Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Buixalleu
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 47′ 27″ N, 2° 35′ 10″ E / 41.79093°N,2.586137°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Capital	Sant Feliu de Buixalleu
Població humana
Població	862 (2023) (13,93 hab./km²)
Llars	63 (1553)
Gentilici	Feliuà, feliuana
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Voluntària «Verge dels Socors»
Superfície	61,9 km²
Banyat per	la Tordera i riera d'Arbúcies
Altitud	402 m
Limita amb	Santa Coloma de Farners ; Sant Celoni ; Breda ; Riells i Viabrea ; Fogars de la Selva ; Maçanes ; Hostalric ; Riudarenes ; Arbúcies
Identificador descriptiu
Codi postal	17451
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17159
Codi IDESCAT	171595
Lloc web	santfeliudebuixalleu.cat

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

El topònim està documentat al segle xi com Bursoleu o Bursolevi.^[1] En els fogatges del segle xv surt Boixalleu i al segle xvi com Bosseleu. En els primers censos del segle xix es va registrar Buxalleu.^[2] El 1937 es va canviar a Buixalleu de la Selva,^[3] recuperant el franquisme el nom de San Feliu de Buxalleu no canviat fins a la dècada del 1980. El topònim podria provenir de l'àrab al-bursa, «lloc pelat»,^[1] segons Manuel Bofarull. Joan Coromines en va fer la interpretació més aprofundida (OnCat) fent derivar el topònim de ‘Burg Sindleubs’, 'castell de Sindileub', nom germànic de persona, evolucionat en Burseleu en temps medievals i, després, en Buix- per influència dels molts topònims derivats de ‘boix’.

Geografia

Llista de topònims de Sant Feliu de Buixalleu (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Aquest terme municipal era al 1800 dependent del Vescomtat de Cabrera (Batllia de n'Orri), i comprenia el poble, Maçanes, Gaserans i Grions. El 1842 el municipi s'anomenava Vall d'Orri. El 1859 Maçanes se'n va segregar per formar un municipi propi.^[4]

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Gaserans	482
Grions	236
Sant Feliu de Buixalleu	144
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
54	61	63	406	1.020	2.718	1.548	1.606	1.454	1.443

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.533	1.388	1.311	1.196	1.047	781	616	601	601	601

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
672	695	727	734	752	756	803	793	788	776

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
799	804	797	839	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Castell de Montsoriu. Documentat des del 1002.
Església parroquial de Sant Feliu de Buixalleu. Originàriament romànica però modificada en època gòtica amb l'afegit de dues naus laterals. Té un notable campanar quadrat amb una escala exterior.
Església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans. Amb absis romànic.
Església parroquial de Sant Gabriel de Grions. Del segle xvii.
Ermita de Sant Segimon del Bosc. Documentada al segle X i modificada al començament del segle xvi.
Ermita de Santa Bàrbara. Del segle xvi.
Gorg d'en Perxistor. Segons la tradició el 5 de desembre de 1082 hi fou assassinat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a mans dels seu germà Berenguer Ramon II, el Fratricida.

Curiositats

El grup de teatre català Teatre de Guerrilla va realitzar una col·laboració humorística al programa "El Món a Rac1" de l'emisora de ràdio catalana Rac1. La col·laboració la feien suposadament connectant en directe amb el casino de Sant Feliu de Buixalleu, d'on deien ser veïns els personatges interpretats pels membres de Teatre de Guerrilla.

Fills il·lustres

Quim Masferrer (n. 1971), actor, creador de la companyia Teatre de Guerrilla i conegut també per programes com Caçadors de bolets i El foraster.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.215. ISBN 84-7304-186-0.
↑ «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
↑ Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 13 octubre 2010].
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

Enllaços externs

[Bofarull-1] 1,0 ^1,1 Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.215. ISBN 84-7304-186-0.

[2] «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].

[3] Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 13 octubre 2010].

[4] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)