Gastronomia de l'Amèrica Central
 | |
| Regió | Amèrica Central  |
|---|---|
La gastronomia centreamericana fa referència a l'art culinari dels països de l'Amèrica Central. Sovint s'hi inclouen també els territoris del Carib. La cuina centreamericana és similar en molts aspectes a la cuina mexicana i a la sud-americana.
És una fusió d'influències indígenes, espanyoles, africanes i asiàtiques.[1][2] La majoria dels països es troben dins de la regió cultural i històrica de Mesoamèrica. Alguns dels seus aliments bàsics, com el blat de moro, els pebrots, la carabassa, els fesols i els tomàquets es van originar i són autòctons de la regió i amb el temps s'han convertit en aliments bàsics d'altres cuines internacionals d'arreu del món.[3]
La seva cuina varia segons les seves zones geogràfiques, així com la seva demografia.[1] A les costes de l'oceà Pacífic dels països d'Amèrica Central, la influència del seu menjar és més aviat una fusió indígena i europea. A la costa del Carib la fusió és més aviat una indígena i africana. L'excepció són El Salvador i Belize, que són els altres dos països que no limiten ni amb el Pacífic ni amb el Carib. Tanmateix, les seves cuines encara posseeixen una fusió de les tres cuines a causa de la seva pròpia història diversa i de la demografia dels seus països veïns.
Els aliments bàsics de la cuina de la zona del Pacífic i del Carib són l'arròs, el blat de moro, els fesols, el plàtan, la iuca o la carn.[2] També destaquen l'alvocat, el cacau, el coco, el cacauet, els bitxos i les espècies marines, entre altres ingredients.[4] L'arròs s'acompanya de carn (porc, vedella i pollastre) o marisc. Els plats barrejats amb arròs són habituals a tota la regió; un exemple és el gallopinto.[1][5] Les costes del Carib de l'Amèrica Central també fan un ús més intens de plats que contenen coco (llet, oli, etc.).
Els plats típics d'Amèrica Central inclouen, per exemple, el tapado (sopa de llet de coco),[5] els tacos, els tamales (farcellets de fulles farcits d'arròs molt),[2][5][6] els casados de Costa Rica,[7] la pupusa i el curtido d'El Salvador,[7] la ropa vieja i el chicheme de Panamà,[8] el jocón de Guatemala,[8][1] el pastís tres leches de Nicaragua[7][2] o la baleada d'Hondures.[9][2] De Belize destaquen la sopa de cargol marí (conch soup)[1][10] i els pastissos de fruita.[8][2]
Per països
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Travel, Love. «Gastronomía en Centroamérica, un placer para los sentidos» (en espanyol europeu), 23-11-2017. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Atlas de cocina de Centroamérica (I) - Gastroactitud. Pasión por la comida» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Mann, Charles C. 1491: Revelations of the Americas before Columbus. Vinton Press. 2005. pp. 196–97.
- ↑ «Comida típica de Centroamérica de GHL Hoteles».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Noll, Daniel. «Central American Food: Best Dishes and Street Food You Should Try» (en anglès americà), 11-09-2009. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «15 Staples of the Central American Kitchen | Whats4eats» (en anglès americà), 23-02-2023. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Estos son los 5 platillos más famosos en Centroamérica» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Gastronomía centroamericana Lo mejor de cada país - Gastroactitud. Pasión por la comida» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Gastronomía en América: estos son los platillos más populares de todo el continente» (en castellà), 22-06-2021. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Belizean Conch Soup Recipe - Taste Belize Food & Culture Tours» (en anglès americà), 05-10-2019. [Consulta: 22 novembre 2024].
