Il filosofo di campagna
  | |
| Títol original | Il filosofo di campagna |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Baldassare Galuppi |
| Llibretista | Carlo Goldoni |
| Llengua original | italià |
| Gènere | dramma giocoso |
| Parts | tres |
| Lloc de la narració | Campagna |
| Època d'ambientació | segle XVIII |
| Personatges | Don Tritemio (en)  , Eugenia (en) , Lesbina (en) , Lena (en) , Rinaldo (en) , Capocchio (en) i Nardo (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 26 d'octubre de 1754 |
| Escenari | Teatro San Samuele de Venècia, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | abril de 1758 al Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya) |
| |
Il filosofo di campagna és una òpera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Carlo Goldoni. S'estrenà al Teatro San Samuele de Venècia el 26 d'octubre de 1754. L'abril de 1758 s'estrenà a Catalunya al Teatre de la Santa Creu de Barcelona;[1] el 1768 s'hi tornà a oferir, però en la traducció al castellà del llibret que havia fet Ramón de la Cruz.
Aquesta òpera fou, entre les italianes, la més popular de les estrenades entre La serva padrona de Pergolesi (1733) i La buona figliuola (1760) de Piccinni. Recorregué els teatres italians més importants i, només en el període comprès entre el 1755 i el 1759, va tenir representacions a Frankfurt, Dresden, Praga, Bratislava, Mannheim, Múnic, Brussel·les i Sant Petersburg.
Intèrprets de l'estrena
[modifica]| Rol | Tessitura | Intèrpret (estrena 26 d'octubre de 1754)[2] |
|---|---|---|
| Eugenia | soprano | Giovannina Baglioni |
| Rinaldo | soprano[3] | Angela Conti-Leonardi |
| Nardo | tenor | Francesco Baglioni |
| Lesbina | soprano | Clementina Baglioni |
| Don Tritemio | baix | Francesco Carattoli |
| Lena | soprano | Anna Zanini |
| Capocchio | tenor | Giacomo Caldinelli |
Argument
[modifica]Tritemio vol que la seva filla Eugenia es casi amb el filòsof Nardo, però la noia està enamorada del noble Rinaldo. La criada Lesbina reemplaça Eugeina, per tal d'evitar que Nardo es reuneixi amb Eugenia, i Nardo, que mai ha vist a Eugenia, acaba enamorant-se de Lesbina creient-la la veritable filla de Tritemio.
Després d'un seguit de malentesos, Nardo pren consciència de la veritable identitat de Lesbina, però l'accepta igualment, enamorat d'ella.
Lesbina fa creure a Tritemio que vol casar-se amb ell, i aquest crida un notari. Quan arriba, Tritemio s'adona que el que hi ha és el doble casament entre Nardo i Lesbina i entre Rinaldo i Eugenia. Tritemio ha de renunciar a Lesbina, però es consola casant-se amb Lena, una neboda de Nardo.
Discografia
[modifica]- 1956 - Anna Moffo (Eugenia), Florindo Andreolli (Rinaldo), Rolando Panerai (Nardo), Elena Rizzieri (Lesbina), Mario Petri (Don Tritemio) - Director: Renato Fasano - Orquestra: I Virtuosi di Roma - Testament[4]
- 2001 - Paola Antonucci (Eugenia), Patrizio Saudelli (Rinaldo), Alessandro Calamai (Nardo), Patrizia Cigna (Lesbina), Giorgio Gatti (Don Tritemio), Sonia Prina (Lena), Cristiano Olivieri (Capocchio) - Director: Francesco Piva - Orquestra: Intermusicale Ensemble - Bongiovanni[5]
Referències
[modifica]- ↑ Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655.
- ↑ Gherardo Casaglia. «Première di "Il filosofo di campagna"». AmadeusOnline.net - Almanacco. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2014. [Consulta: 17 abril 2014].
- ↑ Un cas de travesti de veu en una òpera bufa italiana, molt freqüent a l'època.
- ↑ «Baldassare Galuppi - Il Filosofo di Campagna - Renato Fasano (1956)». Operaclass. [Consulta: 17 abril 2014].
- ↑ «Baldassare Galuppi - Il Filosofo di Campagna - Francesco Piva (2001)». Operaclass. [Consulta: 17 abril 2014].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Raffaele Mellace. «Il filosofo di campagna». A: Piero Gelli. Dizionario dell'opera. Milà: Baldini&Castoldi, 1996. ISBN 88-8089-177-4 [Consulta: 17 abril 2014].
- Dale E. Monson. «Il filosofo di campagna». A: Stanley Sadie. The New Grove Dictionary of Opera (en anglès). Volume Two. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-522186-2.
Enllaços externs
[modifica]- «Il filosofo di campagna (1754): libretto». Llibrets d'òpera italians. [Consulta: 17 abril 2014].