Giordano Riccati
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1709  Castelfranco Veneto (República de Venècia) | ||
| Mort | 20 juliol 1790 (81 anys) Treviso (República de Venècia) | ||
| Formació | Universitat de Pàdua - dret (1729–) Acadèmia dels Argonautes (1725–1727) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | físic, arquitecte, teòric musical | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Pare | Jacopo Francesco Riccati | ||
| Germans | Vincenzo Riccati Francesco Riccati | ||
_(14770567945).jpg)
Giordano Riccati (Castelfranco Veneto, 25 de febrer de 1709 - Treviso, 20 de juliol de 1790) va ser un matemàtic, arquitecte i teòric musical italià.
Vida i obra
[modifica]Giordano Riccati va ser el cinquè fill de Jacopo Francesco Riccati i germà de Vincenzo Riccati; va ser educat pel seu pare, abans de continuar els seus estudis a la universitat de Pàdua, on va fer classes d'hidràulica, literatura, filosofia i dibuix i va fer amistat amb Ramiro Rampinelli.[1]
Va viure al palau familiar de Treviso des d'on va mantenir una activa correspondència matemàtica, sobre tot amb Rampinelli i amb Maria Gaetana Agnesi.[2]
L'obra de Giordano Riccati va ser entres àmbits diferents: les matemàtiques,[3] l'arquitectura[4] i la teoria musical.[5] En aquests dos darrers camps, va insistir en la claredat, el rigor i el mètode necessaris, que només por ser incorporat amb les matemàtiques.
_-_interior_-_Nave.jpg)
Com arquitecte va dissenyar o remodelar diverses esglésies del Veneto,[6] entre elles la pròpia catedral de Treviso, i va construir diversos teatres.[7] La seva obra teòrica més notable en aquest camp va ser la seva Carta a Roberto Zuccareda, en la qual defensa una aproximació racional (matemàtica) en la concepció i realització de les obres artístiques.[8]
En el camp de la música fa el mateix i això el porta a estudiar les cordes i els tubs.[9] Així va arribar a fer una de les primeres quantificacions de l'elasticitat.[10] També son notables els seus llibres sobre el contrapunt.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Bagni, 1997, p. 60.
- ↑ Roero, 2015, p. 297.
- ↑ Bonsi, 2012, p. Cap. I, II, III i IV.
- ↑ Bonsi, 2012, p. Cap. V, VI, VII i VIII.
- ↑ Bonsi, 2012, p. Cap. IX, X, XI, XII, XIII i XIV.
- ↑ Bonsi, 2012, p. Cap. VIII.
- ↑ Bonsi, 2012, p. Cap. VI.
- ↑ Bagni, 1997, p. 63.
- ↑ Barbieri, 1985, p. 20 i ss.
- ↑ López Morell, 2023, p. 3-63.
- ↑ Bagni, 1998, p. 68-69.
Bibliografia
[modifica]- Bagni, Giorgio T. «Il trevigiano Giordano Riccati (1709-1790) e la Matematica del Settecento» (en italià). Cassamarca, Vol. XI, Num. 17-2, 1997, pàg. 60-64.
- Bagni, Giorgio T. «Scienza e musica nella Marca del Settecento: Giordano Riccati e Giuseppe Tartini» (en italià). Cassamarca, Vol. XII, Num. 12-1, 1998, pàg. 68-72.
- Barbieri, Patrizio «Giordano Riccati on the Diameters of Strings and Pipes» (en anglès). The Galpin Society Journal, Vol. 38, 1985, pàg. 20-34. DOI: 10.2307/841277. ISSN: 0072-0127.
- Bonsi, Davide (ed.). Giordano Riccati. Illuminista veneto ed europeo (en italià). Leo S. Olschki Editore, 2012. ISBN 978 88 222 6099 4.
- López Morell, Pablo. Elasticidad. Teoría y ejercicios prácticos resueltos (en castellà). Marcombo, 2023. ISBN 978-84-267-3588-1.
- Roero, Clara Silvia «M.G. Agnesi, R. Rampinelli and the Riccati family: A cultural fellowship formed for an important scientific purpose, the Instituzioni analitiche» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 42, Num. 3, 2015, pàg. 296-314. DOI: 10.1016/j.hm.2014.12.001. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giordano Riccati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Roero, Clara Silvia. «Riccati, Giordano» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 11 desembre 2024].