Vés al contingut

Ignacio Camuñas Solís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnacio Camuñas Solís
Biografia
Naixement1r setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Relacions amb les Corts[1]
5 de juliol de 1977 – setembre de 1977
← Nou càrrec
Càrrec abolit →
Dades personals
FormacióUniversity of Madrid (en) Tradueix
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímic
PartitUCD, AP, PP, VOX
Participà en
18 octubre 2018Espanya sempre
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Valladolid

Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Ignacio Camuñas Solís (Madrid, 1 de setembre de 1940) és un polític i editor espanyol.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i en Dret comparat per la Universitat d'Estrasburg, exministre del Govern d'Espanya, és diplomàtic de professió. Des que va demanar l'excedència ha exercit en diferents moments activitats de caràcter editorial en diferents empreses culturals d'Espanya.

Va ser director i conseller delegat del grup editorial Guadiana de Publicaciones, editor de la revista mensual Gentleman.

Durant la transició democràtica, va participar en la creació d'Unió de Centre Democràtic (UCD) el 1977, amb el Partit Demòcrata Popular (PDP) del que va ser fundador i secretari general, adscrit a la Plataforma de Convergència Democràtica, formant l'ala liberal de la UCD. El PDP va ser l'únic representant espanyol al Congrés Europeu de Partits Liberals celebrat en la Haia, el 1976.

Diputat de la UCD des de les eleccions generals espanyoles de 1977 (va ocupar el lloc 7 en la candidatura al Congrés dels Diputats per Madrid), ministre de Relacions amb les Corts, president de la Comissió d'Afers exteriors del Congrés dels Diputats i president de la Comissió Mixta Corts Espanyoles-Parlament Europeu.[2]

En 1980 en la vintè vuitena edició del Club Bilderberg, celebrada a Bad Aachen, en la República Federal Alemanya, els dies 18, 19 i 20 d'abril, fou l'únic representant espanyol present.[3]

Ha estat membre del Comitè Executiu de la Internacional Liberal i vicepresident de la citada organització. Va ser secretari general de la Comissió Espanyola de la Unesco i conseller del director general de l'organització. Així mateix ha format part en diferents ocasions de la Delegació espanyola en l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Va ser president del Centre de Fundacions i, anys més tard, president de l'Associació Espanyola de Fundacions; actualment presideix el Fòrum de la Societat Civil. Posseeix la Gran Creu de Carles III.

El 16 de gener de 2014 va presentar[4][5][6] el nou partit polític Vox juntament amb altres exmilitants del Partit Popular. Posteriorment va ser elegit vicepresident de Vox; no obstant això, al setembre d'aquest mateix any va anunciar que abandonava la seva militància.[7]

Referències

[modifica]
  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Bilderberg Meetings. Bad Aachen Conference. April 1980.
  4. Vox, el nuevo partido de Ortega Lara, aboga por fortalecer el papel del Rey, la familia y el centralismo en España, Diario Crítico, 16 de gener de 2014.
  5. El nuevo partido de Ortega Lara propone desmantelar el modelo autonómico, El País, 16 de gener de 2014.
  6. «Vox nace en respuesta a un sentimiento de orfandad política en el centro derecha», ABC, 16 de gener de 2014.
  7. Vox empieza a dividirse en grupos impares menores de tres, Público, 3 de setembre de 2014.

Bibliografia

[modifica]
  • Partido Demócrata Popular, Bilbao, Albia, 1977.
  • España: el final de una época. Informe del Foro de la Sociedad Civil, Madrid, Libros Libres, 2009.

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Ministre de Relacions amb les Corts
Escut de l'estat espanyol

1977
Succeït per:
Càrrec abolit