Miklós Kállay

Miklós Kállay

Nom original	(hu) Kállay Miklós
Biografia
Naixement	23 gener 1887 Nyíregyháza (Hongria)
Mort	14 gener 1967 (79 anys) Nova York
38è Primer ministre d'Hongria
9 març 1942 – 22 març 1944 ← Ferenc Keresztes-Fischer (en) – Döme Sztójay →
Ministre d'afers exteriors d'Hongria
9 març 1942 – 24 juliol 1943 ← Ferenc Keresztes-Fischer (en) – Jenő Ghyczy (en)  →
Member of the Hungarian upper chamber (en)
1937 – 1944
Membre de l'Assemblea Nacional d'Hongria
1935 – 1937 Legislatura: legislatura 1935-1939
Minister of Agriculture of Hungary (en)
1r octubre 1932 – 9 gener 1935 ← Emil Purgly (en) – Kálmán Darányi →
Membre de l'Assemblea Nacional d'Hongria
1931 – 1935 Legislatura: legislatura 1931-1935
Secretari d'Estat Ministry of Commerce (en)
15 octubre 1929 – 24 agost 1931
Lord-lieutenant of a county (en)
24 desembre 1923 – 15 octubre 1929
Lord-lieutenant of Ung County (en)
17 octubre 1922 – 24 desembre 1923
Lord-lieutenant of Szabolcs County (en)
4 març 1922 – 24 desembre 1923 ← valor desconegut
Activitat
Lloc de treball	Budapest
Ocupació	polític, diplomàtic, jurista
Partit	Partit de la Unitat (Hongria)
Família
Fills	Kristóf Kállay
Pare	András Kállay
Premis
(1942)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1939)  Legió d'Honor

Miklós Kállay de Nagy-Kálló, en hongarès Nagykállói dr. Kállay Miklós (Nyíregyháza, Hongria, 23 de gener de 1887 – Nova York, NY, 14 de gener de 1967), va ser un polític hongarès, primer ministre del seu país del 1942 al 1944.

Era d'una família de la petita noblesa del comtat de Szabolcs-Szatmár, del qual va ser governador entre 1921 i 1929. Aquell any fou reclamat pel primer ministre István Bethlen com a sotssecretari del ministeri de comerç. El 1932 fou nomenat ministre d'agricultura del govern de Gyula Gömbös, però el 1935 dimití per desacord amb el caràcter dretà i pro-nazi d'aquest i abandonà la política.

Ja en plena II Guerra Mundial (agost de 1942), el regent Miklós Horthy li demanà de formar govern. Tot i ser conservador, Kállay era profundament demòcrata i adversari declarat del nazisme. Refusà obertament la política anti-jueva d'aquest, alhora que permetia les activitats polítiques dels grups esquerrans. Tanmateix aleshores Hongria era formalment aliada d'Alemanya, i Kállay hagué de compaginar l'esforç bèl·lic al front de l'Est, més aviat de façana, amb converses de pau amb els aliats. Amb aquests pactà el lliure pas de l'aviació per l'espai aeri hongarès a canvi que el país no fos bombardejat.

El març de 1944 Alemanya envaí Hongria i destituí Kállay. Tot i que tingué la possibilitat d'escapolir-se, s'estimà més romandre al país, fins que els nazis el capturaren i el deportaren al camp de concentració de Dachau i més tard al de Mauthausen. D'allí fou alliberat per tropes americanes el 5 de maig de 1945 en un estat de salut molt precari. Refusà tornar al seu país, ara ocupat per l'exèrcit soviètic, i s'exilià voluntàriament a Itàlia. El 1951 emigrà als Estats Units d'Amèrica, on morí.