Gyula Andrássy

Gyula Andrássy

Nom original	(hu) Andrássy Gyula
Biografia
Naixement	8 març 1823 Vlachovo (Eslovàquia)
Mort	18 febrer 1890 (66 anys) Volosko (Croàcia)
Sepultura	Trebišov
Finance Minister of Austria-Hungary (en)
11 juny 1876 – 14 agost 1876 ← Ludwig von Holzgethan – Leopold Friedrich von Hofmann (en)  →
Finance Minister of Austria-Hungary (en)
14 novembre 1871 – 15 gener 1872 ← Menyhért Lónyay – Ludwig von Holzgethan →
Foreign minister of Austria-Hungary (en)
14 novembre 1871 – 2 octubre 1879 ← Friedrich Ferdinand von Beust – Heinrich Karl von Haymerle →
Primer ministre d'Hongria
17 febrer 1867 – 14 novembre 1871 ← Bertalan Szemere (en) – Menyhért Lónyay →
Membre de l'Assemblea Nacional d'Hongria
6 abril 1861 – 22 agost 1861 Legislatura: 1861 legislative term (en) Circumscripció electoral: Sátoraljaújhely electoral district (en)
Lord-lieutenant of Zemplén County (en)
1848 – 1849
Member of the lower house of Hungarian Diet (en)
Representa: Zemplén County (en) 1847 – 1848 Legislatura: diet in 1847-48 of Pozsony (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Viena Zemplén County (en)
Ocupació	polític, diplomàtic, economista
Partit	Deák Party (en)
Membre de	Acadèmia de Ciències d'Hongria
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Títol	Comte
Família	Andrássy (en)
Cònjuge	Katinka Kendeffy (1856–)
Fills	Manó Andrássy, Tivadar Andrássy, Ilona Andrássy, Gyula Andrássy
Pares	Károly Andrássy   i Etelka Szapáry
Germans	Manó Andrássy Aladár Andrássy
Premis
(3 agost 1874)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès  Orde de Sant Alexandre Nevski  Orde del Toisó d'Or  Reial orde de sant Esteve d'Hongria  Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Orde de Sant Andreu  Gran Creu de l'Orde de Sant Esteve d'Hongria  Reial orde dels Serafins
Signatura

Gyula, comte Andrássy de Csík-Szent-Király i de Kraszna-Horka, en hongarès Csíkszentkirályi és Krasznahorkai Gróf Andrássy Gyula (Kassa, actualment Košice, Eslovàquia, 3 de març de 1823 – Volosca, actualment Opatija, Croàcia, 18 de febrer de 1890), va ser un polític hongarès, considerat un dels pares de la pàtria.

Biografia

Nascut en el si d'una família noble de tendència liberal, de molt jove ja mostrà les seves aptituds de dirigent quan presidí la Societat de Regants del Tisza Superior. El 1846 palesà les seves idees independentistes a la publicació Pesti Hírlap (Diari de Pest) que dirigia Lajos Kossuth, i l'any següent fou elegit diputat a la dieta de Bratislava, en la qual es mostrà com un dels membres més radicals.

Quan esclataren les revoltes socials i nacionalistes del maig de 1848, Andrássy armà i comandà un escamot de nobles del seu territori natal, amb el qual lluità en les batalles de Pákodz i Schwechat contra les forces imperials austríaques. També es distingí en la lluita contra les pretensions annexionistes croates. El govern provisional de Kossuth el trameté a Constantinoble per tal de negociar el suport de l'Imperi Otomà a les pretensions independentistes hongareses, cosa que no aconseguí.

Després de la victòria austríaca a Temesvár (l'actual Timişoara, Banat, Romania) del 9 d'agost de 1849 i de la russa a Világos (l'actual Şiria, Romania) el 13 del mateix mes, la independència hongaresa restà anorreada. Andrássy s'exilià a París, on es casà amb la comtessa Katharina Kendeffy i ingressà a la llotja francmaçònica Le Mont Sinai. Més tard passà a Londres.

De mica en mica anà dubtant de la viabilitat d'una Hongria independent i s'inclinà per una àmplia autonomia dintre de l'imperi. El 1860, mercès a les gestions de la seva mare davant la cort de Viena, pogué tornar al seu país. Fou elegit diputat al parlament hongarès pel partit de Ferenc Deák i el 1865 el nomenaren vicepresident de la cambra. L'any següent fou nomenat president de la comissió encarregada de l'articulació d'Hongria dins de l'Imperi Austrohongarès que s'estava gestant.

Un cop establerta la monarquia dual, el 17 de febrer de 1867 Andrassy esdevingué el primer president del govern constitucional hongarès. Va emprendre una profunda magiarització de tot el territori, sovint amb perjudici de les minories croata, eslovena i romanesa. Comptà amb el favor personal dels emperadors Francesc Josep i Elisabet, fins al punt que hom li atribuí, sense cap fonament, la paternitat de l'arxiduquessa Maria Valèria. Formà part del seguici dels emperadors en els seus viatges a París per a l'exposició universal de 1867 i a la inauguració del canal de Suez (1869).

El 14 de novembre de 1871 hom el reclamà a Viena com a ministre d'afers estrangers de l'imperi i alhora ministre per a la Casa Imperial i Reial. S'esforçà a restablir les malmeses relacions amb l'imperi Alemany i a contenir les apetències russes sobre els Balcans. El 1872 participà en la trobada del tres emperadors a Berlín i l'any següent acompanyà Francesc Josep I en un viatge oficial a Sant Petersburg. També estigué present en l'entrevista del 1876 a Venècia de l'emperador amb el rei d'Itàlia Víctor Manuel II.

Quan el 1875 esclatà la revolta de Bòsnia i Hercegovina i l'any següent la de Sèrbia i Montenegro contra l'Imperi Otomà, pressionà tenaçment el soldà per tal que fossin respectats els drets de les minories cristianes d'aquests països. Mantingué l'imperi austrohongarès estrictament neutral durant la guerra turco-russa, però descontent dels termes del Tractat de San Stefano que hi posà fi, n'aconseguí la revisió al Congrés de Berlín del 13 de juny de 1878, el qual atorgava Bòsnia i Hercegovina a la monarquia austrohongaresa amb administració compartida pels dos països, Àustria i Hongria. Això li valgué ser condecorat amb l'Orde del Toisó d'Or.

L'any següent dimití dels seus càrrecs i, per bé que conservà tota la vida l'escó al parlament de Budapest, es retirà pràcticament de la política.