Giorgio Levi Della Vida

Giorgio Levi Della Vida
Biografia
Naixement	22 agost 1886 ; Venècia (Itàlia)
Mort	25 novembre 1967 (81 anys); Roma
Formació	Escola Arqueològica Italiana d'Atenes (1910–1910); Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	lingüista, orientalista, historiador
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1963–1967); Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1934–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–); Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència ; Accademia Nazionale dei Lincei
Alumnes	Maria Nallino
Premis
	(1965) doctor honoris causa per la Universitat de París; (1951) doctor honoris causa from the University of Alger (en) ; (1934) membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica ;

Giorgio Levi Della Vida (Venècia, 22 d'agost del 1886 - Roma, 25 de novembre del 1967) fou un lingüista, traductor i orientalista italià del segle xx. El 1947 esdevingué membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei. Fou un dels autors de la segona edició de l'Encyclopaedia of Islam, una obra de referència en aquesta disciplina.

Biografia

Nasqué en el si d'una família jueva. El 1909 es graduà per la Universitat de Roma. Seguidament participà en expedicions de recerca al Caire, Atenes i Creta. El 1911 tornà a Roma, on col·laborà amb Leone Caetani. Entre el 1914 i el 1916 ocupà la càtedra de Llengua i Literatura Àrabs a la Universitat de Nàpols – L'Oriental. Durant la Primera Guerra Mundial serví com a traductor i atenyé el rang de lloctinent.

Fins al 1919 treballà a la Universitat de Torí. El 1920 esdevingué professor a la Universitat de Roma. Sortí a la premsa. Fou atacat pels feixistes. El 1924 fou elegit president de la Unió Nacional de Forces Liberals i Democràtiques. El 1932 es veié obligat a abandonar el seu càrrec a la universitat.

El 1939 fugí als Estats Units. El 1945 tornà a Itàlia i recuperà el seu lloc com a professor, que mantingué fins a la seva jubilació el 1959.

Tots els seus llibres foren publicats en italià.

Gli ebrei: storia, religione, civiltà, Messina-Roma, 1924
Storia e religione nell'Oriente semitico, Roma, 1924
Elenco dei manoscritti arabo-islamici della Biblioteca Vaticana: Vaticani, Barberiniani, Borgiani, Rossiani, Ciutat del Vaticà, 1935
Ricerche sulla formazione del più antico fondo dei manoscritti orientali della Biblioteca Vaticana, Ciutat del Vaticà, 1939
Frammenti coranici in carattere cufico nella Biblioteca Vaticana, 1947
Secondo elenco dei manoscritti arabi islamici della Biblioteca Vaticana, Ciutat del Vaticà, 1965
Arabi ed Ebrei nella storia, Nàpols, 1984
Iscrizioni puniche della Tripolitania, 1927-1967, Roma, 1987
Visita a Tamerlano: saggi di storia e letteratura, Nàpols, 1988
Aneddoti e svaghi arabi e non arabi, Milà-Nàpols, 1959
Fantasmi ritrovati, Nàpols, Liguori, 2004 (autobiografia)