Vés al contingut

Marcelino Oreja Aguirre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcelino Oreja
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Marcelino Oreja Aguirre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Comissari Europeu de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i política audiovisual
1995 – 1999
  Comissari Europeu de Transport i Energia
1994 – 1995
  Ministre d'Afers Exteriors
5 de juliol de 1976 – 9 de setembre de 1980
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític (–1999), jurista, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD / AP / PP
Membre de
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquess of Oreja (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSilvia Arburúa Modifica el valor a Wikidata
FillsMarcelino Oreja Arburúa Modifica el valor a Wikidata
ParesMarcelino Oreja Elósegui Modifica el valor a Wikidata  i Purificación Aguirre Isasi Modifica el valor a Wikidata
ParentsJaime Mayor Oreja, nebot
Carlos Mayor Oreja, nebot
Ricardo Oreja, oncle
Benigno Oreja Elosegui, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
Comissari Europeu de Transport
1994 – 1995
Membre del gabinet: Comissió Delors III
Diputat al Congrés dels Diputats
23 juny 1993 – 27 abril 1994 – Javier Sampedro Sampedro →

Circumscripció electoral: Àlaba

Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

25 juliol 1989 – 28 juny 1993

Circumscripció electoral: Espanya

Secretari general del Consell d'Europa
1r octubre 1984 – 1r juny 1989 – Catherine Lalumière →
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

7 maig 1984 – 11 maig 1984
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

25 abril 1983 – 3 febrer 1984
Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 5 setembre 1984 – Iñigo de Otazu Zulueta →

Circumscripció electoral: Àlaba

Delegat del Govern al País Basc
1980 – 1982
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 6 novembre 1980

Circumscripció electoral: Guipúscoa

Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979 (deposat)

Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
5 juliol 1976 – 9 setembre 1980
← José María de AreilzaJosé Pedro Pérez-Llorca Rodrigo →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Modifica el valor a Wikidata

Marcelino Oreja Aguirre (Madrid, 1935) és un jurista, polític i diplomàtic espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors sota la presidència d'Adolfo Suárez i membre de la Comissió Europea.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 13 de febrer de 1935 a la ciutat de Madrid, fill pòstum de Marcelino Oreja Elósegui. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, doctorarant-se posteriorment a la Universitat de Madrid. Posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat de Bonn, la Universitat de Londres i l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. El 1958 ingressà a l'Escola Diplomàtica, i a partir de la dècada del 1960 inicià la tasca de docent en aquest centre i a partir de 1971 fou professor a la Universitat Complutense de Madrid.

És membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Ateneu de Madrid.

Activitat política

[modifica]

Política nacional

[modifica]

Vinculat als moviments pròxims a la democràcia cristiana i a la dreta representada per la Unió de Centre Democràtic (UCD) i Aliança Popular (AP), l'any 1976 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el segon govern transició, el primer encapçalat per Adolfo Suárez. L'any 1977 no va poder presentar-se a les eleccions segons la normativa vigent, per la qual cosa fou nomenat senador per part del rei Joan Carles I en la Legislatura Constituent, sent confirmat com a Ministre d'Afers Exteriors per Adolfo Suárez, càrrec que va mantenir fins a l'any 1980 i en el qual va aconseguir la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides l'any 1976 i l'ingrés d'Espanya al Consell d'Europa el 1977.

En les eleccions generals de 1979 va ser escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa a les files de la Unió de Centre Democràtic. Després de la desintegració del seu partit en les eleccions generals de 1982, tot i que ell renovat la seva acta de diputat per la província d'Àlaba, fou nomenat Secretari General del Consell d'Europa el 1984.

En les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat al Congrés per Àlaba dins les files del PP, escó que abandonà l'abril de 1994 per esdevenir comissari europeu.

Política europea

[modifica]

En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat en les llistes del Partit Popular i va col·laborar en la redacció del primer esborrany d'una model de Constitució per a la Unió Europea l'any 1993.

L'any 1994 fou nomenat Comissari Europeu de Transports i Energia per part de Jacques Delors i va participar en l'elaboració del Tractat de Maastricht. Posteriorment participà en la Comissió Santer, sent nomenat Comissari de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i política audiovisual. Acabat el seu mandat l'any 1999 va abandonar l'activitat política per a dedicar-se a l'empresa privada.

Enllaços externs

[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
José María de Areilza
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

19761980
Succeït per:
José Pedro Pérez Llorca
Precedit per:
Abel Matutes
Comissari Europeu de Transport

1994-1995
Succeït per:
Neil Kinnock
Comissari Europeu d'Energia

1994-1995
Succeït per:
Khristos Paputsís
Precedit per:
João de Deus Pinheiro
Comissari Europeu de relacions amb el Parlament Europeu

1995-1999
Succeït per:
Loyola de Palacio
Comissari Europeu de Cultura i política audiovisual

1994-1995
Succeït per:
Viviane Reding
Premis i fites
Precedit per:
José María de Areilza
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

2001-
Succeït per:
'