Gracita Morales

Gracita Morales
Biografia
Naixement	(es) María Gracia Morales Carvajal ; 11 novembre 1928 ; Madrid
Mort	3 abril 1995 (66 anys); Madrid
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1949 - 1994
Família
Cònjuge	Martín Zerolo (1960–)
Premis
	(1961) Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics ;

María Gracia Morales Carvajal (Madrid, 11 de novembre de 1928 - Madrid, 3 d'abril de 1995), més coneguda com a Gracita Morales, va ser una actriu espanyola especialment recordada per la seva inconfusible veu atiplada.^[1]

Biografia

Va néixer a Madrid l'11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatro Calderón. Tenia quatre germans, Ana María Morales Carvajal i Pepito Morales Carvajal, i va estar casada amb el pintor canari Martín Zerolo.

Va estudiar dansa clàssica i espanyola amb vocació però finalment es va orientar per la interpretació. Es va dedicar posteriorment al teatre, on va debutar als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Josita Hernán. Treballaria posteriorment en les companyies de Antonio Vico, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Tina Gascó.

Durant anys es va dedicar als escenaris, podent esmentar-se la seva participació en l'estrena de l'obra de Miguel Mihura Maribel y la extraña familia. Mesos després va interpretar el mateix personatge en la versió cinematogràfica de José María Forqué. El seu èxit en el teatre la va portar al cinema on va debutar en 1954, va tenir la seva època daurada en els 60 encapçalant cartells de pel·lícules al costat d'una jovencísima Rocío Dúrcal. Va començar la seva decadència artística en els 70. Va participar en gairebé un centenar d'obres, però és especialment recordada per les seves interpretacions en els films Atraco a las tres, Sor Citroën, Los Palomos, La ciudad no es para mí, Operación Cabaretera o ¡Cómo está el servicio!.

La van encasellar amb el pas del temps en el personatge de criada o "minyona" (juntament amb Rafaela Aparicio i Florinda Chico, "minyones del cinema espanyol"), on interpretava un estereotip entranyable, ingenu però voluntariós, que es caracteritzava per la seva veu atiplada i inconfusible.^[2] La qual no era més que una variació de la seva veu veritable. Com va dir Pedro Almodóvar d'ella, Gracita pertanyia «a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'una manera radicalment personal»

Al final de la seva vida professional, fatalment encasellada en un tipus molt concret de papers, es va córrer el rumor real que tenia problemes de memorització. Aquesta etapa es va caracteritzar per la falta de treballs i solament va poder aparèixer com a actriu secundària en un capítol de la sèrie d'Antena 3 Los ladrones van a la oficina.

Vida personal

Es va casar amb el pintor Martín Zerolo el 26 de juny de 1960, qui va ser el seu únic marit. Es van conèixer a Canàries, l'any 1952, durant un ball i es van casar després de vuit anys de festeig. La seva unió va durar deu anys. Ella va mantenir sempre que ell la va abandonar i va anar a París, deixant-la sola i amb grans problemes econòmics, mentre que la seva neboda Ana Carvajal va atribuir la separació a problemes de convivència provocats per la inestabilitat de la seva tia. La separació li va causar una gran commoció i la seva vida i el seu caràcter van canviar i per testimoniatges d'afins es diu que ella no va arribar a recuperar-se del tot.^[3] Un altre dels trets característics de la vida de l'actriu va ser el seu amor pels animals, especialment per la seva gosseta Lara, una caniche grisa. Va morir el 3 d'abril de 1995,^[4] als 66 anys, afligida d'una infecció respiratòria. Està enterrada en el Cementiri Sud de Madrid.

Filmografia

Canción triste de.. - 1988
No, hija, no - 1987
Desmadre matrimonial - 1987
El donante - 1985
Don Cipote de la Manga - 1985
Mi amigo el vagabundo - 1984
La de Troya en el Palmar - 1984
Play-boy en paro - 1984
El pico 2 - 1984
La vendedora de ropa interior - 1982
Adulterio nacional - 1982
Donde hay patrón - 1978
Nunca en horas de clase - 1978
Las camareras - 1976
Mi adúltero esposo - 1975
Vuelve, querida Nati - 1975
Dormir y ligar, todo es empezar - 1974
Guapo heredero busca esposa - 1972
La graduada - 1971
Si fulano fuese mengano - 1971
Me debes un muerto - 1971
A mí las mujeres ni fu ni fa - 1970
En un lugar de la Manga - 1970
La casa de los Martínez - 1970
Préstame quince días - 1970
Cómo casarse en siete días - 1969
Déle color al difunto - 1969
El taxi de los conflictos - 1969
Juicio de faldas - 1969
Las panteras se comen a los ricos - 1969
Matrimonios separados - 1969
Pepa Doncel - 1969
¡Cómo está el servicio! - 1968
Long play - 1968
Mi marido y sus complejos - 1968
Objetivo bi-ki-ni - 1968
Crónica de nueve meses - 1967
Cuarenta grados a la sombra - 1967
Novios 68 - 1967
Operación Mata-Hari - 1967
Pero ¿en qué país vivimos? - 1967
Operación cabaretera - 1967
Sor Citroën - 1967
Una señora estupenda - 1967
La ciudad no es para mí - 1966
Nuevo en esta plaza - 1966
Aquí mando yo - 1966
Buenos días, condesita - 1966
Despedida de casada - 1966
Operación secretaria - 1966
Algunas lecciones de amor - 1965
Historias de la televisión - 1965
Hoy como ayer - 1965
La visita que no tocó el timbre - 1965
Más bonita que ninguna - 1965
Operación cabaretera - 1965
Un vampiro para dos - 1965
La chica del gato - 1964
Casi un caballero - 1964
Los Palomos - 1964
Vacaciones para Ivette - 1964
Tú y yo somos tres (1964)
Cuatro bodas y pico - 1963
El sol en el espejo - 1963
Millonario por un día o El turista - 1963
Atraco a las tres - 1962
Solteros de verano - 1962
Canción de juventud - 1962
Chica para todo - 1962
El grano de mostaza - 1962
El sol en el espejo - 1962
Escuela de seductoras - 1962
Fin de semana - 1962
La casta Susana - 1962
La chica del gato - 1962
Los guerrilleros - 1962
Vamos a contar mentiras - 1962
¿Chico o chica? - 1962
Vuelve San Valentín - 1962
Diferente - 1961
Abuelita Charleston - 1961
Esa pícara pelirroja - 1961
Mi noche de bodas - 1961
Los pedigüeños - 1961
Los que no fuimos a la guerra - 1961
Siempre es domingo - 1961
Prohibido enamorarse - 1961
Tú y yo somos tres - 1961
091, policía al habla - 1960
Maribel y la extraña familia - 1960
Mi calle - 1960
Navidades en junio - 1960
Don Lucio y el hermano Pío - 1960
La vida por delante - 1958
Elena - 1954

Teatre

Mariquilla Terremoto, dels germans Álvarez Quintero - 1949
La guerra empieza en Cuba, de Víctor Ruiz Iriarte - 1955
La vida privada de mamá, de Víctor Ruiz Iriarte - 1956
El príncipe durmiente, de Terence Rattigan - 1957
Esta noche es la víspera, de Víctor Ruiz Iriarte - 1958
Los tres etcéteras de Don Simón - José María Pemán - 1958
Los extremeños se tocan, de Pedro Muñoz Seca - 1959
Maribel y la extraña familia, de Miguel Mihura - 1959
La feria de Cuernicabra, de Alfredo Mañas - 1959
Tengo un millón, de Víctor Ruiz Iriarte - 1960
El gato y el canario, de John Willard - 1960
Aurelia y sus hombres, d'Alfonso Paso - 1961
Las que tienen que servir, d'Alfonso Paso - 1962
Los Palomos, d'Alfonso Paso - 1964
Un paraguas bajo la lluvia, de Víctor Ruiz Iriarte - 1965
Extraños en mi cama, de Dave Freeman - 1975
Amando a Amanda - 1980
Melocotón en almíbar, de Miguel Mihura - 1981
Las mujeres sabias, de Molière - 1984
El cianuro... ¿solo o con leche?, de Juan José Alonso Millán - 1985
Don Juan Tenorio, de José Zorrilla - 1986
Los caciques, de Carlos Arniches - 1987
Cuéntalo tú que tienes más gracia, de Juan José Alonso Millán - 1989
Anda mi madre, de Juan José Alonso Millán - 1990
Ya tenemos chica, de Juan José Alonso Millán - 1991
Cantando en primavera

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[5]

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1961	Millor actriu secundària	Conjunt de la seva labor	Guanyadora

Referències

↑ La actriz Gracita Morales muere en el olvido, El País, 4 d'abril de 1995
↑ Una chacha sin suerte, El País, 4 d'abril de 1995
↑ «Gracita Morales: la cara amarga de la cómica más emblemática del cine español.» (en castellà). .
↑ «Gracita Morales, 'Pozi' y otros famosos de éxito que murieron olvidados» (en castellà). .
↑ «Premios del CEC a la producción española de 1961». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 maig 2018].

Enllaços externs

Notícies sobre Gracita Morales a El País
Seundarios dorados del cine español Arxivat 2019-03-19 a Wayback Machine.

[1] La actriz Gracita Morales muere en el olvido, El País, 4 d'abril de 1995

[2] Una chacha sin suerte, El País, 4 d'abril de 1995

[3] «Gracita Morales: la cara amarga de la cómica más emblemática del cine español.» (en castellà). .

[4] «Gracita Morales, 'Pozi' y otros famosos de éxito que murieron olvidados» (en castellà). .

[5] «Premios del CEC a la producción española de 1961». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 maig 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]