HMB Endeavour

HMB Endeavour

Rèplica de HMS Bark Endeavour
Drassana	Thomas Fishburne, Whitby
Lloc de producció	Whitby
Historial
Avarament	juny 1764
Assignació	26 maig 1768
Retirada del servei	setembre 1774
Operador/s    Royal Navy
Earl of Pembroke
1764 – 28 març 1768
Operador	Thomas Millner (propietari)
Port base	Whitby
Destí	venda
HM Bark Endeavour
26 maig 1768 – setembre 1774
Operador	Royal Navy
Port base	Plymouth
Destí	venda (març 1775)
Lord Sandwich
març 1775 – 4 agost 1778
Operador	el magnat J. Mather
Destí	enfonsat (Newport (Rhode Island))
Característiques tècniques
Tipus	Bricbarca (vaixell carboner)
Classe	cap valor
Eslora	32 m
Mànega	8,89 m
Calat	3,4 m
Propulsió	vela
Velocitat	7-8 nusos
Aparell	2,777 m2 de velam
Tripulació	71
Capacitat	94 persones
Característiques militars
Tropes	12 infanteria de marina
Armament	10 canons de 4 lliures 12 canons Swivel

El HM Bark Endeavour va ser un petit vaixell de la Marina Reial Britànica del segle xviii famós per estar al comandament del capità James Cook. el 1768 James Cook va triar aquest vaixell carboner reconvertit construït a Anglaterra per fer la seva primera gran expedició al gran Mar del Sud, ja que podia portar una càrrega important i molts homes per a una travessa tan llarga. En la seva joventut Cook havia navegat en aquest tipus de vaixells i per això els coneixia prou bé.

Els carboners estaven especialment dissenyats per allotjar en les seves bodegues unes 600 tones de carbó que portaven des del nord d'Anglaterra fins a Londres. En aquest cas aquestes van ser modificades per albergar els queviures i el material científic. A mesura que les provisions s'anirien esgotant deixarien lloc a l'instrumental i espècimens de plantes i animals recollits al llarg del viatge.

Tenien una línia ampla i profunda, amb una popa estreta i no tenia mascaró de proa. L'Endeavour tenia tres pals. Els pal trinquet i major portaven grans veles quadrades, mentre que el de messana tenia veles cangrees davant i darrere. Aquest tipus de velam permetia al vaixell navegar amb gairebé qualsevol condició meteorològica, fent front a les més violentes tempestes. A més, si calia varar el vaixell aquest ho podia fer sense patir cap dany.

Com a condició de vaixell militar en missió científica el HM Bark Endeavour tenia una tripulació mixta composta de marineria encarregada de les operacions del vaixell i les veles, militars amb oficials i infants de marina que imposaven la disciplina a bord i protegia l'embarcació d'atacs hostils i, finalment, científics i artistes encarregats de realitzar observacions, dibuixos i experiments el temps que durés l'expedició.

Després de l'expedició de Cook va servir en diverses missions militars fins que fou decomissionat en setembre de 1774 i venut i reanomenat Lord Sandwich el 1775, i a finals del mateix any fou reclamat per enviar tropes a Amèrica britànica per lluitar en la Guerra d'Independència dels Estats Units, sent finalment enfonsat a la badia de Narragansett per evitar el desembarcament de tropes franceses a Newport en la batalla de Rhode Island.