José Lladó Fernández-Urrutia

José Lladó Fernández-Urrutia
Biografia
Naixement	29 març 1934 ; Madrid
Mort	14 febrer 2024 (89 anys); Madrid
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
	1978 – 1982 ; Nomenat per: Marcelino Oreja Aguirre
Procurador a Corts
	11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ; ← Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Diputat al Congrés dels Diputats
Dades personals
Formació	Colegio Nuestra Señora del Pilar
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, economista, polític, empresari
Partit	candidat independent
Família
Pare	Juan Lladó Sánchez-Blanco
Parents	José Lladó Vallés
Premis
	(2015) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (2011) Medalla al Mèrit en el Comerç; (1984) Medalla d'Honor al Foment de la Invenció; (1978) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1972) Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola; (1968) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil ;

José Lladó Fernández-Urrutia (Madrid, 29 de març de 1934 - Madrid, 14 de febrer de 2024) va ser un polític i economista espanyol que fou Ministre de Transport i Comunicacions entre 1977 i 1978, en el primer govern d'Adolfo Suárez.^[1]

Biografia

Va néixer el 29 de març de 1934 a la ciutat de Madrid, fill del President del Banco Urquijo Juan Lladó Sánchez-Blanco i net del diputat romanonista José Lladó Vallés. Es va doctorar en Ciències Químiques per la Universitat de Madrid. Va ser Membre d'Honor de la Societat Química Americana. Va ser President executiu del CSIC. Va estar casat amb Pilar Arburúa Aspiunza, filla de l'exministre Manuel Arburúa de la Miyar.

L'any 1963 inicià la seva activitat política col·laborant amb el Comissionat dels Plans de Desenvolupament impulsats pel franquisme. Posteriorment, entre 1968 i 1974, fou Director General d'Indústries Químiques.

En la formació del seu primer govern, Adolfo Suárez el nomenà Ministre de Transports i Comunicacions, càrrec que desenvolupà fins al febrer de 1978. Posteriorment fou nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica.

L'any 1986 fou nomenat president del Patronat del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, càrrec que ocupà fins a 1994, i després va ser membre de la Fundació Príncep d'Astúries.

Va ser president de l'empresa Técnicas Reunidas, dedicada a l'enginyeria petroliera i infraestructures (que fundà l'any 1959 amb el nom de Lummus Española), amb una participació en aquesta del 37%. Va ostentar una gran fortuna personal valorada en més de 920 milions d'euros per la revista Forbes.^[2]

Referències

↑ «Muere el empresario y exministro José Lladó, fundador de Técnicas Reunidas, a los 89 años». Europa Press, 15-02-2024. [Consulta: 19 febrer 2024].
↑ «Jose Llado Fernandez-Urrutia». The World's Billionaires. Forbes. [Consulta: 7 gener 2015].

Enllaços externs

Vegas, Patricia «José Lladó: Un ex ministro en el parqué» (en castellà). El Economista, 23-06-2006.
Permuy, Isabel «José Lladó: «España volverá a respirar enseguida»» (en castellà). ABC.es, 13-11-2011.
«El Corte Inglés, Indra, José Lladó y Pere Llorens, galardonados por su aportación al comercio» (en castellà). Europa Press, 03-11-2011.
«Equities: Tecnicas Reunidas SA». Financial Times.

Càrrecs públics
Precedit per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo	Ministre de Comerç 1976-1977	Succeït per: Juan Antonio García Díez
Precedit per: Luis Ortiz González com a Ministre d'Obres Públiques	Ministre de Transports i Comunicacions 1977 – 1978	Succeït per: Salvador Sánchez-Terán Hernández

[1] «Muere el empresario y exministro José Lladó, fundador de Técnicas Reunidas, a los 89 años». Europa Press, 15-02-2024. [Consulta: 19 febrer 2024].

[2] «Jose Llado Fernandez-Urrutia». The World's Billionaires. Forbes. [Consulta: 7 gener 2015].

[1]

[2]

Govern preconstitucional d'Adolfo Suárez González (5 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Alfonso Osorio García (Presidència) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil/Manuel Gutiérrez Mellado (sense cartera)
Ministres	Rodolfo Martín Villa (Governació) • Eduardo Carriles Galarraga (Hisenda) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz/Pascual Pery Junquera (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • José Lladó Fernández-Urrutia (Comerç) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo/Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Fernando Abril Martorell (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Aurelio Menéndez Menéndez (Educació) • Andrés Reguera Guajardo (Informació i Turisme) • Ignacio García López (Secr. Gral. del Movimiento) • Álvaro Rengifo Calderón (Treball) • Enrique de la Mata Gorostizaga (Relacions Sindicals)
(← I PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← I CONSTITUENT)

I Govern Constituent d'Adolfo Suárez González (4 de juliol de 1977 – 25 de febrer de 1978)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts)
(← XI EXILI) (← II PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← II CONSTITUENT)