Vés al contingut

Els monstres (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: I mostri)
Infotaula de pel·lículaEls monstres
I mostri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDino Risi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMario Cecchi Gori Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióUgo Pericoli Modifica el valor a Wikidata
GuióAgenore Incrocci, Ruggero Maccari, Elio Petri, Dino Risi, Furio Scarpelli i Ettore Scola Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArmando Trovaioli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfio Contini Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMaurizio Lucidi Modifica el valor a Wikidata
VestuariUgo Pericoli Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeEuropa Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057323 FilmAffinity: 313504 Allocine: 5306 Letterboxd: the-monsters Allmovie: v137305 TCM: 622899 TMDB.org: 45005 Modifica el valor a Wikidata

Els monstres (títol original en italià I mostri) és una pel·lícula italiana en episodis del 1963 dirigida per Dino Risi. Fou protagonitzada per Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi, i ha estat seleccionada entre les 100 film italiani da salvare.[1] Ha esat doblada al català.[2]

Sinopsi

[modifica]

La pel·lícula presenta diversos episodis en què els actors Ugo Tognazzi i Vittorio Gassman són els principals intèrprets. Els temes dels relats tenen com a objectiu oferir una imatge clara dels hàbits, vicis, trampes i gust típics de la majoria dels italians dels anys seixanta. Òbviament, els personatges i les situacions divertides s’escriuen i s’escenifiquen de manera que toca els límits de la sàtira i la cruesa, tot i que molts d’aquests números encara són reconeguts per la companyia italiana. La sàtira dels episodis afecta igualment a gent d'origen noble com de gent pobra, tant polítics com policies que abusen del seu poder i, finalment, però no menys important, a les classes mitjanes. Recordem els episodis d'"I mostri" en què un home que ha matat tota la família i s’ha barricat a la casa va ser arrestat per dos policies (Gassman i Tognazzi) i fotografiat amb el present. No obstant això, tot i que l'home és un assassí, els dos policies són autèntics monstres de la lletjor. Un altre episodi que cal recordar és l’Educació en què el pare Ugo Tognazzi educa el seu fill (Ricky Tognazzi) en un engany perfecte per semblar més masculí i intel·ligent, pagar molt menys i no ficar-se en una situació pesada o avorrida segur que no naixeria. Instrueix el seu fill a colpejar els seus companys de classe que no li deixen copiar les tasques i mentir en l'edat quan va anar a la fira i no va pagar el bitllet. Quan el nen creixi, el primer que haurà de fer és reparar els seus ensenyaments i pagar el seu pare amb una pistola i amb el robatori de totes les seves possessions.[3][4]

Episodis

[modifica]

La versió original es compon de 20 episodis, tots protagonitzats per Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi.

  • "L'educazione sentimentale"
  • "La raccomandazione"
  • "Il mostro"
  • "Come un padre"
  • "Presa dalla vita"
  • "Il povero soldato"
  • "Che vitaccia"
  • "La giornata dell'onorevole"
  • "Latin lovers"
  • "Testimone volontario"
  • "I due orfanelli"
  • "L'agguato"
  • "Il sacrificato"
  • "Vernissage"
  • "La musa"
  • "Scende l'oblio"
  • "La strada è di tutti"
  • "L'oppio dei popoli"
  • "Il testamento di Francesco"
  • "La nobile arte"

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Rete degli Spettatori
  2. Els monstres, esadir.cat
  3. I mostri a la Filmoteca de Catalunya
  4. I mostri, al Moma

Bibliografia

[modifica]
  • Gian Piero Brunetta. Guida alla storia del cinema italiano (1905-2003). Einaudi (2003)
  • Bruno Torri. Il cinema italiano dalla realtà alle metafore. Palumbo (1973)
  • Pier Marco De Santi, Rossano Vittori, I film di Ettore Scola, Gremese Editore, 1987
  • Masolino D'Amico. La commedia all'italiana. Mondadori (1985), ripubblicato da Il Saggiatore (2008)
  • Stefano Della Casa. Storia e storie del cinema popolare italiano. La Stampa (2001)
  • Aldo Viganò. La commedia italiana in cento film. Le Mani (1999)
  • Valerio Caprara. Dino Risi. Maestro per caso. Gremese Editore (1993)

Enllaços externs

[modifica]