Gaufred Bastons
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cavaller |
Gausfred o Jofre Bastons o Bastó (segle xi) fou un noble cavaller del bisbat de Girona que va estar al servei dels comtes de Barcelona i d'Empúries. Va heretar dels seus oncles Silvi i Adelaida la vila de Cervià.[1] El 1065 va reconèixer tenir els castells de Púbol i de Cervià pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca,[1] a qui jurà fidelitat a canvi del compromís de tenir una host de fins a vint cavallers.[2]
En el conflicte entre els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II (1080), es posicionà a favor del primer. Quan aquest cedí ostatges al seu germà, Gausfred en fou un d'ells.[2]
En fer testament, l'any 1102, posseïa, a més dels castells de Cervià i Púbol, el castell de Mont-roig, alous a Espolla, Cabanes i Celrà, camps a Espiells i un mas a Rissec.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 El Castell de Cervià de Ter: guia històrica i arqueològica. Cervià - Girona: Ajuntament de Cervià de Ter - Documenta Universitaria, 2017, p. 34-35. ISBN 9788499843889.
- ↑ 2,0 2,1 «Gaufred Bastons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.