Vés al contingut

Glushinskita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGlushinskita
Fórmula químicaMg(C₂O₄)·2H₂O
Localitat tipusDipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Districte de Bulun, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriacompostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.10.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.10.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana50.1.3.2
Heys31.1.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,67Å; b = 5,4Å; c = 9,98Å; β = 129,45°
Colorblanc, incolor
Duresa2
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,365 nβ = 1,530 nγ = 1,595
Birefringènciaδ = 0,230
Dispersió òpticar < v feble
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1960
SímbolGsk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La glushinskita és un mineral de la classe dels compostos orgànics, que pertany al grup de la humboldtina. Va ser descoberta l'any 1960 als dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia i rep el seu nom en honor del rus Petr Ivanovich Glushinskii, mineralogista del carbó, de l'Institut de Geologia Àrtica i Antàrtica de Sant Petersburg.[2]

Característiques

[modifica]

La glushinskita és un oxalat dihidratat de magnesi de fórmula química Mg(C₂O₄)·2H₂O. És l'anàleg mineral amb magnesi de la humboldtina. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls granulars, en forma de piràmides distorsionades, de fins a 5 μm, amb cares corbes i estriades.[3] És de color blanc o incolor i la seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glushinskita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La glushinskita es forma com petits filons en les vetes de carbó marró impregnades amb àcid acètic naturals (Dipòsit Chai-Tumus, Rússia); per mitjà de la reacció entre els minerals rincs en magnesi i l'àcid oxàlic secretat pels líquens incrustats (Molí de Johnston, Escòcia); a les plantes del desert (conca del llac Huleh, Israel).[3]

La glushinskita ha estat trobada a Gründenwald, Baden-Württemberg, a Alemanya; a la cova Gcwihaba, Distrecte del Nord-Oest, a Botsuana; a les muntanyes Gila Bend, Arizona, al molí de Johnston, Buchan Grampian, a Escòcia; als Estats Units i a l'indret on va ser descoberta, els dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: whewel·lita, weddel·lita, calcita, dolomita, stepanovita, zhemchuzhnikovita, crisòtil i quars.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Glushinskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Glunshinskita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 1r novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Glushinskita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 1r novembre 2016].