Immigració portuguesa a Andorra
| |||
| Tipus | migració humana  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | dècada del 1980 - 2007 | ||
| Nombre de participants | 1.100 (1980) 2.500 (1990) 7.000 (2000) 13.500 (2007) 10.500 (2010) 8.900 (2020) | ||
| Punt de sortida | Portugal (Portugal) | ||
| Punt d'arribada | Andorra | ||
La immigració portuguesa a Andorra és un fenomen migratori de ciutadans portuguesos arribats a Andorra principalment durant els anys 80, 90 i començaments dels 2000.
Antecedents
[modifica]Portugal va viure un gran canvi social a partir de 1974, degut a la Revolució dels Clavells i la fi de la guerra colonial portuguesa, que van comportar la pèrdua dels territoris d'ultramar i la caiguda de la dictadura de Salazar. Desenes de milers de portuguesos van tornar de les colònies i es van trobar un país amb grans dificultats econòmiques.[1][2] El país atlàntic va viure llavors una etapa d'emigració massiva amb destinació a diversos països d'Europa i Amèrica.[3][4]
Per la seva part, Andorra va viure un boom demogràfic en l'etapa 1960 - 1980, augmentant la seva població en prop d'un 320%.[5] Emulant l'èxode gallec i andalús, milers de ciutadans del nord de Portugal –Alto-Minho, Beira Alta i Baixa o Trás-os-Montes– van migrar a Andorra a partir de 1980.[4]
Moviment migratori a Andorra
[modifica]L'arribada continua de portuguesos a partir de 1980 va fer que ràpidament s'establissin com el tercer grup nacional més gran de l'estat, per darrera d'andorrans i espanyols i significativament per sobre dels francesos. L'arribada d'immigrants portuguesos va créixer fins mitjan la dècada del 2000, quan va començar la crisi financera.[6][7]
| 1960 | 1980 | 1989 | 1999 | 2007 | 2021 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Població total d'Andorra | 8.392 | 35.460 | 50.826 | 65.971 | 83.137 | 79.535 |
| Població portuguesa | s/d | 1.099 | 2.439 | 6.926 | 13.551 | 8.693 |
| Proporció | 3,1% | 4,8% | 10,5% | 16,3% | 10,9% |
La diàspora portuguesa a Andorra s'ha caracteritzat per ocupar un segment social de rendes baixes, treballant en sectors poc qualificats com el de la construcció, hoteleria, comerç o al servei domèstic. En contraposició, el nombre de portuguesos dedicats al sector financer, sanitari o a l'educació és ínfim quan es contraposa amb els immigrants francesos o espanyols.[8][9]
D'ençà de 2008, l'entrada de portuguesos s'ha reduït dràsticament. La crisi econòmica va minvar la necessitat de mà d'obra, motiu pel qual molts dels lusitans residents a Andorra van sortir del país, o bé tornant a Portugal o bé buscant fortuna en altres països.[10]
Rebuda i adaptació
[modifica]Les diferències lingüístiques, culturals i econòmiques entre la població portuguesa i l'andorrana va fer que l'adaptació al nou país fos difícil. A això se li ha de sumar el rebuig que la societat andorrana va mostrar als nouvinguts.[11] L'especial casuística d'Andorra pel que fa a l'obtenció de la nacionalitat va esdevenir també un obstacle afegit a l'hora de perllongar l'arrelament dels migrants al Principat —que sovint tornen a Portugal quan arriben a l'edat de jubilació.[12]
La comunitat portuguesa va fundar l'any 1996 el Grup de Folklore Casa de Portugal, que ensenya i difon la seva cultura i organitza diferents esdeveniments a l'estat.[13][14] En destaquen la tradicional cantada de Janeiras al Nadal i O Feirão d'Andorra la Vella, una fira ambientada en la primera meitat del segle xx i en la qual s'hi venen productes típics de Portugal.[15][16]
Una altra mostra és la fundació del FC Lusitans l'any 1999 (desaparegut el 2020), un club de futbol format inicialment per joves d'origen portuguès i que va guanyar dues lligues i una copa.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «La Revolució dels Clavells, hora a hora». Sàpiens. Arxivat de l'original el 2022-06-25. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Riera Serna, Genís. Portugal: Trajectòria del Estado Novo a la Revolució dels Clavells.El final de quaranta anys d'història d'un desconegut (1933-1976) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. Arxivat 2022-07-05 a Wayback Machine.
- ↑ Góis, Pedro; Marques, José Carlos «Retrato de um Portugal migrante: a evolução da emigração, da imigração e do seu estudo nos últimos 40 anos» (en portuguès). e-cadernos CES, 29, 15-06-2018. Arxivat de l'original el 2022-07-05. DOI: 10.4000/eces.3307. ISSN: 1647-0737 [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Mazzoli, 2017, p. 16-17.
- ↑ Micó i Ibàñez, 2013, p. 215-216.
- ↑ Micó i Ibàñez, 2013, p. 216-218.
- ↑ «Població per lloc de naixement». Estadístiques i dades. Govern d'Andorra. Arxivat de l'original el 2024-03-29. [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ Micó i Ibàñez, 2013, p. 221.
- ↑ Guerrero, Joan Antoni. «Andorra, petit Portugal - 16 nov 2009». El Punt Avui, 16-11-2009. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Micó i Ibàñez, 2013, p. 217-219.
- ↑ «“Els portuguesos estan completament integrats, contràriament als estereotips”». Poble Andorrà, 22-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-10-18. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Gomà i Sala, 2013, p. 230.
- ↑ «Grup de Folklore Casa de Portugal». Registre Comunal d'Associacions. Arxivat de l'original el 2022-06-30. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ «El Grup de Folklore Casa de Portugal celebra 25 anys d’activitat». Bon Dia, 2021. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Masegosa, Fabiola Sofia. «‘Vamos a cantar as Janeiras’». El Periòdic, 27-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-27. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ «El mercat tradicional ‘O feirão’ torna a la plaça de les Arcades després de la pandèmia». Altaveu, 27-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Cabaleiro Larrán, Jesús. «Fútbol, clubes y huella de Portugal en los cinco continentes» (en castellà), 30-12-2015. Arxivat de l'original el 2022-09-27. [Consulta: 5 juliol 2022].
Bibliografia
[modifica]- Gomà i Sala, Albert «El dilema de la ciutadania: entre la solidaritat universal i la cohesió social». La nacionalitat andorrana. 26a Diada Andorrana. Societat Andorrana de Ciències, 2013, pàg. 229-231. DOI: 10.2436/15.0110.17.4.
- Mazzoli, Maria «Ideologies lingüístiques a Andorra: percepcions de la comunitat portuguesa». Kataluna Esperantisto, llengua internacional i drets lingüístics, 367, 2017, pàg. 11-26. ISSN: 2014-8372.
- Micó i Ibàñez, Joan «Dades al voltant de la nacionalitat andorrana». La nacionalitat andorrana. 26a Diada Andorrana. Societat Andorrana de Ciències, 2013, pàg. 215-228. DOI: 10.2436/15.0110.17.3.
Bibliografia complementària
[modifica]- Gonçalves Carvalho, José Luis. Portugueses em Andorra. Uma visão global (en portuguès). Andbanc, 2004. ISBN 978-99920-1-652-7.