Calcofanita
 Calcofanita | |
|---|---|
 Calcofanita (plaquetes negres que formen agregats) de la mina Mohawk, Califòrnia, EUA | |
| Fórmula química | (Zn,Fe,Mn)Mn₃O₇·3H₂O |
| Epònim | llautó i aparença visual  |
| Localitat tipus | Front de Passaic (Mina Passaic), Sterling Hill, Ogdensburg, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.05 |
| Dana | 7.8.2.1 |
| Heys | 7.5.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,541Å; c = 20,824Å; |
| Grup puntual | 3 - romboèdrica |
| Color | negre-ferro, negre blavós |
| Exfoliació | perfecte en {0001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosc, vermell-marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3,9 a 4,1 g/cm³ (mesurada); 3,85 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,720 nε = 2,720 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Pleocroisme | fort |
| Fluorescència | no en presenta sota llum ultraviolada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1875 |
| Símbol | Cph |
| Referències | [1] |
La calcofanita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la calcofanita. Va ser anomenada així l'any 1875 per Gideon Emmet Moore, del grec χαλκός («chalkos»), que significa «llautó», i φαίυεσθαι («phainestai»),«assemblar-se a», en al·lusió als canvis de color durant la ignició del mineral. Es troba freqüentment formant cristalls prims en forma de placa que s'agrupen en forma de rosa, tot i que també poden trobar-se aïllats. Els hàbits pseudo-octaèdrics poden fer que es confongui amb l'hetaerolita, amb la qual sovint es troba associada.
Característiques
[modifica]La calcofanita és un òxid de fórmula química (Zn,Fe,Mn)Mn₃O₇·3H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal i presenta una simetria romboèdrica.
La calcofanita és un mineral negre, semblant al negre que presenta el ferro, o negre blavós de lluïssor metàl·lica o submetàl·lica.[2] És un mineral tou (duresa de 2,5 en l'escala de Mohs) que es pot ratllar amb l'ungla. Les làmines del mineral presenten certa flexibilitat. La seva densitat és de 3,91 g/cm³.[3]
Presenta un fort pleocroïsme en gris i blanc en ser observat amb microscopi òptic. En la seva localitat tipus, la calcofanita presenta un 41% de manganès, un 17% de zinc i un 6% de ferro.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcofanita pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, jianshuiïta, ernienickelita, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.
Formació i jaciments
[modifica]La calcofanita és un component comú de zones de meteorització de dipòsits de zinc i manganès associat a criptomelana, manganita, hetaerolita, birnessita, todorokita, woodruffita, caolinita i quars.[3] S'ha descrit en prop de dues-centes localitats arreu del món, en tots els continents, exceptuant l'Antàrtida.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Infern (Sant Joan de Palamós, Baix Empordà),[4] a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[5] a les Mines de Vetera (Cortsaví, Vallespir) i a Las Ambollas (Cornellà de Conflent, Conflent).[6]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]
- ↑ «Chalcophanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Barthelmy, Dave. «Chalcophanite Mineral Data». [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Chalcophanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ «Chalcophanite from Infern Mine (de les Bruixes Mine), Sant Joan de Palamós, Palamós, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 13 gener 2024].