Vés al contingut

Georges Seurat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorges Seurat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Georges-Pierre Seurat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
París () Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1891 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
París () Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortbrain congestion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 66 48° 51′ 44″ N, 2° 23′ 26″ E / 48.862352°N,2.390531°E / 48.862352; 2.390531
Grave of Seurat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura i neoimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Brest
Le Crotoy
París
Honfleur
Gravelines
Port-en-Bessin-Huppain Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura de gènere, paisatge i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPuntillisme, impressionisme i postimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri Lehmann Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Angrand Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 juny 1964documenta 3 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
GermansÉmile Seurat Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 83322
Musicbrainz: a927693c-23eb-4fd1-a9c8-dd83ed048a27 Discogs: 2411562 Find a Grave: 944 Modifica el valor a Wikidata
Tarda de diumenge en l'illa de la Gran Jatte, de Georges Seurat

Georges Pierre Seurat o simplement Georges Seurat (París, 2 de desembre de 1859 – 29 de març de 1891) va ser un pintor francès i el fundador del neoimpressionisme. El seu treball Tarda de diumenge en l'illa de la Gran Jatte és una de les icones de la pintura del segle xix.[1]

Biografia

[modifica]
Un bany a Asnieres[2]

Seurat va néixer en el si d'una família benestant a París. A pesar de l'humil treball del seu pare, que era un algutzir,[3]la seva família posseïa una sèrie de terres que generaven uns bons ingressos. El seu pare era nadiu de Xampanya-Ardenes i la seva mare era parisenca.[4]

El 1875, Seurat ingressa a l'escola municipal de dibuix, en la classe de l'escultor Justin Lequien.[5] Aquí coneix Edmond Aman-Jean, amb el qual mantindrà una estreta amistat tota la seva vida.[6] El 1878, gràcies a Edmond, ingressa en l'Escola de Belles Arts de París, on estudiarà fins a 1879. Tot i la seva bona voluntat, Georges no destaca pel seu talent artístic, obtenint uns resultats mediocres. Conscient d'això, inicia el seu treball al Louvre amb gran intensitat, copiant les obres mestres de Rafael, Holbein i Poussin.[5]

Interessat en adquirir majors coneixements tècnics, estudia amb deteniment La loi du contrast simultané des coulers,[7] i aplica els seus coneixements tècnics en el seu art. Després d'un any de servei en l'acadèmia militar de Brest, va tornar a París el 1880.[4]

La seva estada a Brest li permet descobrir la força del mar, que tindrà tanta importància en la seva pintura.[8] Una vegada a París, va compartir un petit estudi en la riba esquerra del Sena amb Aman-Jean i Laurent abans de mudar-se al seu estudi propi.[9] Durant els següents dos anys, es va dedicar a perfeccionar l'art del dibuix en blanc i negre i les propietats físiques de la llum.[5]

La seva folgada situació econòmica li permet mantenir-se sense haver de recórrer a la venda dels seus quadres i sense necessitat d'adaptar-se al gust dels seus clients. Durant 1883, va iniciar la seva primera gran obra, un enorme llenç titulat Un bany a Asnieres.[10] Després que la seva pintura fóra rebutjada pel saló de París, Seurat es va negar a presentar-la en establiments com el Salon, aliant-se amb els artistes independents de París.[4]

El 1884, ell i altres artistes (incloent-hi Maximilien Luce) van formar la Société des Artistes Indépendants (Societat d'Artistes Independents).[11] Hi va conèixer l'artista Paul Signac, amb qui va formar una estreta amistat. Seurat va compartir les seves noves idees sobre puntillisme amb Signac, que posteriorment va pintar amb la mateixa tècnica.[12] L'estiu de 1884, Seurat va començar la creació de la seva obra mestra Tarda de diumenge en l'illa de la Gran Jatte, que li va dur dos anys completar.[13] El seu quadre s'exposa el 1886 al costat d'altres obres de pintors del seu grup. Amb aquest quadre neix el terme puntillisme, o tècnica de la barreja òptica dels colors.[14][15]

L'estiu de 1885, Seurat pinta a Grandcamp un conjunt de paisatges marins, que perfecciona la tècnica puntillista. Un d'aquests quadres, Le bec du Hoc à Grandcamp, fou, pel que sembla, l'única obra venuda per l'autor en vida, al preu de 300 francs.[16] Durant els anys següents, Seurat continua amb el seu estil particular i arriba a realitzar obres puntillistes fins i tot amb persones, com en el retrat que va fer-li al propi Signac.[17]

Al mateix temps, la seva obra continua sense ser entesa pel públic i pels crítics i arriba a causar escàndols, però alhora, rep el suport dels seus companys neoimpressionistes.[18] El 1889, realitza el quadre La torre Eiffel, monument que el fascinava.[19] A partir d'aquest moment, Seurat comença a aïllar-se, cansat de les polèmiques de la seva obra i de les discussions amb els propis membres del grup artístic. Després, es va mudar del bulevar de Clichy a un estudi proper més tranquil, on va viure secretament amb una jove model, Madeleine Knobloch. Al febrer de 1890 va donar a llum al seu fill. No va ser sinó fins a dos dies abans de la seva mort que va presentar la seva jove família als seus pares. Després de la mort de Georges, Madeleine va donar a llum el segon fill de la parella, el nom del qual és desconegut.[20]

Seurat va morir de diftèria a l'edat de 31 anys, i va ser incinerat al cementiri de Père Lachaise.[4] La seva mort va evitar que completés les seves investigacions, el divisionisme i la física dels colors.[21] El seu últim treball ambiciós, El circ, va quedar incomplet.[22]

La fusió de Seurat de ciència i emoció

[modifica]
El circ[23]

Seurat pren dels teòrics del color la noció d'un acostament científic a la pintura. Seurat creia que un pintor podia fer servir el color per a crear harmonia i emoció en l'art, de la mateixa forma que els músics usen variacions del so i el tempo per a crear harmonia en la música. Seurat va teoritzar que l'aplicació científica del color era com qualsevol altra llei natural, i es va conduir a provar aquesta conjectura. Ell pensava que el coneixement de la percepció i de les lleis òptiques podria ser utilitzat per a crear un nou llenguatge artístic basat en el seu propi sistema d'heurística i va començar a mostrar aquesta llengua usant línies, i l'esquema i intensitat del color. Seurat va anomenar aquest llenguatge cromolluminarisme.[24][25]

La seva carta a Maurice Beaubourg, el 1890, captura els seus sentiments sobre l'acostament científic a l'emoció i l'harmonia. Hi diu que "l'art és harmonia. L'harmonia és l'analogia dels contraris, i de similars elements del to, del color, i de la línia, considerats a través la seva dominància i sota la influència de la llum en combinacions alegres, serenes o tristes".[26]

Les teories de Seurat,[27] influït per Charles Henry,[28] poden ser resumides d'aquesta forma: l'emoció de l'alegria pot ser aconseguida per la dominació de tonalitats lluminoses, pel predomini de colors càlids, i per l'ús de les línies dirigides cap amunt. La calma s'aconsegueix a través d'un ús equilibrat de la llum i la foscor, pel balanç entre colors freds i càlids, i per línies horitzontals. La tristesa s'aconsegueix utilitzant colors foscos i freds i línies que assenyalen cap avall.[29]

Galeria

[modifica]
  • Parade de cirque
    Parade de cirque
  • View of the Seine
    View of the Seine
  • The Mower(Le Faucheur [30])
    The Mower(Le Faucheur [30])
  • The Gardener
    The Gardener
  • Embroidery; The Artist's Mother
    Embroidery; The Artist's Mother

Referències

[modifica]
  1. ↑ Accidental, Eliminating The; Momentary, The; The, While Preserving. «Seurat and the Making of La Grande Jatte», 03-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-04. [Consulta: 9 febrer 2024].
  2. ↑ Clement, R.T.; Houzé, A. Neo-Impressionist Painters: A Sourcebook on Georges Seurat, Camille Pissarro, Paul Signac, Theo Van Rysselberghe, Henri Edmond Cross, Charles Angrand, Maximilien Luce, and Albert Dubois-Pillet. Bloomsbury Publishing, 1999, p. 103. ISBN 978-0-313-03218-9 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  3. ↑ Blondel, F. Seurat: catalogue raisonné des peintures (en francès). VisiMuZ Editions, 2020, p. 6. ISBN 979-10-90996-55-7 [Consulta: 9 febrer 2024]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Herbert, Robert L. Georges Seurat, 1859-1891, 1991. ISBN 0-87099-618-5. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Kirby, Jo; Stonor, Kate; Roy, Ashok; Burnstock, Aviva; Grout, Rachel «Seurat's Painting Practice: Theory, Development and Technology». National Gallery Technical Bulletin, 24, 2003, pàg. 4–37. ISSN: 0140-7430.
  6. ↑ Arwas, Victor. Art Nouveau: The French Aesthetic (en anglès). Papadakis Publisher, 2002, p. 605. ISBN 978-1-901092-37-0. 
  7. ↑ Chevreul, M.E.. De la loi de contraste simultané des couleurs, et de l'assortiment des objets colorés: considéré d'après cette loi dans ses rapports avec la peinture, les tapisseries des Gobelins, les tapisseries de Beauvais pour meubles, les tapis, la mosaĩque, les vitraux colorés, l'impression des étoffes, l'imprimerie, l'enluminure, la décoration des édifices, l'habillement et l'horticulture. Texte (en francès). Pitois-Levrault, 1839 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  8. ↑ Le Cahier Rouge des impressionnistes: Anthologie réalisée et présentée par Jules Colmart (en francès). Grasset, 2019, p. 294. ISBN 978-2-246-81999-8 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  9. ↑ Cousturier, L. Georges Seurat et œuvres d'art (en francès). Parkstone International, 2022, p. 8. ISBN 978-1-78310-149-8 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  10. ↑ Flam, Jack «The Enigma of Georges Seurat | Jack Flam» (en anglès). NY Books. ISSN: 0028-7504.
  11. ↑ «Société des artistes indépendants : catalogue de la 21me exposition, 1905». The Met: Watson Library Digital Collections. [Consulta: 4 abril 2022].
  12. ↑ «Paul Signac et ses amis» (en francès). Institut national d'histoire de l'art, 16-12-2021. [Consulta: 4 abril 2022].
  13. ↑ Franz, Erich. Georges Seurat, dessins (en francès). París: Hermann, 1984, p. 81. ISBN 978-2-7056-5969-1. 
  14. ↑ «Un dimanche après-midi à la Grande Jatte» (en francès). Encyclopedie Larousse. Éditions Larousse [Consulta: 4 abril 2022].
  15. ↑ Claeys, T.; Reynders, S. Georges Seurat et le pointillisme: Le messie d’un art nouveau (en francès). 50Minutes.fr, 2015. ISBN 978-2-8062-5810-6 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  16. ↑ «‘Le Bec du Hoc, Grandcamp’, Georges Seurat, 1885» (en anglès britànic). Tate Gallery. [Consulta: 4 abril 2022].
  17. ↑ «El puntillismo exigente de Paul Signac» (en castellà). Barnebys Magazine, 15-08-2019. [Consulta: 4 abril 2022].
  18. ↑ Saler, Michael. The Fin-de-Siècle World (en anglès). Routledge, 2014-11-20. ISBN 978-1-317-60480-8. 
  19. ↑ Grenier, Catherine. Seurat : catálogo completo de pinturas (en castellà). Torrejón de Ardoz (Madrid): Akal, 1992, p. 134. ISBN 84-460-0104-7. 
  20. ↑ Jooren, Marieke; Berger, Helewise; Veldink, Suzanne. Seurat. Otterlo: Kröller-Müller Museum, 2014. ISBN 978-90-73313-28-6. 
  21. ↑ Herbert, Robert L. Neo-impressionism (en anglès). Solomon R. Guggenheim Foundation, 1968. 
  22. ↑ Brocvielle, Vincent. Pourquoi c'est connu? : le fabuleux destin des icônes du XIXe siècle, 2017, p. 108-109. ISBN 978-2-7118-6433-1. 
  23. ↑ Foa, M. Georges Seurat: The Art of Vision. Yale University Press, 2015, p. 113. ISBN 978-0-300-20835-1 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  24. ↑ «Divisionism» (en anglès). Oxford Art online. [Consulta: 4 abril 2022].
  25. ↑ Homer, William Innes. Seurat and the science of painting. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1978. ISBN 0-262-08018-4. 
  26. ↑ Art of the 20th century. Köln: Taschen, 2000. ISBN 3-8228-5907-9. 
  27. ↑ Arnkil, H. Colours in the Visual World. Aalto korkeakoulusäätiö, 2021, p. 127. ISBN 978-952-64-0404-2 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  28. ↑ Henry, C.; Bibliothèque Forney Harmonies de formes et de couleurs: démonstrations pratiques avec le rapporteur esthétique et le cercle chromatique (en francès). Librairie scientifique A. Hermann, 1891 [Consulta: 8 febrer 2024]. 
  29. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 238. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  30. ↑ Blondel, F. Seurat: catalogue raisonné des peintures (en francès). VisiMuZ Editions, 2020. ISBN 979-10-90996-55-7 [Consulta: 8 febrer 2024]. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Seurat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Georges_Seurat&oldid=33288448»