Vés al contingut

Gemma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gemmes)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Per a altres significats, vegeu «Gemma (desambiguació)».
Gemmes: turquesa, hematita, crisocol·la i ull de tigre (primera fila), quars, turmalina, cornalina, pirita i sugilita (segona fila), malaquita, quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).
Alguns tipus de tall de gemmes.

Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria. Unes altres són orgàniques, com l'ambre, resina d'arbre fossilitzada.[1]

Les imitacions copien la forma i el color de la pedra però no posseeixen les seues característiques físiques o químiques. No obstant això, les gemmes sintètiques no són necessàriament una imitació. Per exemple el diamant, el robí, el safir i la maragda creades en laboratoris posseeixen les mateixes característiques físiques i químiques que l'article original. Menuts diamants artificials han estat manufacturades massivament per diversos anys, encara que només recentment han estat creats grans diamants de qualitat, especialment els de color.

Una gemma és avaluada principalment per la seua bellesa i perfecció. De fet, l'aparença és el més important. La bellesa també ha de ser duradora; si una gemma és danyada d'alguna manera, perd el seu valor instantàniament. Les característiques que fan a una pedra bella són el seu color, un fenomen òptic inusual, una incrustació com amb un fòssil, la seua raresa i, algunes vegades, la forma peculiar del cristall.

Tradicionalment les gemmes eren dividides en dues grans grups, les precioses i les semi-precioses. Es consideraven precioses cinc tipus de gemmes:

Actualment totes les pedres són considerades valuoses, encara que les cinc "gemmes cardinals" són considerades usualment, però no sempre, les més costoses. Hi ha aproximadament 130 espècies de minerals; algunes d'elles són:

Les gemmes són descrites i diferenciades pels especialistes per certes especificacions tècniques. Entre elles, de què estan fetes, la seua composició química. Els diamants, per exemple, són de carboni (C). D'altra banda, moltes gemmes i cristalls són classificats per la seua forma.

Les gemmes són classificades en diferents grups, espècies i varietats. Per exemple, la maragda és de la varietat verda, aiguamarina (blava) i la morganita (rosat), aquestes varietats són totes de l'espècie del beril.

Propietats de les gemmes

[modifica]

Bellesa

[modifica]
  • Color
  • Lluïssor: depèn de la naturalesa de la gemma i del tipus d'enllaç.
  • Transparència
    • Transparents
    • Semitransparents / translúcids
    • Opacs
  • Efectes òptics:
    • opalescència: lletositat en el material
    • aventurescència: reflexió de la llum en les inclusions, lluentor metàl·lica.
    • Joc de colors: difracció de la llum (òpals nobles)
    • Adularescència: reflex blavenc
    • labradorescència: reflexió de la llum en una pedra opaca, lluentor metàl·lica (labradorita i espectrolita)
    • asterisme: inclusions en forma d'agulla orientades en forma d'estrella (robins i safirs estrella) amb quatre puntes (estrelles de l'índia)
    • ull de gat: inclusions en una direcció
    • foc: dispersió de la llum (necessita facetes) diamant, zircó, fabulites, granat.
    • iridescència: interferència de la llum en colors per una fissura en la pedra (quars iris)

Durabilitat

[modifica]
  • duresa: resistència al ratllat
    • Vectorial: propietat que canvia segons l'adreça
  • exfoliació: Es poden separar els minerals en trossos com làmines planes (mai es pot tallar una faceta segons el plànol d'exfoliació)
    • exfoliació completa: en romboedres (mica)
    • exfoliació mitjana: (apatita)
    • exfoliació nul·la: (quars, granats)
  • Partició o falsa exfoliació: macles (corindons, robins i safirs)
  • segons el nombre de plànols d'exfoliació: 2 (maragda), 4 (diamant), 6 (calcita).
  • Fractura:
    • fràgil: que no suporta un colp brusc (diamant)
    • tenaç: no es trenquen (jade)
  • Resistència: ALS agents físics i químics

Raresa

[modifica]
  • Escassesa: els diamants han estat durant molt temps majoritàriament propietat de De Beers, encara que des de l'any 2004 tenen menys del 50% del mercat.
  • Classes de gemmes: Propietats d'un material, depenen de la composició química i de l'estructura.
    • Gemmes naturals, fines o veritables: amb tractaments permesos (escalfament dels zircons i aigua marines, fregit de les maragdes)
    • Gemmes sintètiques: de laboratori (es distingeixen per les inclusions)
    • Gemmes artificials: la seua composició i estructura varia del natural (zirconita, fabulita)
    • Gemmes tractades: no permès
    • Gemmes simulades:
    • Gemmes compostes: es fabriquen unint trossos d'altres gemmes.
    • Gemmes reconstituïdes: per calor i pressió (ambre, carei)
    • Gemmes d'imitació
    • Vidres
  • Perles
    • Naturals: les generen mol·luscs (calci i conquiolina)
    • Orientals: d'ostres pintades i mareperla
    • Conreades: criades en piscifactories
    • Imitació: cristall amb vernís.

Origen i creixement

[modifica]
  • Magmàtiques: refredament del magma.
  • Sedimentació dels minerals.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «gemma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 agost 2023].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gemma&oldid=33407948»