Hexophthalma hahni
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Família | Sicariidae |
| Gènere | Hexophthalma |
| Espècie | Hexophthalma hahni  Karsch, 1878 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Hexophthalma hahni és un gènere d'aranyes araneomorfs de la família dels sicàrids (Sicariidae). Fou descrit per primera vegada per F. Karsch l'any 1878 amb el nom de Hexomma hahnii.[1] Més endavant va ser fusionat dins el gènere Sicarius per Eugène Simon el 1893, anomenant-se Sicarius hahni.[2] L'any 2017, a partir d'un estudi filogenètic de Magalhaes, Brescovit i Santos, es va veure que les espècies sud-africanes de Sicarius eren massa diferents i es va proposar recuperar el gènere Hexophthalma i, per tant, l'espècie s'anomena actualment Hexophthalma hahni.[3]
Distribució
[modifica]Aquesta espècie es troba a Namíbia, a Zimbàbue i a Sud-àfrica.[4]
Verí
[modifica]Aquestes aranues, com les d'altres espècies de la família Sicariidae, produeixen un verí que conté un agent necrosant de la pell (dermonecròtic); és la esfingomielina D, que només es troba en alguns bacteris patògens. Les espècies del gènere Sicarius semblen tenir un verí menys potent que les de "Hexophthalma".[5][3] No obstant, la majoria de les espècies de Hexophthalama només han estat estudiades in vitro, i els efectes detallats del seu verí en humans i altres vertebrats són desconeguts.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Karsch, F. (1878c). Exotisch-araneologisches. Zeitschrift für die Gesammten Naturwissenschaften 51: 322-333, 771-826.
- ↑ Simon, E. (1893a). Histoire naturelle das araignées. Paris 1, 257-488.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Magalhães, I.L.F.; Brescovit, A.D.; Santos, A.J. «Phylogeny of Sicariidae spiders (Araneae: Haplogynae), with a monograph on Neotropical Sicarius». Zoological Journal of the Linnean Society, 179, 4, 2017, p. 767–864. DOI: 10.1111/zoj.12442.
- ↑ Lotz, 2018: An update on the spider genus Hexophthalma (Araneae: Sicariidae) in the Afrotropical region, with descriptions of new species. European Journal of Taxonomy, n. 424, p. 1-18 (text íntegre).
- ↑ Binford, Greta J.; Wells, Michael A. «The phylogenetic distribution of sphingomyelinase D activity in venoms of Haplogyne spiders». Comparative Biochemistry and Physiology B, 135, 2003, p. 25–33. DOI: 10.1016/S1096-4959(03)00045-9 [Consulta: 19 juliol 2018].
