Henry Rowley Bishop
| |||
Nom original | (en) Sir Henry Rowley Bishop | ||
---|---|---|---|
Biografia | |||
Naixement | 18 novembre 1787 Londres | ||
Mort | 30 abril 1855 (67 anys) Londres | ||
Sepultura | Cementiri East Finchley | ||
Professor Heather | |||
1848 – 1853 ← William Crotch | |||
Reid Professor of Music (en) | |||
1841 – 1843 | |||
Dades personals | |||
Nacionalitat | Regne Unit | ||
Activitat | |||
Lloc de treball | Gran Londres | ||
Ocupació | Compositor | ||
Ocupador | Universitat d'Edimburg (1841–1843) Theatre Royal Haymarket (en) Universitat d'Oxford Vauxhall Gardens Theatre Royal Royal Opera House | ||
Gènere | Òpera | ||
Estil | Romanticisme | ||
Obra | |||
Obres destacables Knight of Snowdon- | |||
Altres | |||
Títol | Knight Bachelor | ||
Cònjuge | Anne Rivière de Bishop (1831–1839) | ||
Premis | |||
|
Henry Rowley Bishop (Londres, Regne de la Gran Bretanya, 18 de novembre de 1786 - 30 d'abril de 1855) fou un compositor de música anglès.
Des del principi de la seva vida desplegà un especial talent per la música dramàtica; estudià sota la direcció de Francesco Bianchi (1752-1810); precisament aquest últim any 1810, a conseqüència del gran èxit que l'any anterior assolí el seu Circassian Bride, fou nomenat director del teatre Covent Garden, de Londres, i poc temps després va compondre l'excel·lent música del Knight of Snowdon.
L'any 1831 es casà amb la soprano Anne Rivière la qual promocionà les seves obres vocals, i que més tard l'abandonà per marxar amb l'arpista i compositor Bochsa.
Un gran nombre de composicions dramàtiques, arranjaments, obertures, cants, etc., donats quasi sense interrupció, li valgueren una reputació nacional. Fou declarat fill adoptiu de la ciutat de Dublín, el 1820; elegit per la direcció del professorat musical d'Edimburg el 1841, i d'Oxford el 1848, després d'haver estat creat cavaller el 1842. Dirigí a Vaux Hall Gardens els concerts clàssics, i, en torn amb d'altres, la Societat Filharmònica.
A part de les obres ja citades, mereixen especial atenció: The Miller and his Men; Guy Mennering; Aladdin, escrita, encara que amb poca fortuna, en competència amb l'Oberon de Weber; The Fortunate Isles; National Melodies, amb paraules de Thomas Moore, i l'universal i popular aire Home, sweet home...
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Tom. 52, pàg. 559 ISBN 84-239-4552-9