Hipohiïnis
Hippohyini  | |
|---|---|
 Hippohyus sivalensis | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Suidae |
| Tribu | Hippohyini Erich Thenius, 1970 |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Els hipohiïnis (Hippohyini) són una tribu extinta de suïns que viqueren al subcontinent indi entre el Miocè superior i el Pliocè superior. Conté tres gèneres: Hippohyus, Sinohyus i Sivahyus.[2]
Es caracteritzaven per tenir el crani allargat i robust, amb la cresta sagital ben desenvolupada i una dentadura adaptada a una dieta omnívora.[3] Hippohyus n'era el representant més gros i pesant, amb un pes de fins a 200 kg.[3] Sinohyus n'era el representant més petit i lleuger, amb uns 50 kg.[3] Sivahyus era de mida intermèdia, amb uns 100 kg.[3]
Els hipohiïnis aparegueren a finals del Miocè a Àsia, on convivien amb altres suïns, com els potamoquerinis i els suïnis.[2] Es creu que són els avantpassats dels actuals facoquerinis.[2] S'extingiren a finals del Pliocè, possiblement a causa del canvi climàtic o de la competència amb altres herbívors.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Hippohyini» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Orliac, Maeva J.; Antoine, Pierre-Olivier; Ducrocq, Stephane «Phylogenetic relationships of the Suidae» (en anglès). Zoologica Scripta, 39, 2010, pàg. 315-330. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2010.00431.x.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pickford, M. «A revision of the Miocene Suidae and Tayassuidae (Artiodactyla, Mammalia) of Africa» (en anglès). Tertiary Research Special Paper, 6, 1988, pàg. 1-83.