Hualang Yiye
画廊一夜  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Xu Jingda i Lin Wenxiao |
| Guió | Zhan Tong i Bao Lei |
| Productora | Shanghai Animation Film Studio |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | República Popular de la Xina |
| Estrena | 1978 |
| Idioma original | mandarí |
| Descripció | |
| Gènere | dibuixos animats |
| Tema | Literatura de les cicatrius i art |
| |
Hualang Yiye (xinès simplificat: 画廊一夜, pinyin: Huàláng Yīyè, literalment 'Una nit a la galeria d'art') és un curtmetratge d'animació xinés produït pel Shanghai Animation Film Studio i dirigit per A Da.[1] Va estrenar-se el 1978, dos anys després de la mort de Mao Zedong,[2] i un any després de la caiguda de la banda dels quatre.[3] Va ser una de les primeres produccions de l'animació xinesa des del final de la Revolució Cultural,[4] i la temàtica del curtmetratge s'enquadra dins del que s'anomenà literatura de les cicactrius,[3] crítica amb el que havia ocorregut al país des del 1966.[4][5][6]
La trama s'ambienta en un museu on els objectes cobren vida.[7] És un curtmetratge fantasiós, on els artistes experimenten tècniques,[8] en una història que critica la Revolució Cultural de manera metafòrica,[9][7] però directa.[4] Juntament amb Nezha Nao Hai, del 1979, és una de les pel·lícules d'animació més crítiques amb la Revolució Cultural.[4] La metàfora consisteix en el fet que una sèrie d'objectes, com un bastó amb punxes, entren a un museu per a eliminar dibuixos fets per xiquets, com paisatges, històries quotidianes o animals, que finalment cobren vida i derroten els enemics.[2] La crítica se centra en el món de l'art, ja que durant la Revolució Cultural les temàtiques no realistes i les històries protagonitzades per animalets havien desaparegut seguint una particular interpretació de les Converses de Yan'an.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Wu, Weihua. Chinese Animation, Creative Industries, and Digital Culture. Routledge, 2017-08-03. ISBN 978-1-351-61108-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fang, Karen. Surveillance in Asian Cinema: Under Eastern Eyes. Taylor & Francis, 2017-02-24, p. 76-78. ISBN 978-1-317-29881-6.
- ↑ 3,0 3,1 Jones, Stephanie, "The Chinese Animation Industry: from the Mao Era to the Digital Age" (2019) Master's Projects and Capstones, 907. pgs 16-17
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bruckner, Franziska; Lang, Holger; Gilic, Nikica; Šuljic, Daniel; Turkovic, Hrvoje. Global Animation Theory: International Perspectives at Animafest Zagreb. Bloomsbury Publishing USA, 2018-11-01, p. 71. ISBN 978-1-5013-3715-4.
- ↑ 颜慧; 索亚斌. 中国动画电影史 (en xinès). 中国电影出版社, 2005, p. 1850. ISBN 978-7-106-02381-2.
- ↑ 美术电影创作研究. 中国电影出版社, 1984, p. 14-15.
- ↑ 7,0 7,1 张慧临. 20世纪中国动画艺术史. 陕西人民美术出版社, 2002, p. 114-117. ISBN 978-7-5368-1488-2.
- ↑ 三个和尚: 从三句话到一部动画片. 中国电影出版社, 1984, p. 78.
- ↑ 银色印记: 上海影人理论文选. 復旦大學出版社, 2005, p. 36. ISBN 978-7-309-04398-3. «上海影人理论文选国印记一类是漫画形式的美术片,如动画片《黄金梦》、《画廊 一夜》,前者讽刺资本主义世界;后者揭露“四人帮”的丑恶。此类美术片音乐就是极其 夸张的喜剧性音乐。除此之外,在美术片音乐中为正剧谱写的也有,如《半夜鸡叫》等。»