Sant Hilari Sacalm

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

Sant Hilari Sacalm
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 52′ 43″ N, 2° 30′ 28″ E / 41.878632°N,2.507902°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Capital	Sant Hilari Sacalm
Població humana
Població	5.913 (2023) (70,98 hab./km²)
Llars	58 (1553)
Gentilici	Hilarienc, hilarienca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Voluntària «Les Guilleries»
Superfície	83,3 km²
Banyat per	Ter, riera d'Osor i pantà de Susqueda
Altitud	803 m
Limita amb	Rupit i Pruit ; Arbúcies ; Espinelves ; Santa Coloma de Farners ; Susqueda ; Osor ; Vilanova de Sau
Organització política
• Alcalde	Jordi Rotllant Cors (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17403
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17164
Codi IDESCAT	171642
Lloc web	santhilari.cat

Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural.^[1] És també anomenada "La Vila de les 100 fonts", ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de fonts, entre les quals es troba la Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional.^[2]

La seva importància estratègica deriva també de ser cruïlla de camins històrics, entre ells el Camí Ral de Girona a Vic, ben important durant molts de segles.

Història

Durant la Guerra de Successió Espanyola, un dels signants del Pacte dels Vigatans, que situaria Catalunya al bàndol austriacista, fou Josep Moragues i Mas. Fill de Sant Hilari Sacalm, va dirigir diverses batalles durant el conflicte i eventualment va esdevenir general. Per altra banda el 1714, ja durant la Guerra dels catalans, el sometent de Sant Hilari Sacalm va anar a donar suport al Combat d'Arbúcies. Juntament amb els sometents d'Arbúcies, Espinelves i Viladrau, van aconseguir derrotar una columna borbònica de 800 homes que anava a reforçar el general Feliciano Bracamonte a Vic.^[3]

L'any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el nom del municipi es va canviar per Fonts de Sacalm.^[2] Amb l'ofensiva contra Catalunya el front va arribar-se a situar al poble i el 5 de febrer de 1939, amb l'excusa d'eliminar possibles concentracions de tropes republicanes per facilitar l'avenç del Corpo Truppe Volontarie (CTV), cinc avions italians Savoia-Marchetti SM.79 van dur a terme el bombardeig de Sant Hilari Sacalm, que va provocar 12 morts.^[4]

Geografia

Llista de topònims de Sant Hilari Sacalm (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
49	63	58	632	1.423	2.391	2.212	2.461	2.510	2.549

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.725	2.713	2.600	2.770	2.720	3.900	4.321	4.659	4.722	4.722

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
5.064	4.873	4.985	5.220	5.466	5.385	5.744	5.729	5.753	5.681

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
5.570	5.591	5.703	5.836	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Santa Margarida de Vellors; el 1857, Montsolí; i el 1900, Querós.

Economia

Les activitats agrícoles han perdut importància en relació amb les activitats industrials i de serveis. La indústria de torneria d'objectes de record i l'embotellament d'aigua mineral són les dues activitats econòmiques principals. L'atenció dels turistes n'és una altra de gran importància econòmica per al municipi.

Transports

Actua de centre de comunicacions de la zona de les Guilleries, ja que hi conflueixen les carreteres GE-542, d'Anglès; la GE-551, de Santa Coloma de Farners; la GE-550, d'Arbúcies i la GE-541 fins a Vic. Fins que no es van fer les carreteres modernes, la seva posició era rellevant al Camí Ral que comunicava Vic amb Girona.

Llocs d'interès

Església de Sant Hilari, d'origen romànic, però reformada el segle xix.
Balneari de la Font Picant, d'aigua bicarbonatada i ferruginosa. Conserva una font noucentista i l'antic hotel.
Taverna de l'Aigua, edifici noucentista de Josep Maria Pericas.
Antiga parròquia de Santa Maria de Mansolí, del segle xiii.

Hi ha alguns casals singulars:

Mas Saleta, amb una capella gòtica (segle xvi), convertit en castell. Finca dels Marquesos de Mansolí.
El Soler, edifici setcentista.
Casal de Villavecchia.
Balneari de la Font Vella, edifici d'aigües termals.
Estadi municipal (Vista Alegre), estadi de futbol.
Museu Guilleries.^[5]
Oficina de Turisme, Can Rovira.

Personatges il·lustres

Josep Moragues i Mas, militar de la Guerra de Successió Espanyola.^[6]
Serrallonga, bandoler llegendari.
Anton Busquets i Punset, escriptor.
Salvi Huix i Miralpeix, bisbe d'Eivissa i de Lleida, nascut a la parròquia de Santa Margarida de Vallors.
Jaumet del flabiol, del seu nom real Jaume Traveries i Riera (1871-1955), primer venedor de l'aigua de Font Vella

Política

Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors
	Partit Independent de les Guilleries-IdSelva	Joan Ramon Veciana i Martínez	1.596	8
	Esquerra Republicana de Catalunya - AM	Xavier Prat Punti	541	3
	Junts per Sant Hilari-JUNTS PER CATALUNYA	Núria Navarro Pont	481	2
	Independents per Sant Hilari de Salcam-CP	Joana Roura Juarez	132	0
Total				13

Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2015
Candidatura		Cap de llista	Regidors	% vots
	Partit Independent de les Guilleries - E	Joan Ramon Veciana i Martínez	7	47.95
	Convergència i Unió	Albert Santaugini Homs	6	45.46
	Esquerra Republicana de Catalunya - AM	Joan Garriga	0	3.64
Total			13

Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2011
Candidatura		Cap de llista	Regidors	% vots
	Convergència i Unió	Robert Fauria	6	46
	Partit Independent de les Guilleries	Joan Ramon Veciana i Martínez	4	32
	Esquerra Republicana de Catalunya - AM	Joan Garriga	3	22
Total			13

Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2007
Candidatura		Cap de llista	Regidors
	Convergència i Unió	Robert Fauria	6
	Esquerra Republicana de Catalunya - AM	Joan Garriga	5
	Partit Independent de les Guilleries - EPM	Joan Ramon Veciana i Martínez	2
Total			13

Tradició

Unes de les tradicions més destacades del poble són les del via crucis vivent, que se celebra el Divendres Sant^[7] i els actes de celebració entorn de la figura d'en Serrallonga. Els Guillables són la colla de diables de la població. Es van fundar l'any 2002 i estan inscrits a la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya.^[8] A l'entrada de l'estiu arriba l'Embruix, un esdeveniment cultural que s'inspira en llegendes i en històries de bruixes i bruixots que va sorgir el 2009.^[9]

Referències

↑ «El municipi - Les Guilleries Km0 - Sant Hilari Sacalm». [Consulta: 27 juliol 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 «Sant Hilari Sacalm». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Cònsul, Arnau; Casals, Àngel; Alamany, Xavier; [et al.]. 1714 El Combat d'Arbúcies - Una victòria catalana (llibre). Arbúcies: Sàpiens Publicacions, 2014, p. 159. ISBN 978-84-616-8949-1.
↑ Gesalí, David; Íñiguez, David. La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) (llibre). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2012, p. 575. ISBN 978-84-232-0775-6.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999.
↑ Via crucis vivent
↑ Estéban, Ramon «Les colles de diables temen pel seu futur per les restriccions que vol aplicar la UE». El Punt Avui, 31-08-2009.
↑ «Embruix». Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 22 març 2016].

Vegeu també

Enllaços externs

[1] «El municipi - Les Guilleries Km0 - Sant Hilari Sacalm». [Consulta: 27 juliol 2023].

[GEC-2] 2,0 ^2,1 «Sant Hilari Sacalm». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Cònsul, Arnau; Casals, Àngel; Alamany, Xavier; [et al.]. 1714 El Combat d'Arbúcies - Una victòria catalana (llibre). Arbúcies: Sàpiens Publicacions, 2014, p. 159. ISBN 978-84-616-8949-1.

[4] Gesalí, David; Íñiguez, David. La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) (llibre). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2012, p. 575. ISBN 978-84-232-0775-6.

[5] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.

[6] Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999.

[7] Via crucis vivent

[8] Estéban, Ramon «Les colles de diables temen pel seu futur per les restriccions que vol aplicar la UE». El Punt Avui, 31-08-2009.

[9] «Embruix». Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 22 març 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)