Iota del Rellotge
Iota del Rellotge (ι Horologii) és un estel de magnitud aparent +5,40 a la constel·lació del Rellotge visualment situada al sud-oest de la variable R Horologii.[10] En estar en una constel·lació menor de l'hemisferi sud no té nom tradicional. Al 1999 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar al voltant de Iota Horologii.[11]
Característiques físiques
[modifica]Iota Horologii s'hi troba a 50,6 anys llum del sistema solar, i és χ Eridani, a 7,3 anys llum, el sistema estel·lar conegut més proper a ella. És una nana groga de tipus espectral F9V o G0V similar al Sol quant a massa i radi, encara que la seva lluminositat és un 80% major que la solar.[10][12][13][14] La seva temperatura superficial, 6110 K, és 330 K més alta que la del Sol.[15]
La velocitat de rotació de Iota Horologii és igual o superior a 6,2 km/s, tres vegades més elevada que la del Sol.[15] Mostra major activitat cromosfèrica que el nostre estel i té una edat aproximada de 625 milions d'anys, molt menor que els 4.600 milions d'anys del Sol.[16] El seu moviment a través de l'espai coincideix amb el del cúmul de les Híades, d'on sembla que va ser expulsada i del que actualment està separada 130 anys llum; el seu alt contingut en heli i metalls, així com la seva edat, recolzen aquesta relació.[17] L'estel pertany al corrent de Híades.[18]
Composició química
[modifica]Com la major part dels estels amb planetes, Iota Horologii presenta una elevada metal·licitat, aproximadament un 50% major que la solar ([Fe/H] = +0,19). Altres elements com níquel i silici són també sobreabundosos en relació amb el Sol. Amb la finalitat d'estudiar la composició d'hipotètics planetes terrestres, s'han avaluat les relacions C/O i Mg/Si en Iota Horologii. La relació C/O —igual a 0,66— implica que, com a la Terra, el silici sòlid fonamentalment s'hi trobaria formant quars i silicats. No obstant això, la relació Mg/Si —que controla la composició exacta dels silicats de magnesi— és 0,79, la qual cosa comporta que, d'existir planetes terrestres, aquests puguen ser del tipus «Terres riques en silici».[19]
D'altra banda, el seu contingut de beril·li és comparable al solar, però el de liti (logє[Li] = 2,66), és notablement més alt que en el nostre estel.[20]
Sistema planetari
[modifica]El planeta, denominat Iota Horologii b, s'hi mou en una òrbita excèntrica a una distància de 0,93 ua de l'estel, similar a la qual separa la Terra del Sol. No obstant això, el planeta és molt diferent del nostre, ja que amb una massa almenys el doble de la de Júpiter probablement és un gegant gasós. El seu període orbital és de 320 dies.[21] La distància a la qual s'hi troba del seu estel permet l'existència d'aigua líquida; els possibles satèl·lits d'aquest món poden ser majors que els de Júpiter i químicament similars als nostres planetes terrestres.
| Company (En ordre des de l'estrella) |
Massa (MJ) |
Període Orbital (dies) |
Eix semimajor (AU) |
Excentricitat |
|---|---|---|---|---|
| Iota Horologii b | > 2,26 ± 0,18 | 320,1 ± 2,1 | 0,925 ± 0,104 | 0,161 ± 0,069 |
Al 2000 es va anunciar l'existència d'un disc de pols al voltant de l'estel, però va resultar ser un artifici instrumental.
Referències
[modifica]- ↑ «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Frédéric Arenou «Gaia Data Release 3. Stellar multiplicity, a teaser for the hidden treasure». Astronomy and Astrophysics, 04-08-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202243782.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS-GTO planet search sample. III. Sulfur». Astronomy and Astrophysics, 2-2020, pàg. 10. DOI: 10.1051/0004-6361/201936523.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Vardan Adibekyan «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS GTO planet search program». Astronomy and Astrophysics, 11-2021, pàg. A99. DOI: 10.1051/0004-6361/202141588.
- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 10,0 10,1 Iota Horologii (SIMBAD)
- ↑ Kürster, M.; Endl, M.; Els, S.; Hatzes, A. P.; Cochran, W. D.; Döbereiner, S.; Dennerl, K. «An extrasolar giant planet in an Earth-like orbit. Precise radial velocities of the young star iota Horologii = HR 810». Astronomy and Astrophysics, 353, 2000. p.L33-L36.
- ↑ Iota Horologii Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Iota Horologii (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Iota Horologii (Solstation)
- ↑ 15,0 15,1 Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics, 493, 3, 2009. pp. 1099-1107.[Enllaç no actiu]
- ↑ The Drifting Star (Observatori Europeu Austral (ESO) Press Release)
- ↑ Vauclair, S.; Laymand, M.; Bouchy, F.; Vauclair, G.; Hui Bon Hoa, A.; Charpinet, S.; Bazot, M. «The exoplanet-host star ι Horologii: an evaporated member of the primordial Hyades cluster». Astronomy and Astrophysics, 482, 2, 2008. pp. L5-L8.
- ↑ http://www.eso.org/public/news/eso0809/ Astronomers 'listen' to an exoplanet-host star and find its birthplace
- ↑ Delgado Mena, E.; Israelian, G.; González Hernández, J. I.; Bond, J. C.; Santos, N. C.; Udry, S.; Mayor, M. «Chemical Clues on the Formation of Planetary Systems: C/O Versus Mg/Si for HARPS GTO Sample». The Astrophysical Journal, 725, 2, 2010. pp. 2349-2358.
- ↑ Gálvez-Ortiz, M. C.; Delgado-Mena, E.; González Hernández, J. I.; Israelian, G.; Santos, N. C.; Rebolo, R.; Ecuvillon, A. «Beryllium abundances in stars with planets. Extending the sample». Astronomy and Astrophysics, 530, 2011. A66.
- ↑ HR 810/Iota Horologii (The Extrasolar Planets Encyclopaedia)
