Gastronomia de l'Amèrica del Sud
 | |
| Regió | Amèrica del Sud  |
|---|---|
La gastronomia sud-americana fa referència a l'art culinari desenvolupat als països de l'Amèrica del Sud. La cuina sud-americana està molt influenciada per la fusió de les diferents ètnies presents a Sud-amèrica. Les més característiques són la dels nadius americans, els africans, els espanyols, els italians, els portuguesos i els indis del sud asiàtic. Tanmateix, hi ha una barreja de cuines europees, nord-americanes i indígenes.[1] Els costums i els productes alimentaris varien molt[2] entre les regions físicament.
Característiques generals
[modifica]
La conca amazònica d'Amèrica del Sud ofereix una gran quantitat de peix fresc i fruita tropical. L'oceà Pacífic ofereix una gran quantitat de marisc, com el cranc reial (normalment capturat a l'extrem sud del continent a Xile), la llagosta (que es troba en grans quantitats a les illes Juan Fernández) i el krill antàrtic, descobert recentment. La tonyina i els peixos tropicals es pesquen a tot el continent, però es troben en abundància prop de l'illa de Pasqua, a Xile.[3]
Les nombroses planures d'aquest continent el fan ric per al cultiu d'aliments com ara cereals, patates i quinoa. A la regió de la Patagònia (sud de l'Argentina) molta gent cria ovelles i bestiar boví. Al Brasil, un plat tradicional és la feijoada, un guisat de fesols amb vedella i porc. L'arròs amb mongetes també és molt comú al Brasil.[4]
La cuina del Perú està molt influenciada per la cultura tradicional inca. El consum de carne asada està molt estès a gran part del continent. És popular cuinar a la brasa a l'aire lliure com en l'asado o el churrasco.[5]
La carn de vedella desfilada és comú a l'Amèrica del Sud i a l'Amèrica Llatina en general, i se serveix amb una varietat d'aliments.[6]
Segons la regió
[modifica]Andes
[modifica]La dieta andina està fortament influenciada per les poblacions indígenes. Els aliments principals al llarg dels anys continuen sent el blat de moro, les patates[7] i altres tubercles. Les carns més característiques d'aquesta zona són la llama (Perú) i el conillet d'índies (Xile, Bolívia, Perú, Colòmbia i Argentina). A les zones on hi ha aigua dolça es consumeix truita.[8]
El chupe andino es refereix a diversos guisats[9] i sopes que es preparen a la regió de la serralada dels Andes. Una de les begudes més importants és la chicha.[10] Els plats habituals són humitas, locro, chanfaina, arepas, quimbolitos (unes postres similars als tamales dolços)[11][12] i pebrots. Un plat famós dels Andes peruans és la pachamanca.[13] De la barreja de cuina alemanya, autòctona i de l'arxipèlag de Chiloé, al sud dels Andes, neixen el caldo valdiviano i el curanto.[14]
A les zones més humides del Perú es produeix canya de sucre, llimones, plàtans i taronges. La chancaca és molt popular, igual que la carbonara, el sancocho, els huevos quimbos, el pastís de patata i el ch'arki.[15]
Pampa
[modifica]
La pampa és la que té més influències italianes i espanyoles. A l'Argentina, són el centre dels tres plats típics argentins: dulce de leche, asado (churrasco al Brasil) i milanesa.[16]
La pizza argentina és diferent de la italiana, sent més propera als calzones. La pasta i la polenta són comunes a l'Argentina i a la pampa en general.[16] Les empanadas i el choripán són menjar ràpid molt popular a l'Argentina i l'Uruguai. Els xurros, l'ensaïmada, l'alfajor, la truita de patates espanyola, les mandonguilles, la sopa de mondongo i el puchero són cuina de la pampa d'origen espanyol. El mate és popular a la pampa.[17][18]
Tropical
[modifica]
La regió tropical del continent es divideix en dues zones diferenciades: les zones costaneres de l'Atlàntic i el Pacífic i la zona de l'Amazònia, cadascuna amb les seves cuines diferenciades. Gran part de les fruites que es consideren exòtiques són comunes als boscos i camps tropicals, com ara la guaiaba, la pinya, la papaia, el mango, el plàtan i el saüc.[19] El clima i la geografia també afavoreixen una gran varietat de conreus: patates, moniatos, iuca, complementats amb carn i peix; grans, principalment arròs, blat de moro, blat i fesols.[19]
A la zona costanera són plats habituals el ceviche, els tostones o patacón, l'arepa, la chipa, el sancocho, el pabellón criollo, la bandeja paisa, la guatita i la sopa paraguaiana.[19] Al Brasil, aliments com la feijoada,[20] l'arroz carreteiro, la coxinha[21] i la farofa són comuns a tot el país. L'estat de Bahia té la seva pròpia cuina, que té fortes influències africanes.[19] La zona amazònica és coneguda per la seva utilització de carns autòctones com el capibara, les tortugues, el pècari i la paca. Els plats habituals són el juane, el tacacho i el tacacá. Hi ha una gran varietat de fruites autòctones de l'Amazònia amb les quals es preparen una gran varietat de begudes.[19]
Per països
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ “An Introduction to South American Food.” The Spruce, www.thespruce.com/introduction-to-south-american-food-3029236.
- ↑ Reel, Justine J. Filling up: the psychology of eating. Santa Barbara, California: Greenwood, an imprint of ABC-CLIO, LLC, 2017. ISBN 978-1-4408-4089-0.
- ↑ «Typical dishes Amazon food and cuisine, Brazil». [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «The Definitive Vegetarian's Travel Guide to Eating in Meat-Loving Countries» (en anglès), 28-09-2017. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Brazil Travel Guide». [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Gutierrez, Sandra A. Latin American Street Food: The Best Flavors of Markets, Beaches, and Roadside Stands from Mexico to Argentina (en anglès). UNC Press Books, 2013-09-03. ISBN 978-1-4696-0881-5.
- ↑ Krögel, Alison. Food, power, and resistance in the Andes: exploring Quechua verbal and visual narratives. Lanham, Md: Lexington Books, 2011. ISBN 978-0-7391-4759-7.
- ↑ «Cucina delle Ande». National Geographic Magazine, 3-1958.
- ↑ Palomino, Rafael; Gargagliano, Arlen. Viva la vida: festive recipes for entertaining Latin-style. San Francisco: Chronicle Books, 2002. ISBN 978-0-8118-3184-0.
- ↑ Hornsey, Ian Spencer. Alcohol and its role in the evolution of human society. Cambridge: The Royal Society of Chemistry, 2012. ISBN 978-1-84973-161-4.
- ↑ «El quimbolito: un dulce exótico | Delicioso | Univision».
- ↑ Mascolo, Olivia. «Receta exprés para hacer quimbolitos con sabor tradicional | Receta exprés para hacer quimbolitos con sabor tradicional Distribuidora Latinoandina» (en espanyol europeu), 26-02-2021. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ The potato treasure of the Andes: from agriculture to culture. Lima: International Potato Center, 2001. ISBN 978-92-9060-205-7.
- ↑ Ochoa, Danny. «A Guide To Bolivia’s Most Mouthwatering Foods» (en anglès americà), 08-05-2014. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Peruvian Cuisine Takes On the World - The New York Times».
- ↑ 16,0 16,1 «Argentina - Tourism - Gastronomy», 23-03-2012. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Henty, G. A.. On the Pampas: Or, The Young Settlers (en anglès). The Floating Press, 2016-12-01. ISBN 978-1-77667-435-0.
- ↑ «Salsa criolla» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Gump, Steven E. «The Food and Culture Around the World Handbook: By Helen C. Brittin». Food, Culture & Society, 14, 4, 12-2011, pàg. 607–610. DOI: 10.2752/175174411x13046092851190. ISSN: 1552-8014.
- ↑ Behnke, Alison; Duro, Karin L. Cooking the Brazilian Way (en anglès). Lerner Publications, 2004. ISBN 978-0-8225-4111-0.
- ↑ Caregnato, Evandro. Churrasco: Grilling the Brazilian Way (en anglès). Gibbs Smith, 2016-06-09. ISBN 978-1-4236-4069-1.
