Irene Moray
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1992  (31/32 anys)Barcelona | ||
| Residència | Berlín (2012–) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín (2012–) | ||
| Ocupació | fotògrafa, cineasta, directora de cinema | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | irenemoray.com | ||
| |||
Irene Moray (Barcelona, 1992) és una fotògrafa i directora de cinema catalana. L'any 2020, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya va premiar el seu curt Suc de síndria amb el Goya a millor curtmetratge de ficció.
Biografia
[modifica]Irene Moray va néixer a Barcelona el 1992. Es va matricular en Belles arts, però va abandonar els estudis un any després.[1][2]
El 2012 es va traslladar a Berlín, on va exercir diverses ocupacions (netejadora, recepcionista en una galeria, cambrera i, finalment, dependenta en una tenda de luxe). Allí va començar a fer fotografies de manera amateur amb la intenció de donar-se a conèixer. Poc després, va decidir dedicar-se plenament a la fotografia. A més, a Alemanya va formar part, durant tres anys, del col·lectiu de performances the – – family, amb el quall va actuar en diferents entitats culturals d'Europa, com a l'Astrup Fearnley Museum d'Oslo o la Chisenhale Gallery de Londres.[3]
Trajectòria professional
[modifica]Inspirat en les seves vivències berlineses va néixer el seu primer curtmetratge de ficció: Bad lesbian, que va guanyar el Premi a millor curt al FiSH Film Festival. Aquest primer curt va guanyar també el Premi del públic al Festival de Cinema d'Alcalà de Henares.
Després de quatre anys a Alemanya va tornar a Barcelona, on va rodar Suc de Síndria, posteriorment estrenat al Berlinale Shorts. Compagina la seva labor com a cineasta amb treballs de fotògrafa per a diferents agències, productores i editorials. Ha exercit, a més, com a terapeuta Reiki.[4][5]
,_XII_Premis_Gaud%C3%AD_(2020).jpg)
Discurs als Goya
[modifica]En la cerimònia dels XXXIV Premis Goya, la directora va recollir, al costat de Miriam Porté, el guardó a Millor curtmetratge de ficció per Suc de síndria, que li va ser lliurat per Clara Lago. En el discurs pronunciat, Moray va parlar a les supervivents de violència sexual i va proclamar «el dret d'aquestes dones a fer soroll, a triomfar, a prendre espai a la vida i al món, a córrer-se i a ser qui elles volen ser».[6]
Premis
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Premi |
|---|---|---|---|
| 2020 | Millor curtmetratge | Suc de síndria | Premi Gaudí[7] |
| 2020 | Millor curtmetratge | Suc de síndria | Premi Goya |
Filmografia
[modifica]Com a actriu
[modifica]- 2018 - Bad lesbian
Com a directora
[modifica]- 2018 - Bad lesbian
- 2019 - Suc de síndria
Com a fotògrafa
[modifica]- 2017 - Snowflake
Referències
[modifica]- ↑ Loureda, Por Carlos. «‘Suc de Síndria’, de Irene Moray, el mejor y más necesario cortometraje de 2019» (en espanyol europeu). Fotogramas, 19-12-2019. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Tramullas, Gemma. «Irene Moray: "Hemos normalizado el no poder disfrutar del cuerpo"» (en castellà). elperiodico, 05-02-2019. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ .
- ↑ «Irene Moray» (en castellà). D'A. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Irene Moray» (en castellà). Mesala. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «El discurso reivindicativo de Irene Moray en los Goya: “Las mujeres supervivientes tienen derecho a correrse”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2020. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Màrquez, Pilar. ««7 raons per fugir» i «Suc de síndria», dos treballs rodats al Konvent reben un premi Gaudí». Nació Digital, 21-01-2020. [Consulta: 11 maig 2020].