Marcelino Oreja Aguirre
.jpg)
.svg&lang=ca){kind=small}
Marcelino Oreja Aguirre (Madrid, 1935) és un jurista, polític i diplomàtic espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors sota la presidència d'Adolfo Suárez i membre de la Comissió Europea.
Biografia
[modifica]Va néixer el 13 de febrer de 1935 a la ciutat de Madrid, fill pòstum de Marcelino Oreja Elósegui. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, doctorarant-se posteriorment a la Universitat de Madrid. Posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat de Bonn, la Universitat de Londres i l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. El 1958 ingressà a l'Escola Diplomàtica, i a partir de la dècada del 1960 inicià la tasca de docent en aquest centre i a partir de 1971 fou professor a la Universitat Complutense de Madrid.
És membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Ateneu de Madrid.
Activitat política
[modifica]Política nacional
[modifica]Vinculat als moviments pròxims a la democràcia cristiana i a la dreta representada per la Unió de Centre Democràtic (UCD) i Aliança Popular (AP), l'any 1976 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el segon govern transició, el primer encapçalat per Adolfo Suárez. L'any 1977 no va poder presentar-se a les eleccions segons la normativa vigent, per la qual cosa fou nomenat senador per part del rei Joan Carles I en la Legislatura Constituent, sent confirmat com a Ministre d'Afers Exteriors per Adolfo Suárez, càrrec que va mantenir fins a l'any 1980 i en el qual va aconseguir la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides l'any 1976 i l'ingrés d'Espanya al Consell d'Europa el 1977.
En les eleccions generals de 1979 va ser escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa a les files de la Unió de Centre Democràtic. Després de la desintegració del seu partit en les eleccions generals de 1982, tot i que ell renovat la seva acta de diputat per la província d'Àlaba, fou nomenat Secretari General del Consell d'Europa el 1984.
En les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat al Congrés per Àlaba dins les files del PP, escó que abandonà l'abril de 1994 per esdevenir comissari europeu.
Política europea
[modifica]En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat en les llistes del Partit Popular i va col·laborar en la redacció del primer esborrany d'una model de Constitució per a la Unió Europea l'any 1993.
L'any 1994 fou nomenat Comissari Europeu de Transports i Energia per part de Jacques Delors i va participar en l'elaboració del Tractat de Maastricht. Posteriorment participà en la Comissió Santer, sent nomenat Comissari de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i política audiovisual. Acabat el seu mandat l'any 1999 va abandonar l'activitat política per a dedicar-se a l'empresa privada.
Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Senat espanyol Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Congrés dels Diputats
- (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Parlament Europeu
- (castellà) Informació de Marcelino Orjea a elpais.com
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José María de Areilza |
Ministre d'Afers Exteriors.svg){kind=small} 1976 – 1980 |
Succeït per: José Pedro Pérez Llorca |
| Precedit per: Abel Matutes |
Comissari Europeu de Transport 1994-1995 |
Succeït per: Neil Kinnock |
| Comissari Europeu d'Energia 1994-1995 |
Succeït per: Khristos Paputsís | |
| Precedit per: João de Deus Pinheiro |
Comissari Europeu de relacions amb el Parlament Europeu 1995-1999 |
Succeït per: Loyola de Palacio |
| Comissari Europeu de Cultura i política audiovisual 1994-1995 |
Succeït per: Viviane Reding | |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: José María de Areilza |
 Medalla 32 2001- |
Succeït per: ' |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Alfonso Osorio García (Presidència) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil/Manuel Gutiérrez Mellado (sense cartera) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Governació) • Eduardo Carriles Galarraga (Hisenda) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz/Pascual Pery Junquera (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • José Lladó Fernández-Urrutia (Comerç) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo/Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Fernando Abril Martorell (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Aurelio Menéndez Menéndez (Educació) • Andrés Reguera Guajardo (Informació i Turisme) • Ignacio García López (Secr. Gral. del Movimiento) • Álvaro Rengifo Calderón (Treball) • Enrique de la Mata Gorostizaga (Relacions Sindicals) | |
(← I PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← I CONSTITUENT) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts) | |
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) | |
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president) | |
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa) | |
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ) | ||
- Persones vives
- Juristes madrilenys
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Senadors madrilenys al Senat espanyol
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Militants del Partit Popular
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (1989-1994)
- Comissaris Europeus espanyols
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Receptors de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Alumnes de la Universitat de Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat de Saragossa
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Doctors honoris causa per la Universitat de Sevilla