Sicarius
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Soca | Sicarius thomisoides Walckenaer, 1847 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Família | Sicariidae |
| Gènere | Sicarius Walckenaer, 1847 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Sicarius és un gènere d'aranyes araneomorfs de la família dels sicàrids (Sicariidae).[1] Fou descrit per primera vegada per Charles Athanase Walckenaer l'any 1847.[2] L'any 2017, les espècies de Hexophthalma va ser separades del gènere Sicarius.[3] Les espècies de Sicarius són pròpies d'Amèrica del Sud amb una espècie que viu a Amèrica Central.[1]
Els sicàrids són unes aranyes molt verinoses. El verí dels exemplars de Sicarius, però, és menys perillós que el de les altres dos gèneres de sicàrids, Hexophthalma i Loxosceles.[4][5]
Descripció i hàbitat
[modifica]Els exemplars de Sicarius viuen en zones seques i desèrtiques d'Amèrica del Sud (amb l'única excepció és l'espècie centroamericana S. rugosus). Tots tenen sis ulls arranjats en tres grups de dos ulls. S'assemblen a les aranyes cranc, els tomísids (Thomisidae), i als membres de la família dels homanolínquids. Sicarius no té el dibuix de violí característic de Loxosceles.
Són aranyes que poden viure molt anys, fins a 15 anys, el que les converteix en les aranyes araneomorfes més longeves; entre les aranyes, algunes taràntules (migalomorfs) poden viure entre 20 i 30 anys. També poden viure durant molt de temps sense menjar ni aigua.
Taxonomia
[modifica]El gènere Sicarius va ser descrit per Walckenaer l'any 1847,[6] en aquell moment amb una única espècie, S. thomisoides. El número de les espècies col·locades en el gènere va anar augmentant fins al 2017, quan un estudi filogenètic de Magalhaes, Brescovit i Santos va mostrar que les espècies sud-africanes de Sicarius eren diferents, i es va recuperar el gènere Hexophthalma.[5] Les espècies de Sicarius es troben a Amèrica del Sud, i una espècie a Amèrica Central.[6] Les espècies transferides van ser:[7]
- Sicarius albospinosus = Hexophthalma albospinosa (Purcell, 1908)
- Sicarius damarensis = Hexophthalma damarensis (Lawrence, 1928)
- Sicarius dolichocephalus = Hexophthalma dolichocephala (Lawrence, 1928)
- Sicarius hahni = Hexophthalma hahni (Karsch, 1878)
- Sicarius spatulatus = Hexophthalma spatulata (Pocock, 1900)
Sicarius forma part de la mateixa subfamília que Hexophthalma, els sicarins (Sicariinae):[5]
| Sicariidae |
| ||||||||||||
Verí
[modifica]Les aranyes d'aquest gènere, com les d'altres espècies de la família Sicariidae, produeixen un verí que conté un agent necrosant de la pell (dermonecròtic); és la esfingomielina D, que només es troba en alguns bacteris patògens. Les espècies que queden dins Sicarius semblen tenir un verí menys potent que les de "Hexophthalma".[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 (anglès) World Spider Catalog: Sicarius Walckenaer, 1847 en la família Sicariidae +base de dades. Accés el 10 de gener de 2019.
- ↑ Walckenaer, C. A. (1847a). Dernier Supplément. In: Walckenaer, C. A. & P. Gervais (eds.) Histoire naturelles des Insects. Aptères. Paris 4, 365-564.
- ↑ Magalhaes, I. L. F., Brescovit, A. D. & Santos, A. J. (2017). Phylogeny of Sicariidae spiders (Araneae: Haplogynae), with a monograph on Neotropical Sicarius. Zoological Journal of the Linnean Society 179(4): 767-864. doi:10.1111/zoj.12442
- ↑ 4,0 4,1 Binford, Greta J.; Wells, Michael A. «The phylogenetic distribution of sphingomyelinase D activity in venoms of Haplogyne spiders». Comparative Biochemistry and Physiology B, 135, 2003, p. 25–33. DOI: 10.1016/S1096-4959(03)00045-9 [Consulta: 19 juliol 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Magalhães, I.L.F.; Brescovit, A.D.; Santos, A.J. «Phylogeny of Sicariidae spiders (Araneae: Haplogynae), with a monograph on Neotropical Sicarius». Zoological Journal of the Linnean Society, 179, 4, 2017, p. 767–864 [Consulta: 20 juliol 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «Gen. Sicarius Walckenaer, 1847». World Spider Catalog. [Consulta: 16 juliol 2018].
- ↑ «Family Sicariidae Keyserling, 1880». World Spider Catalog. [Consulta: 17 juliol 2018].
Enllaços externs
[modifica]
- (anglès) Arachnology Home Pages: "Loxosceles: Recluse spiders"
- (anglès) Biodiversity Explorer: Family Sicariidae (Fotos de Sicarius i Loxosceles)
- (anglès) Vetter, R. 2003. "Causes of Necrotic Wounds other than Brown Recluse Spider Bites".
- (anglès) Vetter, R. 2003.: "Myth of the Brown Recluse Fact, Fear, and Loathing".
.jpg)