Hypoatherina ovalaua
Aparença
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Atheriniformes |
Família | Atherinidae |
Gènere | Hypoatherina |
Espècie | Hypoatherina ovalaua (Herre, 1935)[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Hypoatherina ovalaua és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.[5]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 7,8 cm de llargària màxima.
- 5-7 espines i 9-10 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 7-10 radis tous a l'anal.
- 22-25 branquiespines.[6][7]
Depredadors
[modifica]A les illes Marshall és depredat per Saurida gracilis i Strongylura incisa.[8]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, associat als esculls[9] i de clima tropical (16°N-23°S) que viu entre 0-5 m de fondària.[6]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba al Pacífic occidental central: des de Sumatra fins al nord de les illes Cook, les illes Filipines, les illes Carolines, les illes Marshall[10] i Fiji.[11][6][12][13][14][15][16][17][7][18][19]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans i emprat com a esquer en la pesca de la tonyina.[20][21][6]
Referències
[modifica]- ↑ Schultz L. P., 1948. A revision of six subfamilies of Atherine fishes, with descriptions of new genera and species. Proceedings of the United States National Museum v. 98 (núm. 3220). 1-48.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Herre, A. W. C. T., 1935. New fishes obtained by the Crane Pacific expedition. Field Museum of Natural History, Publications, Zoölogical Series v. 18 (núm. 12): 383-438.
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Hypoatherina ovalaua» (en anglès). Fishbase.
- ↑ 7,0 7,1 Randall, J.E., 2005. Reef and shore fishes of the South Pacific. New Caledonia to Tahiti and the Pitcairn Islands. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 720 p.
- ↑ «Predators - Hypoatherina ovalaua» (en anglès).
- ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
- ↑ Hiatt, R.W. i D.W. Strasburg, 1960. Ecological relationships of the fish fauna on coral reefs of the Marshall Islands. Ecol. Monogr. 30(1):65-127.
- ↑ Thaman, R.R., T. Fong i A. Balawa, 2008. Ilava Ni Navakavu: Finfishes of Vanua Navakavu, Viti Levu, Fiji Islands. SPRH-FIO Biodiversity and Ethnobiodiversity Report No. 4, The University of the South Pacific, Suva, Fiji.
- ↑ Ivantsoff, W. i L.E.L.M. Crowley, 1999. Atherinidae. Silversides (or hardyheads). P. 2113-2139. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
- ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea. A revised and annotated checklist. Vol. 1. Myxinidae to Synbranchidae. Research Bulletin Núm. 41. Department of Fisheries and Marine Resources, Port Moresby, Papua Nova Guinea. 194 p.
- ↑ Kulbicki, M., G. Mou Tham, P. Thollot i L. Wantiez, 1993. Length-weight relationships of fish from the lagoon of New Caledonia. Naga ICLARM Q. 16(2-3):26-29.
- ↑ Myers, R.F., 1989. Micronesian reef fishes: A practical guide to the identification of the inshore marine fishes of the tropical central and western Pacific. Primera edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
- ↑ Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
- ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
- ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
- ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
- ↑ Conand, F., 1987. Biologie et écologie des poissons pélagiques du lagon de Nouvelle Calédonie utilisables comme appât thonier. University of Western Britany, Brest, França. 223 p. Ph.D. dissertation.
- ↑ Lewis, A.D., B.R. Smith i C.P. Ellway, 1983. A guide to the common tuna baitfishes of the South Pacific Commission area. South Pacific Commission, Handbook Núm. 23, Nouméa, Nova Caledònia.
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.