Gol Gran
Gol Gran va ser un grup d'animació del València CF. Fundat el 1994, es declarava com a apolític i va dissoldre's als pocs anys de la creació de la Grada Jove Mario Alberto Kempes. El seu butlletí es deia Recolzem.[1] El nom, Gol Gran, ve de com s'ha anomenat històricament al Gol Sud de l'Estadi de Mestalla.[2]
Història
[modifica]
L'origen d'este grup el trobem en 1989, amb la creació de la penya Lubos, dedicada al jugador Liuboslav Pènev. Amb el temps la penya, situada originalment a la corba del fons nord juntament amb els Yomus, canviaria la seua localització el 1994 per la grada general de peu sud i passaria a conèixer-se com Lubos Gol Gran.[3] La penya Gol Gran eliminaria qualsevol referència al jugador en el seu nom el 1996 quan Liuboslav Pènev, aleshores jugador de l'Atlètic de Madrid, agredira a l'aleshores president valencianista, Paco Roig, amb qui tenia una mala relació des de la seua època com a jugador merengot.[4]
La penya naix arran de les converses que des de 1994 portaven a terme diversos jóvens provinents d'altres grups.[5] Entre els seus fundadors hi havia noms com el de Rafa Lahuerta Yúfera, exmembre de Yomus,[6] qui abandonà aquella penya pel rebuig que li causava la violència a que incitaven, i pensà Gol Gran com un grup que ajudara a rescatar el futbol d'aquells que l'instrumentalitzen, tot reivindicant el seu dret a animar al València CF sense violència.[7] Tot i el protagonisme de Lahuerta en la creació i consolidació de Gol Gran, els vertaders fundadors van ser Pedro Nebot i Javier Galdón, de la penya Lubos, i Gonzalo Pérez, provinent també de Yomus.[5]
Gol Gran renegava del moviment Ultra, però creia en l'animació i el colorit.[2] Amb Lahuerta com a cara visible i ideòleg, el grup va basar la seua raó de ser en crear per a Mestalla una animació concorde amb el relat històric del club, sense interferències alienes a este.[2] Desmarcant-se de l'atmosfera bel·ligerant del món ultra, es definien com una plataforma de jóvens aficionats que animaven al seu equip sense alardes de violència ambiental,[2] rebutjant l'homofòbia, el racisme i l'exhibició de símbols nacionalistes, i practicant el bilingüisme en textos, pancartes i càntics.[2]
Durant els primers anys, Gol Gran va destacar pel seu progressisme, l'originalitat i per l'ús de la cultura als camps de futbol,[8][9] Amb una mitjana de quinze pancartes per temporada, Gol Gran va oferir al públic de Mestalla dels anys 1990 i primers 2000 reflexions i citacions literàries en forma de pancarta a l'inici dels partits.[10] Posteriorment, tot i deixar de banda les referències literàries, també van continuar escrivint pancartes amb missatges que rememoraven episodis de la història del club o simplement l'animaven, i alguns dels seus càntics van convertir-se en símbols del valencianisme, com el dedicat a Pablo Aimar el dia del seu debut.[11] Tot i haver fet més de 100 pancartes entre 1994 i 2004, l'única pancarta amb transcendència fora de la grada va ser una dedicada al president Paco Roig en 1997.[12] En un context on l'equip tenia una mala posició al campionat de lliga, l'ordre de retirar la pancarta va provocar que el públic de Mestalla començara a demanar la dimissió del president.[12]
A partir de 1999, Lahuerta comença a distanciar-se del grup, esdevenint una espècie de mort-vivent que sols col·laborava en l'elaboració de les pancartes fins a abandonar la grada en 2004.[13] També Pedro Nebot havia abandonat la grada l'any 2002.[14] I poc després, amb l'inici de la temporada 2005-2006, el grup VCF Sud va escindir-se de Gol Gran per desavinenteses.[15]
Entre 1994 i 1998 Gol Gran van situar-se a la grada general de peu. El 1998 passen a la tercera graderia, que abandonarien el 2000 per a ubicar-se en la grada baixa.[6]
Des de la temporada 2011-12 formen part, junt als Ultras Yomus de la Curva Nord Mario Alberto Kempes, un grup d'animació conjunt.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Lahuerta, 2014, p. 160.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lahuerta, 2014, p. 150.
- ↑ Història de Gol Gran Arxivat 2012-01-25 a Wayback Machine. al seu web (castellà) [consulta:27 d'abril de 2012]
- ↑ Qué fue de… Lubo Penev article a La web de los futbolistas olvidados del 03 de novembre de 2008 (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 Lahuerta, 2014, p. 149.
- ↑ 6,0 6,1 Història de Gol Gran al web de la CN10, Curva Nord Mario Alberto Kempes (castellà) [consulta:7 de maig de 2013]
- ↑ Carboni i Baraja reflexionen article a la pag 12 del número 173 de Nou Dise, del 20 de març de 2003
- ↑ RAFA LAHUERTA "Somos una especie en vías de extinción" entrevista a El País del 10 d'agost de 1999 (castellà)
- ↑ Aquellos días en la general de pie (II) article de Guillermo Barreira a Desmemoriats del 20 d'agost de 2013 (castellà)
- ↑ El estadio violento, (pg. 106) al llibre El fútbol o la vida de Salvador Albinyana (castellà)
- ↑ 60 historias de fútbol: vividas por periodistas d'Alfonso Gil pg. 243-246 (castellà)
- ↑ 12,0 12,1 Lahuerta, 2014, p. 159.
- ↑ Lahuerta, 2014, p. 151.
- ↑ Polit, Paco. «Charla con Pedro Nebot (Gol Gran) en Veus Fé-Cé». Plaza Radio, 25-11-2023. [Consulta: 28 novembre 2023]. «1.28.00»
- ↑ Una Curva a contracorriente notícia a Levante-EMV del 17 de novembre de 2012 (castellà)
- ↑ La Curva Nord empieza a rugir La Grada Joven encuentra su sitio, los sectores nueve y diez del viejo estadio. El problema será ahora reubicar a los afectados Valencia, Yomus y Gol Gran sellan la paz que pone fin a la ley del silencio - notícia a Las Provincias del 17 de setembre de 2011 (castellà)
Bibliografia
[modifica]
- Lahuerta Yúfera, Rafael. «La Balada del Bar Torino» p. 232. València: Llibres de la Drassana, 2014.