Rafael Llopart i Vidaud – Joan Gamper → | |
President de la Federació Catalana de Futbol | |
1916 – 1918 ← Joaquim Peris de Vargas – Josep Germà i Homet → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Advocat |
Partit | Lliga Regionalista |
Esport | futbol |
Gaspar Rosés i Arús (m. Ribes de Freser, 24 de setembre de 1932)[1] fou un advocat, polític i dirigent esportiu català.[2]
Biografia
[modifica]Era fill de Francesc Rosés Canet i Josefa Arús Oliveras (+1892).[3]
Fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte VI a les eleccions municipals de 1911. Fou membre de l'Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[4]
Fou diputat de la Lliga Regionalista per Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1918, diputat de la Diputació de Barcelona el 1921 i president del FC Barcelona durant els períodes 25 de juny de 1916 - 17 de juny de 1917, 27 de juny del 1920 - 17 de juliol del 1921 i 30 de juny del 1930 - 22 d'octubre del 1931,[5] escollit per l'assemblea de socis. L'acta de la primera Junta directiva presidida per ell l'1 de juliol del 1916 va ser la primera redactada en català en la història del Barça, a l'hora que iniciava la catalanització institucional del club, amb diverses actuacions sota el seu mandat.[6] Durant el seu tercer mandat com a president se suïcidà el fundador del club Joan Gamper. També fou president de la Federació Catalana de Futbol.[7][8][9]
Mor d'accident juntament amb la seva esposa Maria Reverter Alegria i la seva filla Maria del Pilar.[1]
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «esquela». La Veu de Catalunya, 26-09-1932, pàg. 4.
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ «esquela de Josefa Arús y Oliveras». La Vanguardia, 24-03-1892, pàg. 1.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.254. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ «Gaspar Rosés (1916-1917 / / 1920-1921 / / 1930-1931)». [Consulta: 8 gener 2021].
- ↑ Revista Barça. Núm. 64. Agost-Setembre del 2013. Pàg.62-63
- ↑ Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Berasategui, M. Lluïsa «Futbol i cultura a Catalunya durant el període d'entreguerres». Revista d'història de l'educació, 7, 2004, pàg. 217-228.
Precedit per: Rafael Llopart |
1r mandat 1916 - 1917 |
Succeït per: Joan Gamper |
Precedit per: Ricard Graells |
2n mandat 1920 - 1921 |
Succeït per: Joan Gamper |
Precedit per: Tomàs Rosés |
3r mandat 1930 - 1931 |
Succeït per: Antoni Oliver |