Giacomo Puccini (senior)
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1712 (<26 gener 1712) ![]() Celle dei Puccini (Itàlia) ![]() |
Mort | 16 maig 1781 ![]() Lucca (Itàlia) ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Orgue, música, composició i composició musical ![]() |
Ocupació | compositor, organista, director d'orquestra ![]() |
Moviment | Música barroca ![]() |
Instrument | Orgue ![]() |
Família | |
Família | Puccini ![]() |
Fills | Antonio Puccini ![]() |
Parents | Giacomo Puccini, rebesnet ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Giacomo Puccini (Celle dei Puccini, 1712 (<26 de gener de 1712) - Lucca, 16 de maig de 1781) Jacopo o Giacomo[a] Puccini[1] va ser un compositor italià del segle XVIII que va viure i va treballar principalment a Lucca, Toscana. Va ser el primer de cinc generacions de compositors, el més famós dels quals va ser el seu besnét, el compositor d'òpera Giacomo Puccini.[2][3]
Biografia
[modifica]Puccini va estudiar a Bolonya amb Giuseppe Carretti, que va ser maestro di cappella a la Basílica de San Petronio.[4][5] A Bolonya Puccini es va fer amic de Padre Martini.[6] Després de tornar a Lucca el 1739, va exercir com a organista a la catedral i més tard, Maestro di Cappella a la Sereníssima República.[7] Puccini va pertànyer a l'Accademia Filarmonica de Bolonya i va ser un professor hàbil.[3]
El seu estil musical incorporava elements tant del barroc com dels primers períodes clàssics.[8] Puccini era conegut com un excel·lent organista.[7] Va escriure moltes obres dramàtiques i sagrades, inclòs un Te Deum per a quatre veus i instruments, un Domine per a quatre veus, misses i escenaris de salms.[7][6] Entre 1733 i 1780, Puccini va escriure 31 servizi ecclesiastici per a la festa anual de l'Exaltació de la Santa Creu (Festa della Esaltazione della Santa Croce).[7][6] Algunes de les obres de Puccini, inclosa una processional motet a vuit veus, es va continuar interpretant almenys fins a principis del segle xix.[7] A l'Exposició Musical de Viena de 1892 es va interpretar un rèquiem a vuit veus de Puccini, juntament amb la música del seu fill Antonio, nét. Domenico i el besnét Michele.[9] Va ser el professor del compositor d'òpera Pietro Alessandro Guglielmi.[10]
Jacopo Puccini va ser alumne de Caretti a Bolonya, després es va establir a Lucca com a organista de San Martino (1739-1772) i director de la Cappella Palatina (1739-1781). Va ser nomenat membre de l'Accademia Filarmonica de Bolonya (1743).[2][3][11]
Jacopo Puccini és el pare d'Antonio Puccini (1747-1832), l'avi de Domenico Puccini (1772-1815), el besavi de Michele Puccini (1813-1864) el qual va ser el pare de Giacomo Puccini (1858-1924), el famós compositor d'òpera (Tosca, Madame Butterfly, etc.).[2][3][11]
Obres
[modifica]- 17 misses
- 10 Te Deum
- 11 Magníficat
- 78 Salms
- 12 Lamentacions
- 22 motets.
També va escriure peces dramàtiques per a les eleccions municipals de Lucca.
Notes
[modifica]- ↑ L'alternança entre els noms de Giacomo i Jacopo és freqüent a les fonts
Referències
[modifica]- ↑ «La famiglia Puccini».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Banner 2010
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 S. Puccini 1994
- ↑ Gervasoni 1812
- ↑ Musica e musicisti 1903
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Música e musicisti 1903
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Gervasoni 1812
- ↑ Giacomo Puccini (Sr.), Requiem Survey.
- ↑ Streatfield 1895
- ↑ James L. Jackman, Kay Lipton and Mary Hunter. Guglielmi, Pietro [Pier, Piero] Alessandro. DOI 10.1093/omo/9781561592630.013.90000380284.
- ↑ 11,0 11,1 Fairtile 1998, p.74.
Bibliografia
[modifica]- Banner, Martin (2010), "Editor's Note", in Puccini, Giacomo, Messa a 3, Hinshaw Music Inc., p. 2
- Puccini, Simonetta (1994), "The Puccini Family", in Weaver, William & Puccini, Simonetta, The Puccini Companion, New York: Norton and Company, pàg. 3–38, ISBN 9780393320527
- Theodore Baker i Nicolas Slonimsky (trad. de l'anglès par Marie-Stella Pâris, pref. Nicolas Slonimsky), Dictionnaire biographique des musiciens [«Baker's Biographical Dictionary of Musicians»], t. 3: P-Z, París, Robert Laffont, coll. "Bouquins", 1995 (Roma 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8a ed. (1a ed. 1900), 4728 p. (ISBN 2-221-07778-4), pàg. 3303