Vés al contingut

Il Giasone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióIl Giasone

Jasó i Medea, gravat de Georg Pencz (1550)
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrancesco Cavalli
LlibretistaGiacinto Andrea Cicognini
Llengua originalitalià
Basat enMite grec de Jasó segons Apol·loni Rodi
Gènereòpera Modifica el valor a Wikidata
Partstres
Personatges
  • Giasone, cap dels Argonautes - contralt
  • Ercole, un dels Argonautes - baix
  • Besso, capità de la guàrdia de Giasone - baix
  • Isifile, reina de Lenno - soprano
  • Orestes, confident de Isifile - baix
  • Alinda, dama - soprano
  • Medea, reina de Colco - soprano
  • Delfa, dida - contralt
  • Rosmina, jardinera - soprano
  • Egeo, rei d'Atenes - tenor
  • Demo, criat - tenor
  • Sole - soprano
  • Amore - soprano
  • Giove - baix
  • Eolo, Deu del vent - contralt
  • Zeffiro, vent de l'oest - soprano
  • Volano, esperit - tenor
Estrena
Estrena5 de gener de 1649
EscenariTeatro San Cassiano,

Musicbrainz: 6488a6f8-6344-45d1-a8dd-654688185994 IMSLP: Il_Giasone_(Cavalli,_Francesco) Modifica el valor a Wikidata

Il Giasone (El Jasó) és una òpera amb un pròleg i tres actes de Francesco Cavalli segons un llibret de Giacinto Andrea Cicognini. Va ser estrenada al Teatro San Cassiano durant els carnavals venecians el 5 de gener de 1649.

La trama està basada en el mite grec de Jasó segons Apol·loni Rodi, però l'òpera conté també diversos elements còmics. Com totes les òperes venecianes d'aquest període, les escenes al·lusives al drama clàssic (l'expedició dels Argonautes) es veuen trufades d'escenes còmiques amb llargs passatges cantats i recitatius a càrrec de dides, criats i altres sers de tipus humorístic.

L'orquestra és molt modesta, però no manquen jocs intel·ligents de la corda.

Vegeu també

[modifica]